Home Page
cover of XarxaEbre Plataforma en defensa de l'Ebre i Campanya pels sediments
XarxaEbre Plataforma en defensa de l'Ebre i Campanya pels sediments

XarxaEbre Plataforma en defensa de l'Ebre i Campanya pels sediments

00:00-59:55

Nothing to say, yet

6
Plays
0
Downloads
0
Shares

Transcription

Radio Salsa Hebre connects with social demands in Hebre lands. In episode 115, they discuss the trip to Marinaleda and the disappearing cooperative spirit. The success of certain ideas, like individual effort leading to success, contributes to inequality. The meritocracy discourse creates hatred and judgment towards the poor. The Delta region is facing threats due to the retention of sediments. The platform aims to restore sediment dynamics to maintain the Delta. However, actions taken so far have been insufficient. The platform emphasizes the need for mobilization and discusses the situation of social movements. The importance of preserving the memory of past events is highlighted. There is a lack of compliance with obligations by Endesa, causing frustration. Excuses for not fulfilling obligations are given, while money is wasted elsewhere. Bienvenidos a Radio Salsa Hebre, la que os conecta con las reivindicaciones sociales de las tierras del Hebre. Aquí estamos de nuevo para tratar todo lo que nos preocupa con la gente que se nos ocupa. Un día y buena hora, buena gente. Al programa anterior, el 115, os vamos a hablar del viaje que vamos a hacer al pueblo de Marinaleda, una experiencia que vale la pena conocer para entender por qué aquí han desaparecido cosas como el Jonas de Vila y el espíritu cooperativista que allá está bien vivo. Una de las cosas que ha contribuido a eso es el éxito que han tenido ciertas ideas que han conseguido quedar entre gran parte de la población, ideas como que es sobre todo el esfuerzo individual el que hace que las personas triunfen. Escuchemos sobre eso lo que ha dicho Julien Boleyn a la base de los efectos climáticos. Realmente todas las personas tenemos las mismas oportunidades de acceso sobre todo a la propiedad y al mercado, debido a la igualdad de oportunidades. ¿Qué es lo que pasa? Esto establece el discurso de que si te esfuerzas llegarás lejos. Claro, ¿realmente tenemos todas las personas las mismas oportunidades de base? ¿Es válida la meritocracia en nuestro sistema o hay factores que afectan a una creciente desigualdad? Es lo que nos tenemos que preguntar, como el acceso a la educación y el acceso a la riqueza que son dos de los factores que más afectan en la igualdad de oportunidades o en la desigualdad de oportunidades en nuestra sociedad. Los ricos son ricos porque se lo han ganado, eso es algo que se establece con el discurso meritocrático. Y para mí el problema no es tanto los ricos sino la meritocracia, tiene un problema el discurso meritocrático que es una ideología que ha sentado las bases para la creación de un discurso de odio, de juicio y de rechazo al pobre. Si eres rico es porque te has esforzado pero si eres pobre es porque no te has esforzado lo suficiente. ¿Y por qué? Pues porque en el imaginario colectivo también se ha sentado la creencia de que salir de la pobreza no solo es posible sino que además es digno de elogio. Entonces las personas pobres tradicionalmente han sido etiquetadas como vagas, perezosas, moralmente débiles, carentes de ambición, en definitiva como perdedoras. Y eso yo creo que es uno de los mayores problemas que tiene el discurso meritocrático asentado en nuestra sociedad. colectivos que cada vegada costen más decidir andar adelante. De vegada espero que la gente no consiga saltar por la munda y esa competencia en que se ha fijado, sigue porque la necesidad apreta, como decía en relación a Marina Leda, o sigue porque está en perilla alguna cosa que todos reconocemos como de gran valor. Es el que va a pasar, la defensa del río, en estos terrenos del Ebre, y la plataforma en su defensa ha conseguido también mantener este espíritu unitario y colectivo durante muchos años, en los que las amenazas han ido cambiando pero siempre han estado presentes. Para hablar de las noves amenazas, de la situación actual del Delta y de la Barra del Trabucador a T6 del Gloria, tenemos nosotros a dos personas muy ligadas al trabajo de la plataforma. Nos trata de Susana Avella, una de sus portaveoz, bienvenida Susana, gracias por venir, y de Jordi Párez, de la Asociación de Sedimentos, bienvenido Jordi, gracias por venir, y también contemos nosotros con Enrique Lange, como comentadista. Enrique va a hacer también una entrevista a su canal Vipte, que en el programa, ¿cómo es el nombre del programa, Enrique? Aigua, Tierra y Aire. Aigua, Tierra y Aire, él va a hacer una entrevista que recomendamos mucho a dos personas también de la plataforma, a Matilde Font y a Josef Frank. Allí van a tratar durante una hora en extensos todos los temas relacionados con el Ebre. Hoy hablaremos de las movilizaciones pendientes y hablaremos también de la situación que viven los movimientos sociales en general en nuestro territorio, de la necesidad que hay de movilizarse y una miqueta de lo que está costando. Intentaré abordar eso desde una perspectiva más general. Pero antes, me gustaría que Susana nos expliquese cómo está la situación del Delta, cuál es el periquete de la barra del valor, cuáles son las acciones que estáis llevando a cabo, con qué objetivos. Bueno, nosotros como plataforma siempre hemos trabajado los ríos de manera unitaria, de arriba hacia abajo, porque pensamos que los problemas que tiene el Delta en estos momentos son fruto de la gestión que se hace río en río. Y bueno, nuestra reivindicación del Ebre sin cabal desde la muerte del Delta son cabal. Hemos reivindicado durante muchos años cabal líquido, agua que llega al tramo final, que tiene de