Des de lluny 04

Vicente Pérez Yusak discusses the issue of tourism and its negative effects on the local population, such as rising prices and gentrification. He criticizes the government for prioritizing the interests of the wealthy few and calls for a different model of country and city. He also highlights the need for self-sufficiency and the development of a diverse economy. He argues for a fair distribution of wealth and the importance of public sectors in strategic industries. Pérez Yusak emphasizes the importance of social policies and rejects the association of left-wing ideas with dictatorial regimes. He concludes by stating that Catalonia's first objective should be independence, but once achieved, they can address other important issues. Buenos días a todos, soy Vicente Pérez Yusak y esto es Desde Jun. Bien, este es el cuarto episodio y hoy voy a hablar un poco diferente al episodio anterior. Bien, yo no sé si será clau independentista o mejor, no sé, o clau de Esquerra o... Bien, es claro que el primer objetivo que ha de tener Cataluña, ha de tener los países catalanes, es la independencia. La independencia de España, de Francia, pero más allá de eso, una vez asolado el objetivo principal, hay que hablar de qué modelo de país queremos para nuestra tierra y para nuestro futuro y el futuro de nuestros hijos. Bien, ahora mismo yo creo que hay un problema muy grave. Com va quedar ben palès a la manifestació d'aquest cap de setmana a Palma, es diu el turisme. El turisme, que no és només un problema als països catalans, és un problema a Espanya, és un problema a tot arreu, el turisme du associat la gentrificació, és a dir, els turistes expulsen, o molt bé, no els turistes, el turisme expulsa la gent que viu al territori, per què? Doncs perquè els preus pugen, els preus de tot, pugen segons l'oferta que hi ha. Esclar que si hi ha molt de turisme, gent amb diners, normalment, què passa? Pugen tots els preus, preus de supermercat, preus de l'habitatge, preus de tot. I això què fa? La gent que viu al territori no pot, no pot anar a comprar, no pot tindre un lloguer, no pot tindre una casa o un pis en propietat, per això es diu que s'expulsa la gent del lloc on viu. I això va associat al model, al model que impulsa des de fa molt de temps la gent que ha estat al poder a Espanya, o que governa, jo crec que a tot arreu, per què? Perquè si, amb la boca petita se diu que sí, que es governa per a la gent, però després no és veritat. Es governa per a quatre que tenen els diners, quatre que es poden permetre coses com la Copa Amèrica o altres coses. És clar que hem de lluitar contra tot això, hem de lluitar contra la impossibilitat aquesta de poder viure. Per exemple, què passa a les Illes Balears? La gent, encara que tinga feina, no pot viure. Això no està gens clar. Però ja ho he dit abans, no només passa a les Illes Balears, no només passa a Barcelona, no només passa als Països Catalans, passa a Espanya, passa a Europa, passa a tot arreu. Sobretot a les ciutats o als llocs considerats més turístics. A Japó, fa un parell de dies, es va començar a regular els llocs on podien entrar o no els turistes. Per què? Perquè han protestat els habitants. Així, a Barcelona, protesten els que viuen als voltants del parc Güell i el govern municipal de Jaume Colboni, del PSC. No només no ha eixit a defensar o a lluitar a favor d'aquesta gent, no, no, no. Ha enviat els Mossos a dominar la gent que es manifestava. Té collons la cosa. Ja que lluitar per un dret a l'habitatge digne per a tothom, per uns sous dignes, per un altre model de país, un altre model de ciutat, per el dret a viure, el dret al medi ambient. Jo crec que és un discurs que va contra tot el que s'està fent des de fa molt de temps. Com he dit abans, es governa per a quatre, que després són els que es duen els diners. I com diria, en l'episodi anterior, del percent de la població del nord, el percent de la riquesa, i així nosaltres matem i protestem els que vénen uns altres que són més pobres que nosaltres. Lluitar per les engrunes que ens deixen és de