Details
Comencem l'any amb AvanTEbre, una cooperativa sense ànim de lucre, d'àmbit social i feminista, els qual vam nèixer amb l'objectiu de dinamitzar el territòri i donar suport al col.lectiu de dones en situació de vulnerabilitat oferint-les un ofici Parlem amb Mari Pau Cid i Isabel Domato i s'estrena com a comentarista Amira Grigoriu.
Comment
Comencem l'any amb AvanTEbre, una cooperativa sense ànim de lucre, d'àmbit social i feminista, els qual vam nèixer amb l'objectiu de dinamitzar el territòri i donar suport al col.lectiu de dones en situació de vulnerabilitat oferint-les un ofici Parlem amb Mari Pau Cid i Isabel Domato i s'estrena com a comentarista Amira Grigoriu.
Listen to xarxaebre 113 AvanTEbre by XarxaEbre, moviments socials a les TTEE MP3 song. xarxaebre 113 AvanTEbre song from XarxaEbre, moviments socials a les TTEE is available on Audio.com. The duration of song is 01:00:07. This high-quality MP3 track has 192 kbps bitrate and was uploaded on 11 Jan 2023. Stream and download xarxaebre 113 AvanTEbre by XarxaEbre, moviments socials a les TTEE for free on Audio.com – your ultimate destination for MP3 music.
Welcome to Radio Salsa Ebre, the station that connects you with the social demands of the Terres de l'Ebre. Today, we have three women from the cooperative Davant Ebre, Teixint Esperances, and Amira Grigorio, discussing how they empower women in vulnerable situations by teaching them skills and providing economic opportunities. They believe in the importance of economic independence for women and offer training in sewing and other crafts. The goal is for these women to gain financial stability and feel empowered. Their headquarters is currently in Tortosa, but they are in the process of moving to a larger space. They also collaborate with local businesses and provide classes in Catalan literacy for migrants. Their work combines social and economic aspects to help women become self-sufficient and proud of their accomplishments. Benvinguts a Ràdio Salsa Ebre, la que us connecta amb la reivindicació social de les Terres de l'Ebre. Aquí estem de nou per tratar tot el que ens preocupa amb la gent que se n'ocupa. Bon dia i bon any, bona gent. Comencem el 2023 amb marcat accent feminista i solidari. I ho fem perquè des d'aquest programa considerem que aquesta manera d'entendre el feminisme com obert i solidari és la millor manera d'encarar el temps que vivim. No sempre aconseguim que les nostres persones convidades responguin a la paritat que desitgem, però avui ho podem compensar gràcies a tres dones que, a més dels que participareu per xat, de directe pulsats a ebre.net, ens explicaran i comentaran sobre com fer realitat aquest esperit d'obrir els braços cap a les persones que més ho necessiten. Elles són Mari Pau Cid, Davant Ebre, Isabel Domato de Teixin Esperances i Amira Grigorio, aquí els que ja coneixeu d'un programa anterior sobre dones joves. Avui s'estrena com a comentarista. Benvingudes les tres i gràcies per participar. Hola, molt bon dia, gràcies a vosaltres per haver-nos convidat. Bé, en primer lloc, Mari Pau, ens podries explicar què és el que és Davant Ebre? Doncs mira, Davant Ebre som una cooperativa sense ànim de lucre i feminista i d'àmbit social que vam néixer més que res per poder dinamitzar el nostre territori. Bàsicament ens vam adonar que les dones som el col·lectiu més invisibilitzat dins de la nostra societat i això va ser com una priorització per a naltros. I més quan dius una dona, més de 40 anys, si ets racialitzada, per exemple, tens més complicacions al moment després de trobar una feina. I aquesta va ser una de les nostres prioritats, de tocar ser col·lectiu, amb tota la sensibilitat i amb l'experiència que tenim, els tres membres que formem la cooperativa, va ser una de les nostres primitives que vam dir, a partir d'aquí serà el que treballarem, ser col·lectiu. Esteu des de...? Estem des de... Mira, ara el dia 16 de gener farà 4 anys que som cooperativa, o sigui, des del 2019. I la cooperativa, està clar quina és la intenció, però com ho fa? Com ajuda les dones en situació de vulnerabilitat? Què feu? Nosaltres tenim diferents projectes que portem en marxa, però en aquest cas avui anem a centrar-nos més en l'ODT i 5 esperances, que bàsicament el que fem és treballar amb dones en situació de vulnerabilitat, dones que han patit violència de gènere, que han estat maltractades, i el que fem és oferir-los l'oportunitat de poder-les empoderar, i es va crear aquest projecte que ens ensenya un ofici. En aquest ofici, la manera d'empoderar-te és tindre una economia, que després pugues solucionar-ho econòmicament i poder mantenir la teua família, perquè la majoria de dones, quan demanen ajuda, quan se troben soles, no és que vulguen, a banda d'un ordre d'allunyament, per exemple, una protecció pel maltractador, en aquest cas el que volen és tindre una solvència econòmica i tampoc el que volen no és entrar