riqueza en la agricultura, en la pesca, en los cultivos marinos, pero también cabal sólido, porque el Delta no hemos de olvidarlo, que se ha creado de los sedimentos que el río ha tenido arrocegando a lo largo de miles y miles de años y que son los que han creado este Delta que conocemos. Un río que nacía en Reynosa y que va a crear un Delta grande de 340 kilómetros cuadrados, creo que, pero que desgraciadamente desde la posta en marcha de los grandes embasamientos, los años 60, 70, es un río que ya no nace en Reynosa y que nace en Rivarroya y que, por tanto, lo que nos está pasando es que nos estamos quedando en un Delta pequeño, porque nuestro lema último que tenemos de río grande, Delta grande, ahora tenemos un río pequeño y nos acabamos convirtiendo en un Delta pequeño. Ahora, desgraciadamente, a las curvas de los embasamientos se están quedando retenidos todos los sedimentos y eso hace que estos sedimentos creen zonas húmedas a las curvas de los embasamientos, pequeños Deltas a las curvas de los embasamientos y cada vez sigue más difícil y, por tanto, nuestra reivindicación para ayudar a mantener el Delta que conocemos, este Delta que queremos y que estimamos, es recuperar especialmente la dinámica de los sedimentos, porque, bueno, es que el Delta la forman los sedimentos, no podemos demanar una otra cosa. Y si bien es cierto que puede ser de manera, digamos, como mesura de emergencia en puntos críticos, como, por ejemplo, podría ser el punto del Travocador o la zona de la Marquesa, hay que plantear también otro tipo de actuaciones, puede ser de, bueno, de alguna manera de emergencia para resolver, digamos, para ganar tiempo, porque no es otra cosa que ganar tiempo. Estas actuaciones que se pueden plantear hoy a la costa, si no van acompañadas de comenzar a mover sedimentos, serán soluciones totalmente efímeras, serán un engaño que causará más frustración al territorio del que sentimos o que sentimos aquel 20 de enero del 2020 cuando vimos que el agua entraba kilómetros y kilómetros de tierra adentro o cuando se rompió el Travocador, que se ha rompido más de una vez. Y bueno, por eso estamos donde estamos, porque tres años después y después de pasar dos años de pandemia que de alguna manera no nos permitió salir al carrer en el momento que creíamos que tocaba, ahora que ya lo podemos hacer, pues tenemos que volver a recuperar el carrer y que mejor que celebrar o no, porque no celebramos nada Recordem una cosa que volem que s'evite, perquè quan perdem de la memòria les coses és quan ens tornem a passar, per tant, no hem d'oblidar el que va passar per intentar evitar que torni a passar. Jordi, parlant de sediments, tinc entès, que tu em corregiràs si no és així, que no es van fer les coses que s'havien de fer, perquè els sediments podien haver sortit en el seu moment per baix dels envasaments, no se va fer, s'han colmatat, ara encara que obrin no poden sortir, i es veu que ara volen fer alguna coseta. Xa, com ho veus tu? Ja m'agradaria que fessin alguna coseta, més que fos una coseta, però crec que ni això, i això arribaran és treure els sediments que estan obturant el canal per la cua a Ribarroja, que era el poble de Maquinensa, però crearan un altre problema, ja ho van fer, van treure els sediments de la zona, van crear el problema al poble de Maquinensa, ja treuran els sediments allà i els llançaran al riu, però no faran res perquè baixin i que arribin a baixar, per tant, poca cosa, poca cosa se fa. Nosaltres ens hem dedicat, sobretot, en una vessant que ha sigut d'anar amb la mà de la ciència, per dir-ho d'una manera, per demostrar quina és la situació i quina és la possible solució, perquè ara ja parlem de possible solució, perquè anem molt tard en tot, i per tant ja no sabem ni tan sols si els sediments poden resoldre la regressió i el problema del delta, però està clar que d'altra manera no sé parar, és l'única solució. Vam editar un llibre de terra pressa, on recollim estudis científics de la gent del país, com Carles Ibáñez i Nassir Frat, i professors i catedràtics com Martín Vida, etcètera, que demostren que és possible fer arribar els sediments i que és possible fer baixar. Té un cost, és veritat, indubtablement això té un cost. Paral·lelament, també hem vist que les concessions a Endesa, Endesa està obligada a donar un 25% de la producció d'electricitat. No està clar si és sobre beneficis o sobre tota la producció, perquè l'escalantisme que hi ha a l'entorn de les concessions no el podem arribar a esbrinar, però sí que és cert que està obligada a fer això. Senyors, ja tenim l'energia suficient per fer tots els vallpàs necessaris per transportar sediments de Riba Roja al riu i fer-los baixar. Si se fa és complir, però no se fa complir. No em preguntis per què no es compleix, perquè després veiem el senyor Almar, el senyor Montilla, el senyor Felip Alpars, etcètera, tots treballant després de sortir dels seus càrrecs per Endesa. No cal que t'ho preguntem. No cal que m'ho preguntis. Però no sé si serà per això o no, però el fet real és que ni tan sols allò que tenien o que havien de portar obligatòriament no ho fan. I de menys es mos diuen que és molt car, que és molt difícil, que hi ha dificultats tècniques, tot un munt d'excuses i se gasten els diners tirant-los al mar. I això no vol dir que estiguem en contra que provisionalment i de forma preventiva es moguin arenes a la línia de la costa, que s'intenti protegir al màxim. Però, senyors, o baixen sediments o el proper Gloria, se diga Gloria o se diga com se vulgui, se tornaran a dur estrenant al mar. I aquesta és la realitat. I aquesta realitat només amb els sediments la podrem aturar. Enrique, voldries fer alguna pregunta? Primer que res, donar les gràcies a la vostra plataforma, diguéssim, perquè són 23 anys ja d'existència, se