Des de lluny 06

The speaker discusses immigration and the rise of far-right parties in Europe. They argue that the root problem is not immigrants themselves, but the exploitation and interference of wealthy countries in poorer nations. They criticize the idea of building walls or fortresses to keep immigrants out and suggest addressing the underlying issues of poverty and inequality. The speaker also mentions political corruption and the need for a fair distribution of wealth. They conclude by mentioning the formation of the Catalan Parliament and the ongoing conflict in Spain. Bon dia a tothom, sóc Vicent Pérez i això és des de lluny. Bé, al programa d'avui vull parlar d'immigració. Com sabeu, el passat diumenge van ser eleccions a tota Europa, al Parlament Europeu, i va aconseguir un molt bon resultat l'extrema dreta europea a tots els països. Espanya, Alemanya, França, a tot arreu. Bé, jo, com sabeu, jo sóc tot el contrari, tot el contrari, jo no ho entenc, no ho entenc. Bé, el problema no és. Bé, avui llegeixia un fil a Twitter que deia que hi ha barris on, diguem, està ple de musulmans, que no parlen castellà i, per supost, tampoc català, que són una mena de gueto, i que es vota Aliança Catalana per evitar que aquesta gent siga en el futur. Tinc la possibilitat de ser més que els habitants d'aquí, més població, i que puguen canviar les lleis i que no sé quantos. Bé, ja sé que això és un problema, però jo crec que el problema de fons no és aquesta gent, que són normalment més pobres que nosaltres i que estan així i que no sé quantos. El problema és que aquesta gent, els seus països, no tenen, normalment són països molt pobres, països en guerres, i la culpa que aquests països siguin pobres i estiguin en guerres és dels països, diguem, de l'anomenat primer món, dels rics, de la Unió Europea, dels Estats Units. I per què? Doncs, hòsties, perquè aquests països, no la població, els rics, els que governen, els que mouen el cotarro, aquests països van als altres a robar-los, a portar-los tot el que tenen, a portar i posar governants segons els seus interessos. O sigui, no deixen que aquests altres països on viu més de dos terços de la població mundial no s'acaben de desenvolupar? O sigui, vivim en un sistema on una tercera part o menys de la població viu més o menys bé i uns altres estan morts de fam, per qüestions econòmiques, qüestions de guerres o el que siga. Però no hi ha una tercera part de la població que viu més o menys bé. Un 1% o menys de la població mundial viu bé, un 10, un 20 viu, que som nosaltres, els que no som rics del primer món, els que no som rics a nivell global, som els habitants dels països desenvolupats i la resta són els pobres, són dels països pobres, dels països en guerres i el que siga. I aquest 1% que són els rics imposen la seva política, la seva visió a la resta de la població, als països desenvolupats i, per suposat, a la resta de la població mundial. Collons! I què passa? Doncs que la gent pobra d'aquests països que estan morts de fam, hi ha guerres i tota la problemàtica, emigren. Emigren i venen a països, diguem, a països més rics. I aquí és quan hi ha els problemes. I què fem? Posem tanques com als Estats Units, tanques a la frontera de Mèxic, a Espanya tanques a Ceuta i Melilla, controls perquè no entri pel Mediterrani, no sé què, ni els morts, no sé quantos. Però què es creuen? Que la gent va deixar de vindre? Si no té res a perdre? No ho entenc. És que això no és així. Jo ja sé que, potser, quan estan així, si no fem un treball d'educació, de conscienciació, doncs potser tenen una altra cultura, són més radicalitzats o el que sigui, no ho sé. Però el problema no és així, el problema és ja què? Afrontar-ho d'arrel. El problema és que els seus països d'origen no poden viure. Si s'hagin vist que era bé els seus països d'origen, no vindrien. No vindrien. A què van a vindre? Si els països d'origen no anessin allà a robar-los, a fer tot el possible per guanyar diners per als seus interessos i per no tenir en compte la gent d'allà, no vindrien. O sigui, per exemple, el cas de Somàlia. O sigui, Isachem tenia peixos, tenia coses per viure. Bé, van els espanyols o els europeus als seus barcos i els porten tot la pesca i tot el que sigui. No, però després... El problema és que són no sé quins pirates o no sé quins neomertos. No, doncs els deixaran que es moguin de fam. Què van a fer? No ho sé. O sigui, no, nosaltres... Nosaltres anem allà i fem tot el que volem. No, però després que no vinguin. No, que es moguin allà. O