Home Page
cover of XarXaebre 118 Graëlsia
00:00-59:17

Parlem amb Vicky Carles de Graëllsia i Manel Mas de Salvem lo Montsià sobre acords de custòdia, glifosat i compra d’oliveres mil.lenàries, També ens fem resó de la convocatòria (a la mateixa hora del programa) de la concentració pel delta al pont del passador i de l’acte de homenatge a Josep Cabayol a Roquetes. Com a comentarista comptarem amb la jove futura periodista Amira Grigoriu.

8
Plays
0
Downloads
0
Shares

Transcription

Radio Xalsa Ebre is hosting a rally at the Passador bridge to raise awareness about the issues facing the Ebre Delta. They are calling for solutions to protect the delta and inviting everyone to participate. They also pay tribute to Josep Caballol, a former radio director and activist who focused on climate change. Guests from environmental associations discuss their work in preserving local ecosystems. The radio station aims to educate and inspire action to protect the natural environment. Benvinguts a Ràdio Xalsa Ebre, la que us connecta amb les reivindicacions socials de les terres de l'Ebre. Aquí estem de nou per tractar tot el que ens preocupa amb la gent que se n'ocupa. La gent que s'ocupa de les terres de l'Ebre. Bon dia i bona hora, bona gent. Avui, just a aquesta mateixa hora, en aquest mateix moment, està començant una concentració en el pont del Passador, el pont que hi ha entre Sant Jaume d'Enveja i del Tebre, un pont significatiu de l'Ebre al nostre territori. Està veient una concentració que reivindica que després de 3 anys d'haver passat el Clòria, encara no hi ha bones solucions pel tema del delta. El programa 116, avui estem al 118, fa dues setmanes, Susana Avella, la portaveu de la plataforma de defensa de l'Ebre, i Jordi Parés, de l'associació Sendiments, ens van explicar tota la problemàtica en tornar al delta. Podeu escoltar allí bastant àmpliament. Però ara us volem posar, justetet, dos minuts en què ens parlen de la convocatòria d'avui. Volem demanar a tothom que ens estigui escoltant que el proper 12 de febrer vingui al pont del Passador, un pont molt, que té una importància vital al delta, perquè heu vist una banda de riu en l'altra, i que vinguin amb ganes de passar-s'ho bé, amb ganes de reivindicar, amb ganes de defensar el lloc, aquell territori on estem, aquest delta que tots estimem, i fer la seva contribució aquesta de participació. Per tant, el meu acrida és a vindre a manifestar-se i a vindre a disfrutar i a portar tot el que tinguin en ells mateixos aquell dia, el dia 20 i el dia 12, a les 12 del migdia, al pont del Passador. Bé, sortirem una miqueta de la zona de les escoles de Sant Jaume i... Jo només vull dir que anem molt tard, que anem molt tard, que la radiació del delta no són els moviments normals, perquè els deltes són dinàmics, ja tenen aquests moviments, ara no, ara està retrocedint i anem molt tard. Què cal? Cal un esforç i cal que d'una vegada se posin a la taula les solucions que poden ser, o que poden aportar definitivament a la salvaguarda del delta. Jo el que convido és, a part de la manifestació, que ja ho ha fet molt bé la Susana, que també, que la gent vingui, evidentment, però sobretot allò que dèiem abans, a estos joves, a tota aquesta gent que pot escoltar, a participar, a venir, a venir a les entitats, no associacions o aliments, però a qualsevol de les entitats socials que estan treballant, que d'una manera o altra estem defensant aquest territori que és el nostre. Cal aquesta participació i cal que la gent vingui i sàpiga que la crisi ja ha arribat, que ens podem quedar sense delta. Bé, la crisi ja ha arribat, diu Jordi, i convida la participació, als joves especialment. Avui contem també amb una jove comentarista, Amira Grigori, que ja coneixeu d'altres programes. I tenim també dos persones aquí a l'estudi per ajudar-nos a desenvolupar el problema de com està el territori a nivell natural, però abans volíem fer-nos ressò també d'un acte d'homenatge a Josep Caballol que s'ha fet a Roquetes. Josep Caballol va ser subdirector de Radio 4, va fer un documental, precisament, en