va crear el 2000, i bueno, el que diem riu ebre, però és que l'ebre mos uneix, mos uneix a tot el territori, ser-se ebre, ebre, ebrells, el riu mos ha creat vida, que és el que sempre diem, i també mos ha fet un èxit d'unió de territori. Però clar, el riu aquest cada vegada malauradament baixa menys aigua, també per els problemes que hi ha del canvi climàtic, ara estem veient, com per exemple Espírinaus, cada vegada neva menys, i allò era una reserva d'aigua, que les hidroelèctriques gestionen l'aigua com més volen, depenent també del preu de l'electricitat, i que bueno, se pensa que el riu, l'aigua que baixa per allí, moltes vegades, sobretot al País Valencià, en èpoques d'anteriors, i més concretament del Partit Popular, dien que l'aigua que baixava per riu i arribava al mar, se perdia, perquè és totalment fals. Aquella aigua, bueno, porten sediments, porten una sèrie de matèries que alimenten també a tots els peixos i demés marítims de la zona. Llavors, clar, el gran problema que veig dels envasaments és que no s'obrin mai les portes, perquè això provocaria, en aquest moment que el preu d'electricitat està tan alt, una reducció en la producció d'energia elèctrica. I clar, estem veient que és un riu que porta vida, però és que al mateix moment crea energia, bueno, també dona de regar molts de puents i demés, canals, i tot el que s'ha fet durant tot el trajecte. I què passa? Que al final veiem, quan passem per Tortosa, que mires baix del pont i quasi veus la fondària, o sigui, que per riu quasi no baixa aigua. El fas per Tortosa, però clar, quan arribes en posta i passes pel pont de la 340, tu veus un riu que allò pareix, l'Amazones perdent d'aigua, i la gent pensa que tot allò és aigua que baixa durant tot l'any al riu, quan no és cert. És aigua de mar que entra. Clar, és aigua salada en una miqueta d'aigua dolça, però clar, i l'imatge que té, jo penso, molt de, diguem-ne, ebre amunt, és que l'aigua, igual com va circulant, i arriba al final, però és tot el contrari, entre envasaments, preses, canals i demés, poqueta a poqueta l'aigua, que potser l'aigua que surt a Reynosa, aquí baix a l'Altebre ja no arriba, perquè s'ha quedat molts quilòmetres amunt. Però és que també el munt d'indústries, el munt de municipis que fa poc han abocat l'aigua d'aquella manera al riu. Tot això ha fet que l'ecosistema del delta tingui que rebre unes conseqüències que no són agradables. Si en això sumem el canvi climàtic que hi ha abans de la falta de pluja, que s'unissin les temporals que vam tindre ara fa tres anys, que no sabem el pròxim quan pot ser, pot ser a principis d'any, pot ser de dos anys, però que molt transformarà el delta i es preocupant la situació és un fet evident. Hi ha una cosa que abans de passar la segona part del programa, que parlarem, com hem dit, més en general dels moviments socials aquí al territori i el que costa l'implicació de la gent, continuant amb el tema del delta, ens ha quedat pendent dir-li a la gent quines són les activitats que estan previstes. Crec que n'hi ha una el 12 de febrer. Vols explicar-ho, Susana? Per ordre cronològic, començaria en aquest proper diumenge. Celebrem el dia de les zones humides. El dia de les zones humides és un dia que se celebra a nivell mundial a partir de la Convenció Ramsart perquè les zones humides tenen un valor ambiental importantíssim no sols per temes ambientals sinó també socioeconòmics perquè les daus en les seues migracions també tenen un valor socioeconòmic no sols perquè l'escapen sinó perquè en altres funcions. El nostre lema el dia de les zones humides és aigua molls, restauració, protecció natural perquè pensem que recuperar la platja és important com davant dels temporals però darrere les platges hi ha d'haver un sistema d'onar i una zona d'aigua molls que mos servisquen de donar desmortiment i balonatge de la tempesta i llavors és importantíssim aquest espai per protegir mentre més endins la propietat privada. Llavors per això el nostre lema des de fa dos o tres anys ja és aigua molls, protecció natural és una cosa que costa entendre però que és necessària. Després el dia 7 convidem tots els joves de les Terres de l'Ebre que estiguin a Barcelona a la plaça Sant Jaume perquè hi haurà una acció també de Salvem el Delta a la plaça Sant Jaume de Barcelona com el cap i casal de Catalunya volem que els nostres joves també s'impliquen. I finalment el 12 de febrer farem una manifestació després de la del 2007 de la primera gran mobilització que plantegem que serà el lema és Salvem lo Delta i està en este objectiu primer per una banda tornar-nos a mobilitzar perquè és necessari posar davant de la taula tots aquests problemes que tenim els visualitzem a la costa però que com deia abans estan riu amunt estan en el pla de Conca per exemple o estaran en el pla que proposa el Ministeri si no proposa mobilitzar sediments riu amunt i tot això és el que volem denunciar per a que les administracions sigui l'estatal sigui la catalana comencen a prendre mesures reals però no només a la costa sinó anant al fons del problema que riu amunt i les que facin a la costa no estiguin només de cara a la galeria movent sorres que no seran només la solució sinó que estiguin complementades en aquesta tercera pota que és la restauració si volem actuar el Delta necessitem 3 potes primer els sediments perquè el Delta s'ha quedat en sediments segon pot ser en punts concrets aquestes sorres i tercer necessitem també la restauració i recuperar les zones d'aigua molls i això és el que anirem a denunciar el dia 12 i que convidem a tota la societat hebrenca i no hebrenca a vindre les nostres mobilitzacions sempre han sigut festives mobilitzacions familiars mobilitzacions d'implicació del territori i en això convidem a tothom a vindre i resumim en ordre invers l'últim és