sigui, això com pot ser? Anem a deixar que es moguin? Anem a fer, diguem, com unes cúpules gegants perquè no puguin entrar la resta? O sigui, és que ho ha decidit això? Per què els europeus han de viure entre cometes? Bé, i els africans, els afgans, els indis, els... No ho sé. És que siguen. Han de morir-se. Què ho ha dit això? No ho sé. Per què no pensa la gent que el problema són els que estan... És que s'enduen els diners, és que estan a Mònaco, a Andorra, a la illa de Jersey, als Emirats del Golf Persic. No ho sé, és que tenen la pasta. Per què no critiquen aquesta gent? No collons, és que és molt fàcil criticar el que és més pobre que nosaltres. O sigui, nosaltres vivim de mala manera, però diguem bé, i bé, venen uns altres que són més pobres que nosaltres, i en comptes de protestar, però els pocs que tenen els diners i que no els reparteixen a mes de mes, no. El que fem és protestar perquè venen uns altres que són més pobres i que ens lleven el treball, o perquè duen la seva cultura i no sé què. O sigui, si ens lleven el treball, no és problema que digui que vol treballar, és problema de l'empleador que paga 3 pessetes. El problema és que hi ha gent, normalment als països desenvolupats, que s'aprofita d'una altra gent. Per suposat, jo no vaig a negar que als països pobres hi ha també gent d'aquesta, malauradament. Però és que el problema és que normalment tot obeix als interessos de les empreses estrangeres, dels governs estrangers, o sigui, dels països rics. Ells no tenen res a dir, res. Però és que després que no vinguen. I la solució és l'extrema dreta. Anem a dir, ara fem, sí, sí, molt bé, que governa l'extrema dreta, i molt bé, anem a tirar a tots els immigrants, que no parlen castellà, català o el que sigui, que no es barregen bé amb la població local, molt bé, anem a tirar-los a tots així, molt bé, que no vinguin, molt bé. Què anem a fer? No sé, una fortalesa, Europa, una fortalesa, anem a posar un policia o un militar a cada lloc, a cada metro del Mediterrani, perquè no vinguin. Com una tanca des del Bàltic a Gibraltar. Un policia o un militar a cada metro, perquè no vinguin. I això també als Estats Units o al Canadà o el que sigui. És sostenible, això? Que quan vingui la gent que està morta de fam, dispararem, ens matarem o què farem? Som més població que nosaltres. Què anem a fer? Matar-los? No ho sé. I pensem, seguim tant a robar-los? O això ja no ho farem? Com és això? I si pensem que el problema el tenim nosaltres votant a gent que ens roba? O sigui, si a Espanya, collons, que no ha robat el John Carles? No ha robat. Ah, no, però el problema és que venen no sé què musulmans o no sé què niu mortos. O sigui, tots és del Partit Popular? No han robat. És del PSOE? No han robat. És de Convergència i Unió? És qui segueix? No han robat. O els rics que tenen els diners? O sigui, que reparteixen els diners? Els bancs, per exemple, reparteixen? No, però és que el problema és que venen els immigrants. O que s'ensampli Catalunya o Espanya de marroquins o d'afganesos o de lo que siga que no s'integren. No vaig al seu país a robar-los. Diu que els seus països es desenvolupen, no facis guerres. No, però és que és molt bonic. Jo vaig, m'ho emporto tot, faig el que em dóna la gana, però després em dóna igual la població d'allà o lo que siga, però després que no vinguin. Mira, no ho entenc. Com sabeu, no sóc d'aquesta manera de pensar. No, per suposat. Estic totalment en contra. Per a mi, la real de tot el problema és la gran diferència d'uns països i d'uns altres. La riquesa d'uns països, millor dit, no d'uns països, d'una poquíssima part de la població mundial i la resta, doncs, dos que viuen de pena o lo que siga i que, per suposat, ells no van a estar-se quiets si s'estan morint de fam o si hi ha guerres o lo que siga. Igual que tu, jo o el VIH o el que siga tampoc ho farien. Jo m'estic morint de pena i de fam així. No em vaig a anar a un altre lloc? Per què? No ho vaig a intentar, això? No s'ho creu ningú, això. Però ningú. Vinga, res més. Per altra banda, estem a l'espera de veure qui es presenta al Parlament de Catalunya per a ser president. Ja s'ha constituït la Mesa del Parlament, el Parlament en si, ja ho veurem. Aquest senyor ja, ara mateix, jo crec que no té el suport necessari Potser no? Ja ho veurem. Per altra banda, els xutxes espanyols estan en guerra i han dit que no, que no, que no, que no van a aplicar la llei d'amnistia. Ja ho veurem, ja ho veurem què passa. Bé, fins així he arribat amb l'episodi d'avui. Vinga, que vagi bé.