gran part parlava del delta, del delta de l'Ebre i del delta del Llobregat, dels dos deltes, la repercussió que tindria el canvi climàtic sobre ells, un documental bastant impactant en gent que diu coses molt contundents, us lo recomanem molt veure, també vam fer un programa en ell de referència a tot això, ho teniu, és el programa 97. Josep Caballol va ser també president d'una associació dita Solidaritat i Comunicació, en breu, si com, que va fundar en 1995. Ell, quan va vindre a fer una xerrada aquí sobre el tema del canvi climàtic, ja estava molt malalt i poc temps després va morir. Ara se li ha fet un homenatge a Roquetes i escoltarem 4 minuts d'aquest homenatge, parlen en primer lloc Sisko Soguers, activista, després Josep Lluís Vila, periodista, Joan Panisello, portaveu també de la plataforma en defensa de l'Ebre, Maria Muñoz del sindicat CJT de la branca de sanitat, i després la seva companya Eva Garcia i la seva filla, que com deia és la que ara ha agafat la presidència així com Ester González. Escoltem-lo i després ho comentem breument. Bé, bona tarda a totes i a tots. Volia començar anant a dir la vostra presència sobretot a l'Eva i a l'Ester, filla i parella de Josep Caballó. Avui estem aquí per rebre l'homenatge i per a mi, a més de periodista i activista en Pep, és el més de la família. I el fet de rendir-li a l'Ester de l'Ebre un homenatge és per la mort que ell tenia a l'Ester de l'Ebre. Aquí va projectar i gravar diferents documentals i vídeos. Però el que volem recordar avui és el Pep activista. Aquesta mania de fer va ser una constant durant tota la seva trajectòria. Però es va sectuar després de jubilar-se. Va emprendre tota classe de lluites, com el desnonaments, emigració, racisme, salut i sanitat. I la seva última etapa la va dedicar a la lluita climàtica. Recordo bé la seva frase, que per continuar avançant hem d'haver de créixer i no créixer. Pep va ser el meu mestre, un dels meus mestres, i el meu jefe durant alguns anys. Ja sé que es diu cap, però és que jo li deia jefe. Eren uns temps en què molta gent volia aportar alguna cosa de valor per consolidar i avançar en una democràcia que s'estava construint. Els enemics eren més fàcils d'identificar que ara i fins i tot eren molt més curoses que ara, perquè tothom era conscient que calia molta tolerància per eliminar els tics de quatre dècades de dictadura. Vaig aprendre moltíssim de la professió gràcies a ell, però també em va aportar alguna cosa més valosa que la tècnica. Em va demostrar que per ser un bon periodista has de ser valent. Jo quan vaig veure la primera vegada que vaig parlar amb ell, ja vaig veure que era una persona que coneixia molt bé el Delta i tenia molt de coneixement del Delta. Inclús coneixia els llocs, coneixia les llagunes, coneixia els llocs concrets que molta gent potser de l'exterior de l'Ebre potser no coneix. I bé, m'hi va fer diverses entrevistes per telèfon, igual que també a companys de la plataforma anava trucant, i almenys les entrevistes d'ell no eren entrevistes convencionals, eren com una tertúlia entre amics, i ell et feia preguntes, et donava opinions, i això possiblement després li havia de donar molta feina a l'hora d'editar-ho, però clar, s'havia de compaginar tot, no? Jo crec que mos fa falta gent com Pep, gent que a més aquí a l'exterior de l'Ebre, gent que faci el treu dels problemes que tenim amb el Delta cap al resto de Catalunya. Jo no vaig tenir la sort d'aquests dos companys, jo no vaig conèixer el Pep, però reconec que contemplar la seva obra audiovisual ens transforma i ens deixa sembrada la llavoreta de l'acció, de l'activisme social, que cadascú portem a terme d'una manera o d'una altra. No sé si el Josep ens motivava a ser millors persones, però que sí que ens feia reflexionar i repensar el món en què vivim. Gràcies per recordar-lo i per ser aquí. L'última etapa es va centrar molt en el canvi climàtic i jo crec que bona part d'això era justament per l'amor a aquesta terra, o sigui que us donem les gràcies i, evidentment, continuarem venent, perquè els meus fills també s'estan