dia 12 a les 12 és el pont del passador des de Sant Jaume a Deltebre correcte, el dia 12 a les 12 gran mobilització del territori el dia 7 a les 7 i mitja a la plaça Sant Jaume de Barcelona per implicar la societat també els joves que estan a Barcelona i també la societat de Barcelona per a vindre el dia 12 però sobretot per a fer ressò d'aquest problema i la més propera el proper dissabte el proper diumenge el dia de zones humides la farem a les salines de Sant Antoni baixant de la Ràpita al Travocador i explicarem la zona, com van actuar aquestes zones d'aigua molts per a la protecció davant dels temporals el proper diumenge és el dia 5 el dia 5 a quina hora? a les 11 el dia 5 a les 11 al Travocador a l'entrada al Travocador dia de zones humides i associació de sediments que teniu en marxa? nosaltres participant des d'aquest moment està clar que i des del primer moment hem estat amb ells amb això i ho farem la nostra línia ha anat més per pressionar les administracions i principalment en totes les denúncies que estem presentant i la pressió que estem fent vam denunciar perquè no sabem si les comportes de fons de les presses estan en funcionament això podria representar un risc catastròfic perquè si arriba una riguada superior a 7.500 metres per segon podria superar la pressa i això és un risc per a les poblacions que hi ha avall hem presentat la denúncia a la Fiscalia suposem que s'acabarà arxivant, però allò que dèiem abans Endesa és molt poderosa nosaltres tenim un col·lectiu d'advocats que ens ajuda i Endesa té un exèrcit de catedràtics que porten les coses és molt difícil però sí que ens ha servit per fer campanya, per denunciar i en el fons és això que estan atrapant les comportes són els sediments després hem presentat un altre que van demanar l'extinció de la concessió de la pressa i personalment l'associació de sediments demanava la demolició per començar a treure barreres de riu que atrapen i que impedeixen fins i tot el curs normal de peixos, migracions etc. també amb això ara estem preparant un contenciós administratiu perquè la gent ens va respondre que no, que no, que saltant ser la llei d'aigües de 1985, ells diuen que tenen 99 anys de concessió i fins al 47 i això no caduca la concessió la llei no ha caducat presentarem un contenciós administratiu per intentar que es complisca la llei, com a mínim que complisca la llei i després l'altra banda que estem fent és tot això que he comentat també que estem animats hem reclamat en principi a Omiteco que ens informés de quina quantitat d'energia ha cedit Endesa de la que està obligat que obligat ha de cedir hem fet una bateria de preguntes detallades per saber tot i animarem regants, ajuntaments, administracions a presentar aquesta demanda perquè aquest cànon estava fet per l'afectació directa de les presses és cert que els més afectats van ser els pobres indundats, les cases indundades etc. però afectació autèntica per les presses en té molta possiblement és la víctima més gran de les presses és autèntica animàvem els regants i ajuntaments a reclamar a Endesa aquest cànon i que fa que doni energia o que doni els diners que corresponen a aquesta energia i que es dediquen a una finalitat social aquestes són les 3 línies que estem portant ara en aquests moments i paral·lelament tot el suport i el treball conjunt amb la PDE per totes les mobilitzacions que s'estan fent en aquests moments parlant d'això i parlant de diners perquè és una cosa que hi ha una pregunta que us la vull fer sempre es diu que tot això dels sediments, del transport de sediments és una cosa caríssima s'està argumentant que són moltíssims diners i després el que moltes vegades passa, que és el que diu la persona que pregunta, és que més ben bé és al revés, que després fan en este deures, fan uns pressupostos a una certa quantitat i després no tenint en compte molts sobrecostos que venen. Què penseu vosaltres de l'argument aquest de que és que fan falta molts diners i que de fet, tu has contestat primer els podríem treure que han de pagar el que han de pagar ja tens una quantitat de diners molt important i després doncs jo penso que no estan llançant diners al mar que és necessari per fer de prevenció en estos moments però que si només són moviments de sorra és milions i milions i milions que van a pagar al mar senyors Guinness, n'hi ha l'ideològic que han aprovat corregeix-me si no el que diu 2.000 milions per nous regadius i per manteniment i noves presses 18 milions d'inversió en el delta. Està tot dit pràcticament on estan els interessos econòmics i qui ha pressionat perquè s'aprovi un pla ideològic amb aquestes característiques diners n'hi ha. És car no dic que no de totes maneres és molt més car el que estem fent de llançar diners al mar cada vegada que hi ha una mica de malestar social, depressió doncs portem camions, movem arenes i el pitjor que ara volem regar el mar. Ja es van visitar els estudis per veure quina arena hi ha perquè té molta dificultat a més a més de regar i no sabem què és el que poden arribar a fer quin disbarat poden arribar a fer amb això perquè el delta tenim una part emergida però la resta del gran delta està submergida. Són quilòmetres de delta que és els sediments que han anat arribant que fan, si desfalquen este delta no sé què pot arribar a passar i més amb el finalment de subsidència que ja està patint el delta que s'està afonant que veritablement se va avall. Hi ha diners n'hi ha ni de sobres, no tinc cap mena de dubtes. En resumir els diners el que passa és que l'argument que no n'hi ha prou s'utilitza per a segons quines coses i per a altres que tenen suficient interessos en prou poder apareixen sempre n'hi ha. A veure, tècnicament no ens poden dir què no es pot fer perquè això és una cosa que la natura feia fa 60 anys i coses que no