en bucle d'ajuts socials, sinó que volen tindre una feina i ser elles les que tinguin endavant la seva feina. Llavors, nosaltres no volem donar-los el peix pescat, sinó que els oferim la canya perquè sàpiguen i els ensenyem a pescar. És a dir, els ensenyem un ofici i després, a partir d'aquí, nosaltres ara mateix tenim dues dones del curs anterior que hem contractat dins del nostre... Hem creat un taller, també un taller de costura, i en aquest taller tenim dues dones del curs anterior. Però hi ha altres dones que també es dediquen a fer arranjaments de roba per a gent coneguda, per a familiars, via internet, perquè també els fem classes de formació en alfabet i llengua digital i xarxes per poder-se promocionar i per poder fer. També tenim la col·laboració del llibre d'empreses del Consell Comarcal del Baix Ebre. Tenim la Maria José Coig, que ella fa unes classes estupendes, a part que ella és una passada, hi ha alumnes supercontentes en ella, que els fa classes d'emprenedoria, també. És molt interessant perquè així les empoderem, perquè tinguin diverses maneres després d'elles. Perquè també tenim un col·lectiu de dones que diuen el meu marit després no em deixa treballar. Clar, no poden anar a treballar a una empresa, però sí que poden treballar des de casa, per exemple, fent arranjaments de roba a amigues, a veïnes, i si cobren el que sigui per fer una vora d'un pantaló, o arreglar un vestit, o fer una brusa a mida, són uns dinerets que trauen elles per a poder... Doncs mira, parlant de costura i de teixir, tu Isabel, com has arribat a Teixint Esperances? Com ha estat? I què fas allà? Com va tot això d'aquest projecte? Bé, jo vaig arribar a través d'una persona que coneixia, em va comentar que li havien parlat des del SOC a ella, i a mi m'hi va interessar molt perquè maiaia era costurera, i la família després de morir maiaia s'ha perdut l'ofici, i a mi sempre m'ha fet agafar de prendre. I bé, a través de l'assistenta social, a través del concert comarcal, al final em van donar el telèfon de la Mari Pau, vaig preguntar si em podia apuntar, el requisit era que havies hagut de patir violència de gènere, jo havia sortit en aquell moment i jo m'havia separat, i després m'he fet juntar amb un noi, i aquell va ser que vaig patir violència, i bé, com m'havia passat aquest cas, vaig poder entrar al projecte, i vam començar el gener del 2021, i bé, per a mi va ser molt complicat, perquè jo tinc una carrera, he estudiat a la universitat, però el tema manual semblava que no ho sabies a les mans, no ho sé, em va costar moltíssim, però bé, va estar molt bé, ara ets mestra, ara et dones tu la classe. No, jo en costura no, ja he pres el just per passar hores i ja està, no soc capaç de donar una classe de costura. Jo després, Mari Pau, vaig passar el currículum a Mari Pau, i van contractar-me en la secció d'ajuda a administració, vaig estar portant xarxes socials, he estat portant les webs de l'empresa, perquè soc dissenyadora web i community manager, i ara estic donant suport a les classes d'alfabetització de llengua catalana. No ho hem dit, però tot això la seu la teniu a Tortosa, és així? Sí, la seu inicial la tenim al carrer del Vall, molt a prop de la biblioteca de Tortosa, però com que estem en fase de creixement, aquell local se'ns ha quedat molt petitet, i ara estem com a de mudances, podríem dir, perquè encara estem una miqueta així mudant-nos, al carrer que fa una mica creuament entre el carrer Roselló i el carrer Rondedocs. O sigui que estem allà a un cantonet, que és un edifici, un local una miqueta més gran, i allí és on hem d'oblicar també el taller de Teixint d'Esperances, la sala de formació, el taller on tenim les màquines de cosir o tenim la intenció de fer la producció de peces, perquè el mateix projecte de Teixint d'Esperances sigui d'autogestió, sigui dels diners dels clients que anem a tenir, anar a pagar el sou de les dones que estan allí cosint i de la professora. I després també tenim allí oficines, i al carrer del Vall ens han quedat les classes que diu Isabel, que són les classes d'alfabetització en català per a persones no vingudes, persones migrades, perdona, i també, entre altres coses, és el que bàsicament hem dividit una miqueta, perquè com allò és el casc antic, va molt més fàcil a les persones per anar a fer allí les classes de català. Amira, voldries preguntar alguna cosa a les nostres convidades o comentar alguna cosa? Benvingudes, i a mi una de les curiositats que m'han aparegut a l'hora de llegir sobre la vostra web és de quina forma, això a partir de la vostra presentació, de quina forma s'uneixen o com s'arriba a reflectir a l'associació la unió de l'àmbit social i econòmic. Bé, no ho sé, ara m'he quedat una miqueta així pensant l'àmbit social i econòmic, no ho sé. Sí, a veure, perquè jo entenc, Amira, que vols dir és que, a veure, vosaltres per a empoderades dones busqueu que tinguin una sortida econòmica. Que