estimant del Delta i també formaran part del seu futur d'espera. Només volia dir-vos que la millor manera de retroalimentar-se amb un pare és lluitar pels nostres drets i no cal que sigui una persona sola, no cal que ningú sigui líder de res ni agafi l'empenta per inspirar tots els altres, sinó que si ho fem totes juntes, llavors sí que és possible. Les paraules emocionades de la seva filla són entendibles que ha conegut a Josep, que és una persona entranyable i molt dedicada als temes ecològics dels quals precisament parlarem avui. I parlarem amb els nostres convidats. Les persones convidades són, en primer lloc, Vicky Carles, de l'associació Graelcia. Benvinguda, Vicky, gràcies per venir. I Manel Mas, de Salvem l'Homòrcia, que ja coneixeu d'altres programes. Benvingut, Manel. Molt bon dia. Bé, comencem també, com he dit, està Amira, que ens ajudarà a fer les preguntes, els comentaris, Amanda, dels que feu vosaltres pel xat. Comencem per tu, Vicky. Què és Graelcia? Conta'ns-ho. Graelcia, el nom no sé si us sona, és una papallona nocturna meravellosa que tenim al port, una espècie endèmica, verda, bonica, d'un pam d'en Plada, l'adult. Graelcia s'alimenta de fulles del Pirrojal, per tant, és una espècie endèmica molt lligada als boscos dels ports. I quan vam néixer, enguany farà 20 anys, ja, el 2003, vam néixer una mica a continuació del Parc Natural amb la idea de fer recerca, de saber més coses i, sobretot, de comunicar-les. Perquè, de fet, molts dies, Graelcia, grup d'estudis i comunicació ambiental. Una mica, la nostra filosofia o el nostre perquè és saber del món local, saber de la proximitat, del que tenim més a prop i després comunicar-ho. Nosaltres sempre diem que coneixes, estimar i, una mica, en aquesta filosofia hem estat treballant aquests 20 anys al món natural, clar, perquè és el que més agrada. Feu publicacions a través del web o feu en paper? No, en paper hi ha molt poc. De fet, hem potenciat la publicació de llibres, les llegendes dels ports fa bastants anys, dos números. Després, més recentment, en la lluita compartida ens salvem la Montserrat precisament en la lluita per defensar les Oliveres centenàries. Nosaltres no parlem de mil anys, parlem de vida, parlem de cent anys i ja és prou. Vam ajudar en l'overcami que es va fer a Raïlades i també les veus a les Oliveres. O sigui, publicacions com en llibres n'hi fem però quan surt l'oportunitat. Després de la web i, sobretot, els treballs de custòdia, que fem custòdia del territori. Des del 2006 ja estem en xarxa, en la xarxa de conservació de la natura i som entitat de custòdia del territori i de voluntariat ambiental. O sigui, que la recerca va evolucionar l'entitat en aquests temes més de treball directe en espais de custòdia que tenim convenis de custòdia en particulars quan hi ha un projecte que val la pena en quant a la defensa de la biodiversitat, de moltes coses. A vegades tenim treballs en iniciatives d'emprenedoria que són, alhora, respectuoses amb la biodiversitat i això és el que ens interessa i aquests tipus de projectes els donem recolzament i estem en ells. I fem custòdia del territori que és una cosa que no està gaire coneguda però que és molt bonica perquè és una filosofia molt directa de poder conèixer la gent i poder reconduir les coses de cara a la conservació de la nostra natura. D'això et volia preguntar, Vicky, perquè n'hem parlat alguna vegada del tema de la custòdia però crec que per a molts dels que ens escolten potser no estigui del tot clar en què consisteix la custòdia del territori. Hi ha alguna normativa que empara això? Se refereix a massos o a terrenys? Jo us explico la nostra experiència perquè és un concepte molt ampli és un concepte a nivell europeu, americà, arreu del món està molt establert i nosaltres el coneixement que tenim és del 2008 vam conèixer la filosofia i hi ha una xarxa nosaltres som una entitat de custòdia del territori formant part d'aquesta xarxa i d'alguna manera vam aprendre el que és la custòdia i a través d'aquesta xarxa que mos assessora, mos informa i a través de les possibilitats de