sabíem fer les fem en este moment. Per tant, tecnològicament i des del punt de vista tècnic s'ha de poder fer és qüestió de ganes. I des del punt de vista econòmic, les preses que hi ha a la conca de l'Ebre han generat molts beneficis molts beneficis privats que s'han beneficiat d'aquesta aigua per exemple les hidroelèctriques, els regals, també molts beneficis públics perquè l'estat ha cobrat molts impostos d'estos diners que han generat beneficis de l'aigua retinguda als embassaments. Per tant, l'excusa dels diners no és una excusa, no ens serveix perquè tenen un deute històric en el delta. O sigui, els embassaments han generat un problema i han generat uns beneficis. Els beneficis haurien de resoldre o ajudar a resoldre part del problema. Per tant, l'excusa dels diners no cola. Però és que, a més a més, aquesta setmana han fet una xerrada justament explicant el cas de l'embassament de Llesta. L'embassament de Llesta es va programar a finals dels anys 80 per 113 milions d'euros. A principis de l'any 2022 em pregunta el senat espanyol el gasto consignat era de 483 milions d'euros. Per tant, van passar de cent i escaig milions d'euros a 480, o sigui, van quadriplicar pràcticament el seu pressupost i diners n'han hagut. Se'ls va desmuntar el lateral d'una muntanya perquè havien fet unes voladures, no sé quina història se'ls desmuntava. En un any van invertir 25 milions d'euros. Per tant, diners, si el volen, n'hi ha. Per tant, és una excusa tot això que se'ns planteja que no hi ha calés i que tècnicament és complicat. Jo no dic que mobilitzar sediments sigui immediat ni sigui fàcil. Crec que encara hi ha moltes incògnites a resoldre de quina és la millor tècnica. Per exemple, ara mateix que han mobilitzat els sediments de la cua de l'embassament de Ribarroja, que explicava ell abans davant de Mequinensa, aquells sediments, en lloc de tirar-los a capçalera a la punta de sortir de l'embassament, els han tirat enmig de l'embassament. Podrien haver aprofitat per tirar-los més endavant. Una vegada comencen a mobilitzar-se a fer les primeres proves, hi ha moltes incerteses de com s'han d'abaixar aquests sediments, com serà la terbolesa, quin serà el cavall, com es repartiran a la plana delta... Hi ha moltes incerteses. Són incerteses tècniques que una societat madura com la que se suposa que som, al segle XXI, ha de posar-les damunt de la taula. Però tot això només es pot resoldre si comencem ja, si esperem i ens passem dient que és difícil i ja ho començarem el 2027. No, perquè tenim encara moltes incerteses i tenim molt poc temps. I totes aquestes coses necessitaran encara temps de treball i d'estudi. Llavors, nosaltres no en tenim, com el 2017-2018, el projecte Eure Admiplim. Ja es va posar damunt de la taula les primeres mobilitzacions de sediments. Com pot ser que ara el pla de Conca ens envia, ens remetgui al 2027 i perquè el pla acabava el 2027, que si hagués acabat el 2050 ens remetria al 2050, això ho tinc claríssim. Però com pot ser que una cosa que ja començàvem i ja es posava damunt de la taula el 2017-2018, ens remetguin 10 anys després a veure si fem alguna cosa? Això és manca de voluntat política. I aquí això és l'únic que és difícil i és l'únic que és car, la manca de voluntat política. Tot el que és tècnicament i tot el que és econòmicament és perfectament viable. El problema és la manca de voluntat política i sobretot la manca de la Confederació, que és un organisme molt opac i que a més a més està copada pels interessos dels usuaris, que evidentment el que no faran és posar en risc els seus interessos econòmics per a resoldre el problema que ens genera riu avall. Per cert, una de les coses que a mi em semblen molt positives del treball que feu a la plataforma i a sediments, és a banda de la capacitat de mobilització de la gent, de la que parlarem després a la segona part del programa, la referència sempre de tipus científic que he tingut i aprofito per dir que el cicle de conferències que feu és molt interessant. Hi ha gent que explica moltes coses, qui vulgui saber en profunditat com està el tema del riu, que s'escolti aquestes conferències, com la que esmentaves ara respecte a IESA, que són veritablement molt il·luminadores. Enrique, voldries dir alguna cosa per acabar aquesta primera part del programa? Jo quan jo parlava dels sediments i parlava dels comportes de les preses, que no sabem exactament aquells comportes que fas allí, m'ha vingut al pensament també un tema de la plataforma del Castor, dos famosos TAPs, que també han caducat i allí estan, i projecte i demés, i enllaçant això al projecte Castor van sortir molts de milions per indemnitzar Taras i Florentino i demés 1.306 milions allà a Tocateja i de ves en quan, pel que volen tenen molts diners, sempre hi estan els aquest amanit, però de ves en quan, per les coses bàsiques sabeu que aquests diners estan molt retinguts i una altra visió que veig des de la meva ignorància respecte a sediments i tot el que afecta el riu, és que estem veient moltes vegades, alguna vegada que hem anat a passejar per allà baix al delta, ara que passen contínuament camions de sorra aquí i allà aquí i allà una persona que no té els coneixements exactes, pensa ostres, però si ve, quan s'obre el temporer, no cal que sigui un gran temporer estos sediments el que fa un camió en un any un temporer el pot fer en costidores, i clar, també la gent té la sensació també que estos diners realment estan invertint uns diners com per donar una sensació que se fa alguna cosa i el que estic mirant aquests dies que miro les notícies, és que se fan molts estudis, estan estudiant, l'altre dia va parlar el delegat del govern d'un altre nou estudi que es presentarà clar, és que s'estudis són estudis i se queden allí estem parlant que un nou temporer, un metro de