dalt. Som un 90% de la població, més pobra o menys. Cal que lluitem junts contra els que tenen el poder, contra els que ens fan pobres i ens volen aborregats. Bé, també tot això té a veure amb una cosa que va passar en l'anterior pandèmia, amb el coronavirus. Allà es va demostrar que Catalunya, els països catalans, Espanya, Europa, era una zona que depenia moltíssim, moltíssim, de la Xina, per exemple, en serveis bàsics, com unes simples mascaretes o qualsevol altre material mèdic. Jo crec que això no pot ser. No pot ser. S'ha de ser autosuficient en tot allò que ho pugui ser. Per això jo crec que caldria desenvolupar l'economia, però un altre tipus d'economia, no una economia basada en el turisme. Una economia que donarà llocs de feina en tots els sectors. Llocs de feina, per què? Perquè hi hauria de desenvolupar moltíssimes coses que ara venen de fora, perquè si no les tenim. El que siga, no ho sé ara mateix. Però ja que... És que no pot ser. No pot ser dependre tant de l'exterior. Sobretot en coses que són necessàries. Necessàries i imprescindibles, diria jo. Després, també caldria desenvolupar, o millor dit, ajudar al país. Ajudar a les ramaders, els espatlleixos, a l'agricultura. No pot ser que el senyor Roig o altra gent, no pot ser que els distribuïdors i les grans superfícies s'enduguin els diners. No pot ser que a un ramader, un pagès, un agricultor, un jornaler, li paguin una misèria per la seva producció. I després, quan els consumidors van a comprar, el preu s'ha multiplicat per 10, per 50, per 100... No, no, això no pot ser. Cal tindre un altre tipus de país, on la riquesa estiga repartida per a tothom. Per a tothom. També jo crec que caldria fer un sector públic, o sigui, tots els sectors estratègics que fossin públics. La llum, el transport, no ho sé, però així podrien fer que estigués molt més proper a tothom. I que no estigués en les mans de quatre que s'enduen els diners. Rodalies. Millorar Rodalies. No fer com ha fet el PSOE, el PSC. Ja no vaig dir Convergència de la Unió. Bé, no vaig ser jo qui defengui la dreta catalana, espanyola o d'on siga. Si ara em direu, el PSOE, el PSC no és de dretes. I ma avuela té un... ma avuela fuma o té un... no sé, el que sigui. El PSOE és un partit de dretes, sí. Per molt que soni estrany. El PSOE és de dretes, el PP és més de dretes encara, Vox ja què us que diga, més a la dreta. Per això aquest episodi no és ja tant d'independentisme com de model de país. Un model que hauria de ser social. Però social ben entengut. Sí, la Constitució espanyola també diu que Espanya és una economia social i de mercat. Sí, molt bé, em sembla molt bé. Però després primer més el de mercat que el de social. Si ara em pot dir algú, no, que venen els russos, els bolcheviques. Bé, els comunistes, Stalin, no sé quantos. No, jo crec que està ben lluny de tot això. Stalin i altres elements com aquest no eren d'Esquerra, eren dictadors. Ser d'Esquerra és una altra cosa, és repartir. No, per suposat, no és el que diuen, és de Podem. Jo crec que abans de ser d'Esquerra són espanyols. I no són d'Esquerra, són Plada, Colau. Sí, molt de l'habitatge i molt de no sé què. Però després es fa la foto amb el senyor Colboni, el PSC, no sé qui siga. El senyor aquell francès ja no m'ha recordat ni de nom, com era? Bé, no ho sé. Jo crec que s'ha de fer tot el possible per a un altre model de país. Un altre model de país ben allunyat de turisme, de xentar diners, una altra manera de dir-ho. Com diu la cançó o la música, ha d'haver una altra manera de dir-ho. Per suposat, amb el català com a idioma de país. Això és innegociable, innegociable. Innegociable. Bé, fins així aquest quart programa. Jo crec que ha estat bé. Un programa no tan en clau independentista. Un programa on posi sobre la taula qüestions que jo crec que són molt importants. Molt importants per a un país que vol ser d'una altra manera, que no vol ser Espanya. Però bé, el primer de tot, per suposat, és la independència. Ja veurem, una vegada aconseguim aquest objectiu principal, podem parlar de tot l'altre. Bé, fins la propera.