projectes arribem a acords Què és? Hi ha moltes formes de fer custòdia la gent que té molts diners o una fundació o el que sigui pot comprar un terreny i fer-ne d'ell un exemple de conservació però estem parlant de bancs o de coses d'estes les entitats petites fem una custòdia que és arribar a un acord un acord signat, un conveni legal que mos compromet a les dues parts a fer una sèrie de coses en aquell espai primer és saber quins valors naturals té que es pot defensar les dues parts són el propietari propietària, del terreny i vosaltres i l'entitat de custòdia que aposta per aquest projecte llavors en principi són particulars particulars emprenedors que mos coneixen nosaltres amb ells però estem tots d'acord en fer una sèrie d'objectius en aquell espai perquè hi ha un marranc prop pel que sigui llavors a partir d'aquí s'assigna, s'redacta l'acord i s'assigna és un acord que dura una durada de 4 anys prorrogable i no hi ha cap cosa econòmica entre mig perquè les possibilitats no són però tots treballem perquè allò funcioni fem accions de voluntariat si surt alguna oportunitat de demanar una subvenció que pugui revertir en aquest projecte des de l'entitat xefà i a part de propietaris particulars per entendre-mos també hi ha administracions que són gestores d'algun espai i últimament per exemple, últimament el 2018 vam signar un acord a l'Ajuntament de la Mella de Mar sobre l'espai natural protegit de l'any del Cap de Cent d'Escreus que és tota una zona costanera que ells retenen protegida en aquesta figura de protecció i nosaltres tenim un acord de custòdia signat amb l'Ajuntament per donar difusió als valors que hi ha allà fer estudis fer tot el que sigui per posar en valor això o sigui, bàsicament, si ho entres bé és a dir, el propietari mitjançant aquest acord es compromet a respectar els valors ambientals, a fer determinades activitats o a deixar de fer certes activitats i a canvi té el suport de l'associació en tot el que representa coneixement, com el millor subvenció els contactes d'institucions a través de les xarxes podem dir ara surt aquesta línia de subvenció que pot anar bé o no o nosaltres personalment tenim petits projectes, ajudes apadrinament lliure 1.000 i escaig d'euros per una cosa o per un altre, petits projectes però quan estem posats en una dinamització ara estem treballant molt al barranc de Santes Creus també hem fet custòdia fluvial amb l'ACA que és la gestora de l'espai fluvial i ara durant 4 anys estem treballant al barranc de Santes Creus que és un espai natural protegit, que té uns valors meravellosos, però com és tan petitó no és conegut I normalment de qui és l'iniciativa? Vosaltres aneu a parlar amb el propietari o és d'alguna institució? Al llarg d'aquests anys hi ha hagut de tot des de gent que ens ha vingut a dir això de la custòdia m'agrada i a veure què podríem fer a altres que han sorgit recordo a Iguanatura per exemple, ara em ve al cap al barranc del Toscà quan va començar a treballar allí vam anar a posar el nas i de seguida vam d'alguna manera entendre en quant a el que ell planejava fer allà i el que nosaltres pensàvem dels valors que tenia l'espai a partir d'allí, sumar sinergies i anar treballant és un treball una mica de formigueta i d'anar sortint, però si entreu a la pàgina la pàgina és graelcia.org molt important, perquè si no si només poseu graelcia vos sortiran un munt de pàgines de la gent que us agrada les papallones llavors si poseu l'extensió a .org enteneu ja una mica el que van sorgint les coses ara estem allà al barranc de Santes Creus, Ecotros és una iniciativa de producció ecològica d'oli ecològic, són finques que estan al costat del barranc i per tant tot això suma, perquè no és incompatible el treball agrari però algunes de les accions que es fan a la natura o a les produccions poden ser a favor de la natura o no fer-ho, i això és el que nosaltres parlem, i la custòdia és això, parlar parlar directament amb les persones i entendrem-nos i petar la xerrada en una cervesa damunt d'un marge, és parlar és l'acte directe i és l'acció directa al territori, que