glòria, pot fer que uns estudis que han costat molts diners i molt de treball en pocs dies, que deu ser perquè hi haurà uns moviments de terra i unes afectacions al delta que faran que aquest estudi se tingui que tornar a refer, i jo veig que hi ha molts estudis i molta paraula però el que realment fa falta són diners, i una manera de presionar perquè vinguin els diners són les mobilitzacions que vol fer la plataforma perquè l'administració sàpiguen com actua o tenim aquesta percepció de com actua Ara que ja he conegut una miqueta el tema i les persones convidades al debat que farem ara posteriorment sobre la mobilització de les persones és que ens esteu seguint per Instagram Live, sabríeu que ara tallem la connexió i podeu continuar per directe a pulsassebre.net on també podeu posar els comentaris i les preguntes que estimeu convenient Posarem ara en una música una música d'una cançó que es diu Delta, que precisament es va fer per a la campanya de sediments, en Abel Martínez, i després tornem. Se les emporta el vent i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules El Delta necessita una solució ara i aquí i en aquest sentit, refer-m'ho Només que he anat als alcaldes que ja és hora de passar a l'acció que el Delta ja no pot esperar més i que necessitem, doncs, un pla d'acció immediat pel Delta Libre i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta Se les emporta el vent Se les emporta el vent Se les emporta el vent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta Se les emporta el vent Se les emporta el vent Se les emporta el vent i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta i les paraules Se les emporta el vent igual que la corrent Se les emporta el nostre Delta Se les emporta el vent Se les emporta el vent Se les emporta el vent Se les emporta el vent Esteu escoltant Xarxa Ebre, la que parla del que ens preocupa amb la gent que se n'ocupa. La introducció del programa parlava de la dificultat que tenen els projectes col·lectius i aquí pensa que després del confinament la gent encara està més reticent a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i aquí pensa que després del confinament la gent encara està més reticent a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i aquí pensa que després del confinament la gent encara està més reticent a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius i a posar-se d'acord amb els projectes col·lectius Entenc que són moments molt difícils Jo crec que després de la pandèmia fins i tot la societat s'ha quedat més tocada del que creiem fins i tot la societat s'ha quedat més tocada del que creiem perquè es veuen símptomes que això ha tingut molta influència en moltes coses ha trencat vincles i relacions socials ha creat un fenomen de anomia i jo crec que això és part del problema i jo crec que això és part del problema Sí, és part del problema Vosaltres com a membres i col·laboradors Vosaltres com a membres i col·laboradors d'una plataforma que porta molts anys que ha generat una mobilització popular molt important que ha generat una mobilització popular molt important al nostre territori, com ho vèieu això? Bé, clar, la pandèmia nosaltres no vam deixar de fer coses potser és un moment àlgid però va canviar la manera de comunicar-nos perquè nosaltres ens comunicàvem cada setmana durant molts anys des de l'any 2000 cada dimecres fent reunions i de cop aquestes reunions que eren presencials i que ens tocaven, ens abraçàvem, ens donàvem dades ens preguntàvem per la família per no sé què quan arribàvem a això de cop eren reunions online i són reunions que vas molt més per la feina que vas molt més ràpid per tant, el problema ha sigut que la pandèmia ens ha canviat la manera de comunicar-nos entre nosaltres ha fet que siguéssim una mica més efectius a l'hora de reunir-nos perquè, clar, tota aquesta part de fer-nos un viatge abans a les 10 de la nit mos feia que ens anéssim a dormir però hem perdut aquest contacte i llavors això és una cosa que hem de recuperar hi ha una part positiva en la part aquesta de comunicació online que és més eficient a més a més que ens permet comunicar que potser gent que no pot anar a aquella reunió a les 10 de la nit pot estar a 200 quilòmetres o a 60 això és positiu però et fa perdre aquesta part humana de companyerisme d'unitat i això és el que hem de tornar a recuperar d'alguna manera jo diria, Susana, que potser és una eficiència a curt termini perquè a llarg termini són els vincles entre les persones el que fan que els moviments socials tinguin endavant potser que de moment s'aprofita millor el temps però a la llarga si s'afeblixen els vincles la cosa apedilla com ho veus? Jo de fet, tot i donar-li la raó perquè el que diu és cert això que les reunions són més eficients sí, però no perquè es perd la part substancial d'aquest contacte d'aquest intercanvi d'idees que no només d'anar per feina decidint com, de quina forma i quan i ja està, ja s'ha acabat perquè ja mou més aquest vincle entre les persones que en el fons s'enforteixen i fan que les entitats i això puguin sortir més fortes. Evidentment la pandèmia ho ha canviat i costarà moltíssim tornar i al carrer els grans moviments que hi van haver per poder fer botellota allà a Barcelona i a aquests llocs, quan se prohibia sortir que hi va haver sembla que els joves, sobretot no han sortit per res més al carrer després de la pandèmia o costa molt això, no? S'han acostumat a un altre tipus de vida la tecnologia les xarxes socials totes aquestes coses han substituït molt aquesta necessitat de contacte proper i directe i com ho veus tu, Enrique? La pandèmia jo crec que mos va trencar socialment és que ni reunions ni converses, ni mobilitzacions ni intentar saber el que passava al costat, perquè teníem una pandèmia i clar, tots els