és el que nosaltres ens agrada fer. Viki, a la gent que ve per primera vegada d'una associació sempre fem algunes preguntes bàsiques, perquè l'objectiu del programa és fer salsa entre les entitats que se coneguin, i hi ha alguna curiositat de gent que està en una altra entitat, per exemple, per saber el que ara et preguntaré, com us organitzeu quan sou, d'on teniu el finançament aquestes preguntes bàsiques aquestes són les preguntes del millor a veure, de fet nosaltres som un grup que vam néixer amb dinamitzadors vols dir, dels fundadors podríem dir a l'inici set persones, després hi ha un nucli un nucli dur, que som els que parlem i un equip directiu, per entendre-ho ara estem en dos grups uns a terra, que estem a Roquetes i uns altres a mar que són el nostre grup de custòdia marina que estem fent una feina excepcional fem ella des de la mella de mar El i Aurora, i bueno molta feina altruista perquè el finançament és un problema perquè no hi ha un reconeixement de la tasca que fem que s'hauria d'acabar anem a cops de projectes els projectes els fem la gent que ens agrada quan funciona algun tenim finançament, quan no funciona no tenim finançament i treballem tècnics de manera voluntària i quan hi ha treball, llavors sí, pots contractar per un temps determinat a una persona, però no ens donen continuïtat la forma de treballar és difícil, ja us ho dic molt i després, a l'hora de fer feina moltes jornades de voluntariat llavors el voluntariat normalment contenen 20-30 persones que venen no sempre les mateixes no és un voluntariat allò de llista, per entendre-ho sinó que la gent, depèn de allò que no fem i de l'activitat que sigui, venen uns o venen els altres hi ha gent més assidua, i gent que ve quan pot però és tot un treball molt divers ara, per exemple a Ecuador, si en aquest projecte que estem al barran del Sant Esteu, fem molta recerca i molta formació fem el BioBlitz els BioBlitz són molt bonics, és un dia de trobada a la natura, ja n'han fet dos Bio què? BioBlitz BioBlitz, és una trobada és una trobada on nosaltres convoquem experts o sigui, un expert en en ocells, un altre en en plantes, no? experts, alguns biòlegs altres, a lo millor només són naturalistes però en molta sabidoria local i hi veig gent voluntària i durant un dia, inclús una nit fem observació de la natura a un lloc determinat, i agafem dades o sigui, és per fer inventari de fauna, de flora, de diverses coses i la gent apren aprenem de la natura en aquest coneixe's estimar aprendre, aprendre, aprendre i després, quan se passeja per un custodi és aquell que en fa ús del territori o sigui, un custodi és aquell senyor que va en bici o aquell paisès que passa tots els dies per la mateixa hora, s'adona primer que ningú que ha fet la glòria s'adona que hi ha un abocament que no estava i aquesta xarxa de comunicació això és una mica des de la base fer custodi després, clar, t'has d'organitzar i si no, no ets eficient però la idea de la custòdia és aquesta suposo que teniu a la vostra web contacte sí, tenim un contacte però infograecia arroba gmail és la millor manera, mos posem en contacte i a partir d'aquí parlem ara mos veneixem molt per whatsapp tenim grups de whatsapp de voluntaris en riu una mica dirigits a un sector de voluntariat determinat, depenent del que fem i bueno, funcionem així és molt interessant moltes gràcies Vicky Manel, què us voleu explicar de Salvem el Montsià bon dia Vicent per a mi és un honor immens coincidir amb l'amiga Vicky i amb Joaquim tot i que no participi de la tertúlia està aquí bueno hi ha alguns problemes candents hi ha dos dos temes que són els que voldria parlar un tema és a nivell local al novembre del 2015 l'Ajuntament d'Udacona va aprovar per majoria absoluta que no es faria servir més el glifosat que és un nervici de cancerigen que està prohibit a la major part de països d'Europa i mos hem enterat recentment que la brigada municipal està fent servir glifosat baix mas com us heu enterat no vull dir et dient d'alguna zona concreta que s'ha donat, no vull que em diguis noms però bueno si fas una si feu una denúncia com aquesta teòricament teòricament s'està fent servir glifosat sense permís municipal per tant això comporta primer no es posen rètols de perill herbicida perquè el glifosat és cancerigen i han de passar 10 dies abans que un animal o un nen pugui trepitjar l'herba i la segona opció és com se fan les factures perquè no quedi constància que l'Ajuntament compri glifosat aquest és un tema prou greu com perquè l'Ajuntament ho investiga i quina és la vostra la vostra hipòtesi per aquesta utilització clandestina la nostra hipòtesi és que s'està fent servir i per tant s'estan falsificant factures i no es posen rètols però per quina raó creieu que hi ha detrás de tot aquest ús pràctica la brigada municipal el que busca és l'eficiència i si si l'eficiència passa per fer servir productes que matin l'herba en pla salvatge doncs ho fan hi ha una qüestió molt clara si tu vas a un parc on hi havia herba per exemple davant de L'Opaseo del restaurant L'Opaseo a l'estació hi ha un quadrat d'herba que de cop s'ha convertit tota en color groc i s'ha fet servir glifosat no cal investigar-ho és una prova concloent si tu vas pel mateix passeig fins a l'oficina de turisme tots els parcs terres que hi ha l'herba està groga groga això és glifosat no hi ha cap problema l'Ajuntament pot investigar el que faci falta per avaluar si s'ha fet servir o no nosaltres no volem posar en dubte la feina de l'Ajuntament però tot indica que algú està fent servir glifosat sense que els altres ho sàpiguen és un tema com tu ben dius perquè l'Ajuntament ho investigui comprova el que hi ha i prengui mesures perquè si fos així és prou greu i el segon tema a veure se va aprovar fa dos anys i pico una llei de protecció d'oliveres monumentals per part de la Generalitat de Catalunya que ja anava tard en este tema ja anava tard, anava prou tard en esta llei hi havia un apartat on es deia que els vivers que tinguessin oliveres monumentals comprades d'abans de l'aprovació de la llei havien de notificar-ho a la Generalitat perquè no hi havia tants exemplars després de dos anys la Generalitat després de dos anys d'aprovar-se la llei la Generalitat tenia el dret de compra prioritari d'estos exemplars coincidència dos anys i un mes després la Generalitat compra 48 oliveres monumentals a dos vivers del territori per més de 600.000 euros una olivera en concret que el viver fa taxa en 1.200 anys s'ha pagat 36.000 euros jo soc un propietari d'una finca d'oliveres que tinc oliveres monumentals i em sento indignat indignat perquè en estos dos anys encara no s'ha aprovat un reglament que aprove les ajudes els pagesos que tenien oliveres monumentals si tu tens una olivera monumental tu tens una olivera que costa molt fer que les oliveres caiguin a terra perquè tot és fusta si no hi ha una ajuda en este tipus d'oliveres és evident que la gent les seguirà venent com a oliveres ornamentals queda clar i precisament d'això anem a parlar en el debat en el tema que acabes d'engegar ara que ja coneixeu millor les persones que participaran en el debat Amira, tu has fet ja has fet una pregunta a Manel vols fer alguna pregunta més abans de que passem a o parlar-ho ara o després al debat quina és la proposta o de quina manera voleu introduir alguna solució per obtenir les ajudes els pagesos si és aquesta la pregunta millor la pregunta és justament el que acabes de dir és el centre de la pregunta que us farem al debat els que ens seguiu per Instagram a partir d'aquest moment desconnectem i us podeu continuar escoltant per directe.sasebre.net les emissores que es retransmeten que molts ja coneixeu a la capçalera de sasebre.net apareixen tots els seus horaris són Ràdio Tortosa la Senya Ràdio Ràdio Juventut de Massenverge La Plana Ràdio i Ràdio Moral Anova i el Canal Ràdio i Ràdio La Ràpita que em retransmeten un altre dia de la setmana dit això i us engresquem perquè a sota del reproductor en teniu el xat per a fer preguntes a les nostres persones convidades d'avui preguntes o comentaris utilitzeu-lo nosaltres introduirem aquestes preguntes perquè ells puguin contestar-les