mitjans de comunicació s'hi van bolcar tots n'hem atefet i bueno, socialment hem perdut els moviments socials i demés han sortit escaldats, per dir-ho d'alguna manera i els joves el que jo crec que que van fer durant esta pandèmia però ja venia de més atràs és que van començar a deixar ja els mitjans de comunicació convencionals és a dir la televisió terrestre diguéssim, i es van decantar per plataformes plataformes n'hi ha moltes però és que si les converses del jove, possiblement cada vegada són menys per notícies, sinó per sèries televisives en aquestes plataformes de que si tu has vist este bueno, esta pel·lícula que surt ara, esta sèrie i a poc a poc jo crec que també s'ha intentat dividir la societat és a dir, quan quan va passar tot això, la pandèmia semblava que aquí a Catalunya tots estàvem units i fent força i ens van deixar molt febles però és clar, quan parlem d'un moviment tan potent com va ser el moviment independentista i demés doncs bueno, si això es va sortir i es va dividir en cert part jo crec que en la pandèmia ens van fer quedar quietos quiets doncs bueno, altres reivindicacions, com pot ser que nosaltres creguem que teníem en els mitjans de comunicació carretera i demés les plataformes, tant la de Telebre com la del Càstor doncs això també va sortir jo crec que també es va quedar paralitzat i ara 3-4 anys després és el moment de tornar a fer menejar aquesta roda a veure si es comença una altra vegada a fer xarxa i totes aquestes plataformes, tots aquests problemes que teníem, que possiblement no s'han deixat de banda, però continuen o inclús s'han negrejat doncs poder tornar a la gent sortir al carrer, reivindicar aquests drets que hi ha molts interessos creats perquè no puguem prosperar l'altre programa el programa anterior debatíem amb els nostres convidats sobre aquests temes i ells deien, per exemple que és la necessitat de conèixer la gent recordaven experiències anteriors parlaven també de la marinalera etc, i aleshores però, per altra banda també hem vist que podria anar a la contra d'això si no es matissa, que la precarietat per exemple, la que estan els joves la necessitat de buscar-se una feina fa que tinguin menys energies per poder col·laborar en tasques socials això també ho estem veient la necessitat depèn i com perquè si arriba a ser una precarietat que fa que la gent busqui solucions individuals per la seva part al final desfà, més que unir-se a la gent a banda que hi hagi una necessitat, cal vincles, és el que estàvem parlant fa un moment, nosaltres com ho veieu? Penseu d'aquesta manera, com dirien els nostres convidats, que és la necessitat o que els joves, perquè totes els moviments, com el vostre, necessiten un relleu juvenil i en la majoria de les organitzacions socials ho hem comentat aquest programa moltes vegades aquest és el problema aquí van vindre dos joves de la generació més nova de los rius vida que presentaven a més un llibre que havien fet que donava aquesta esperança que almenys la plataforma en defensa de l'Ebre hi ha gent jove, el Josep Juan de la campanya de sediments que ha vingut aquí que és una persona jove en un sentit ampli de la paraula jove perquè ara tenint en compte que moltes vegades el que trobem en estos moviments és gent de 50, de 60 anys una persona de 30 o de 40 es pot considerar jove aleshores sembla que vosaltres en teniu una miqueta més d'esperança que altres moviments socials respecte al relleu generacional Natrus, des del nostre punt de vista és que els moviments es fan forts quan hi ha situacions de crisi per exemple, la plataforma que tots coneixem de l'any 2000 ja venia de gent que estava lluitant contra el trasbassament de l'Ebre del Camp de Tarragona als anys 80, contra el trasbassament del Pla Molins, del Pla Borrell i d'altres moviments quan arriba el moment de crisi com va ser el Pla Hidrològic llavors en aquell moment és quan tothom ho revoltem i és que el canvi, és a dir, que els moments de crisi són els que generen aquest canvi d'implicació de la joventut. Avui potser no estem sabent transmetre que la situació que vivim és una situació de crisi el que està passant a l'Ebre és una situació de crisi, o potser sí perquè també hi ha altres joves, com per exemple Josep Joan, jo l'havia vist anar en son pare i sa mare, en la Glòria i en Josep de manifestació, i de cop un dia diu, mira jo estiro, crec que els sediments són importants i estiro paral·lelament a la plataforma aquest tema llavors segurament aquests canvis els hi ha en el moment que hi ha una situació de crisi, ell això ho va percebre com una crisi i va sortir i ara en el moment en què com tots junts si éssim capaços de tornar a tenir o sentir o percebre aquesta situació de crisi tornaran a sortir joves. Nosaltres ara mateix que estem en aquesta campanya, dins la campanya tenim joves que estan fent coses i gent que ens està demanant participar també a vegades és complicat perquè nosaltres tenim unes dinàmiques que clar, no estem en la onda de les dinàmiques d'ells, ni el ritme i ells ens diuen unes coses i nosaltres estem, saps? Però bé jo crec que joves compromesos n'hi ha l'altra cosa és que treballen en les condicions i tot jo vull ser positiva m'hi nego a ser negativa perquè si no no aniria millor Per cert, hi ha una pregunta que la llanço també perquè estem arribant al final del programa i no m'agradaria que es quedés sense resposta diu que si fan falta tant regadius quan tenim un problema de sobreproducció agrícola. Jordi? Més que sobreproducció és que no cal, no cal, estos regadius no calen i en concret, si tu parles del xertacènia, estem al Montcial, algú potser se'n parla aquí, però és absurd el que volem potenciar és el cultiu industrial i això sí que està demostrat que ja no porta res només porta a l'esgotament de l'aigua a l'esgotament de recursos i a l'esgotament de la terra per tant, no tenim necessitat de fer nous regadius en estos moments no hi ha cap necessitat i és malbaratar són diners que podrien anar en la defensa del delta no, no hi ha cap necessitat, ni aquí ni com Camunt, perquè els monegos al final convertiran en la horta de Saragossa i tampoc té cap sentit no té cap sentit que es faci això Si estem arribant al final ara teniu un minutet per dir les últimes coses que penseu que es poden haver quedat en el Tinder. Comences tu, Enrique? Jo agrairia la plataforma i el que és important ara és fer dilució jo crec que quan la gent de Catalunya va ser conscient del problema del delta per part dels sediments i demés va ser quan es va produir la temporada bròlia i evidentment la gent va reaccionar tota Catalunya va ser conscient i molts van vindre aquí al delta quasi com a despedir-se és allò que ho van veure d'una manera de dir i clar, jo també veig que ara fa falta un impuls també dels mitjans de comunicació a nivell de país per explicar el problema i ser conscients del que hi ha i aviam si tota la gent de les Terres de l'Ebre i el conjunt de Catalunya podem fer força i que arribin els diners per salvar el delta de l'Ebre Susana? Bé, jo aprofitar aquest minutet per demanar a tothom que ens estigui escoltant que el proper 12 de febrer vingui al pont del Passador un pont molt que té una importància vital al delta per tenir una banda de riu en l'altra i que vinguin amb ganes de passar-s'ho bé amb ganes de reivindicar amb ganes de defensar aquest territori on estem, aquest delta que tots estimem i fer la contribució aquesta de participació per tant, la meva crida és a vindre a manifestar-se i a vindre a disfrutar i a portar tot el que tinguin en ells mateixos aquell dia, el dia 12 a les 12 del migdia al pont del Passador sortirem una miqueta de la zona de les escoles de Sant Jaume i creuarem el riu I com és l'hora del programa femes domenxes a les 12, també podeu anar escoltant de pas Digues Jordi Bé jo només dic que anem molt tard que la radiació del delta no és els moviments normals perquè els deltes són dinàmics ja tenen estos moviments ara no, ara està retrocedint i anem molt tard que cal, cal un esforç i cal que d'una vegada se posen a la taula les solucions que poden ser o que poden aportar definitivament la salvaguarda del delta jo el que convido és a part de la manifestació, que ja ho ha fet molt bé la Susana que també, que la gent vinga, evidentment però sobretot allò que dèiem abans a estos joves, a tota aquesta gent que pot escoltar, a participar a venir a venir a les entitats no associacions a qualsevol de les entitats socials que estan treballant, que d'una manera o altra estem defensant este territori que és el nostre cal esta participació i cal que la gent vinga i sàpiga que la crisi ja ha arribat que mos podem quedar sense delta doncs en aquest missatge per esperonar la participació i engrescar-la però abans posarem una miqueta, un minutet perquè no tenim temps per a més d'una cançó de Cheik i de Josep Borges el de Pep i Marieta que es diu Terres de l'Ebre i després us donarem les darreres informacions alguna novetat Terres de l'Ebre y este pensar en siempre donde eres Terres de l'Ebre Terres de l'Ebre Ni el temps ni les muntanyes mai ho han aconseguit a parar el broixit de l'Ebre i silenciar el seu esperit davant d'homes o interessos perseguts de mantenir per això la gent de l'Ebre mos revifa el foc del pit mos revifa el foc del pit En agraïment per a Susana Avella de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per a Jordi Padès de la part de el nostre comentarista Enrique Lange del nostre tècnic Juan Carlos Fibla i de mi mateix També agraïment a la gent que ha participat pel xat i a les emissores que es retransmeten Ràdio Tortosa, La Senya Ràdio Ràdio Moral Anova Ràdio Santa Barba i Ràdio Juventut de Nassenberg en directe i Ràdio Alcanar i Ràdio La Ràpita en l'altre dia de la setmana El proper programa tenen convidat de l'associació Atzabara n'hem parlat en moltes ocasions i aquesta vegada ens explicaran en més detall el que fan i també volíem donar-vos una informació novetosa quan va començar la pandèmia ja pel març del 2020 anàvem a fer una calçotada per retrobar-nos en l'audiència i no va ser possible evidentment ara 3 anys després volem recuperar aquesta manera de poder-se veure el que vosaltres diu que feu al començament de les reunions de la plataforma i farem una calçotada a l'Ermita de la Pietat aquí a Uldecona el dia 4 de març és un dissabte perquè l'altra vegada ho hem fet en diumenge la calçotada complica molt com ara és cap de setmana serà dissabte, dissabte 4 de març les persones que us vulgueu apuntar només heu de posar un missatge en què sereu al 621 30 34 13 que és el telèfon del programa ho repeteixo 621 30 34 13 i si algú no l'ha apuntat que mire la capçalera que allà està el telèfon ben en gran poseu un petit missatge de whatsapp o de telegram i ens digueu anirem a les persones poseu el nom de la persona i nosaltres per on teniu això en compte això és tot el que faci falta això durant la primera quinzena de febrer d'acord? durant la primera quinzena de febrer enviem uns missatges per poder fer la planificació corresponent hi ha alguns programes d'aquest tipus que anomenen això la desvirtualització sempre m'ha fet gràcia aquesta paraula que s'ha de ser virtual i passar a ser persones físiques encardiosos una abraçada disfruteu del temps encara que sigui fred però és el temps que correspon a aquesta etapa salud t'esperem a la propera emissió de xarxa hebre ens trobaràs al wordpress al gmail, facebook, twitter i alibox sempre amb aquesta etiqueta xarxa hebre no oblides subscriure't sabràs les dates i els convidats dels propers programes fins aviat, seguim fent xarxa xarxa hebre

Other Creators