i ara us dissem demà una cançó del grup La Pegatina i tornem a fer el debat la meva història l'escriuré d'un full en blanc d'aquell que mai no es va acabant no dubtaré si hi ha algun canvi de guió o per donar un cop de timó no he volgut anar de pressa no he trobat una dracera ja sé que la meva història no és la meva dracera ja sé com omplir-me una altra cor Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Pujo amb una onada de records i encara l'ancora m'aferra i per la borda van fugint les il·lusions i alguna fada que desperta no he volgut anar de pressa però he trobat una dracera ja sé com omplir-me una altra cor Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Se m'avancen les cançons m'allisonen els amors i us ho comparteixo les paraules que m'empassen repeteixen com els sons aquí és on us doneixo viure sense anar pensant viure sense anar rumiant és viure sense mirar enrere només endavant Mamma Irene dama dama Mamma Irene dama dama Mamma Irene dama dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Mamma Irene dama Muy bien, pues estamos ya en el tiempo que se nos acaba y a los horas, como siempre, digamos el último minutet para dir la conclusión final el mensaje que voleu fer arribar aquí, vol comenzar Manel, endavant Ben, tenimos un patrimonio que é únic a nivel mundial tenimos l'extensió d'Olivera Farga més gran del món tenimos l'extensió més gran del món en Oliveras Monumentals eso, cuando cualquier país civilizado sería un luxe aquí, aquí es como que estamos al cul de Cataluña aquí es un no res y esta visión la hemos de cambiar, o sea, nosotros tenemos este patrimonio, este patrimonio es vital no solamente para ahora, sino también para el mañana Niki ¿Qué dice nuestra joven? Depende a valorar el que tenemos muchas veces como ya lo tenemos mucho visto no sabemos lo que significaría si se perdiera y hay muchos peligros en ese sentido bien, ahora os decimos la canción de Seba Pagliaretti tarde o temprano y después volvemos para acomiadar el programa a nuestros invitados y a explicarles de qué va el próximo DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA DEDICADO A MARÍA INNOCENCIA Parece que el tiempo lo están sobornando Pa' que la justicia nos deje contra el fin Hasta que mi pueblo se haya organizado Siguiendo a aquel líder dispuesto a morir El señor nos amaría libertad Y vueltas vas a dar hasta llegar Mi corazón que para nunca es tarde Peñar, creer y concretar Creíste que un clavo sacaba otro clavo Y que los pibitos venían de París Tu mentín con exagresión en la propuesta Que la puta tele repite a morir Monsanto te está envenenando Averiguate bien que son los chemtrails Las corporaciones deciden tu destino Dedícate a amar, es lo único que nos va a salvar El señor nos amaría libertad Y vueltas vas a dar hasta llegar Mi corazón que para nunca es tarde Peñar, creer y concretar El señor nos amaría libertad Y vueltas vas a dar hasta llegar Mi corazón que para nunca es tarde Peñar, creer y concretar Peñar, creer y concretar Yo sé que a este mundo le falta un bendito Yo sé que a este mundo le falta un bendito Yo sé que a este mundo le falta un bendito Y que dando vueltas se puede encontrar Y sé que la larga valle, la larga valle Ya creo temprano que motiva Y has de decir que vas por el Sandy Week Porque ahora lo que está de moda es posar Este sería el 2, no perdón, el 5 per 20 y pico Es decir, temporada 5, programa 20 y pico Eso es lo que está de moda Pero nosotros en ahí somos una mica tradicionales Y podemos decir, no, no, es que ya postemos Sandy Week Este es el programa número Sandy Week Pero a nuestra parte podemos agradecer a Vicky Carles Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Y a los que han participado en el chat de directo Te esperamos en la próxima edición de XerxeEbre Nos encontrarás en Wordpress, Gmail, Facebook, Twitter y Alibox Siempre con esta etiqueta, XerxeEbre No olvides suscribirte Sabrás los datos y los invitados de los próximos programas Hasta pronto, seguimos haciendo Xerxe Subtítulos realizados por la comunidad de Amara.org

Listen Next

Other Creators