puguin guanyar-se els diners per a guanyar-se la vida, no? És una tasca social però en un contingut econòmic. Sí, sí, en això em refereixo. De quina manera s'arriba a reflectir els objectius o els resultats que voleu obtenir la unió d'aquests dos àmbits perquè és el que he vist que vos caracteritza els tres membres que formeu. Sí, sí, sí. Està molt clar. La idea és aquesta, no? Que elles, una de les peces més importants és que siguen solvents econòmicament. És que és molt important. Llavors, aquí el que intentem és que totes, després, intentar, quan acabi la formació tenim primer que res d'un certificat conforme que acredita aquesta formació. En això poden anar al SOC. Que la majoria de dones, moltes deriven des del SOC, que són dones que estan a Rai, venen aquí a fer la formació. Perdona, perdona, perquè això sempre ho intentem aclarir quan parlem de sigles. Bé, el SOC jo crec que en matèria servei d'ocupació de Catalunya. Però Rai, què has dit? Què és això? Sí, sí, és una renda que cobren les dones, no? Per haver-se ofert maltractaments. És que com a dones maltractades tenen una paga que, bé, que molta gent se pensa que, pobretes, no tenen ni per pagar, com aquí diu, el lloguer i els gastos mínims del dia a dia, no? Són quatre-cents i pico... No, jo no cobro. No, tu no, ja ho sé. Quatre-cents i pico d'euros al mes, que clar, això no ho poden tirar endavant. Llavors, elles no volen viure d'aquest tipus d'atxus socials. Llavors, se les empodera que puguen fer tot aquest tipus de, el que parlàvem abans una miqueta, no? De que puguen publicar-ho per internet, de que fan arranjaments de roba, de que puguen fer, no?, una vora, una brusa mida, una miqueta, bàsicament, que elles tinguen esta sortida econòmica i se senten empoderades. Perquè és que, a més, una dona, quan se sap fer una peça de roba, és que tindríeu que veure la cara d'il·lusió que fiquen de dir, ostres, és que esta falda me l'he fet allà, mira que xula m'ha quedat. I dius, ostres, però sí que bonica, que xula, no? O he fet aquesta motxilla per al meu fill, també, no? O sigui que són cosetes que tenen a donar de la capacitat que realment tenen. Sí, sí, sí, o sigui que realment és la, és que la paraula és empoderar-les, se senten tan poderoses, se senten tan vàlides, perquè moltes d'elles se senten anul·lades, bàsicament, en tot lo sentit, xa? Abans dèieu, abans de que començés el programa, en la conversa informal que teníem abans, parlàveu de que són 15 persones per cada curs, no? Quantes edicions d'aquest curs de costura porteu? Este és el segon. Este és el segon. I de les 15 persones que van sortir al primer, què tal? Com les ha anat? T'han trobat feina d'això? Van fent? Del curs anterior, clar, un dels nostres objectius que tenim del projecte és que les millors, a veure, entre cometes, no? Sí que les millors, és que tenen millors competències que aprenen de cosir, perquè elles aprenen des de l'inici a cosir a mà, a cosir a màquina, màquina industrial, i també a fer disseny i patronatge, o sigui que és un curs bastant complex. Des de cosir un botó fins a fer un patró d'un vestit, d'un pantaló d'home, de prendre mides... Perdó, la taula. Ho fem tots, xa? És bastant complet i és entretingut de veure el que deia ella, el que pots arribar a fer de no saber ni cosir un botó a poder fer un patronatge, poder dissenyar una peça de roba, és molt bonic. Sí, llavors, doncs, quan aprenen a fer tot això, o sigui que, a banda, les dos millors... Bé, dic dos perquè aquest curs passat tenim dues dones que han ficat ara en contracte, contracte de jornada sencera, bueno, durant un any, que després passaran a indefinida. Aquestes dues noies doncs ara porten treballant fa 6-7 mesos, i clar, estan en un continu aprenent Però treballen, diguem-ne, dins de la cooperativa vostra, com a part de la cooperativa. Sí, hem creat un taller, que és el taller Teixin Esperances, que estan allí cosint, o sigui que estan allí tenim un... que també faig una crida des d'aquí que si algú vol fer alguna peça de roba o el que sigui, nosaltres, bueno, fem, cosim, i és, bàsicament, perquè seria autogestionable, o sigui que els diners de la clientela és per poder pagar els sous d'elles, bàsicament. O sigui que tot això seria com un com un cercle, no? Però en aquest cas no viciós, és un cercle bo. Un cercle bo, o sigui que volem que sigui econòmic, o sigui que aquelles són les que generen l'economia per poder pagar el seu sou, i bueno, que estan superempoderades. És a dir que aquesta vegada n'hem contractat dos, Isabel també la vam contractar, o sigui que des del curs passant n'hem contractat tres, dos serien al taller de confecció, Isabel, com ella ha dit que ella és graduada, que té estudis universitaris, vam pensar que ens feia falta una persona que ens portés a deixar-se, és a dir, una miqueta té administració i una miqueta també que ens fa classes de català, i la vam contractar perquè vam dir que ella era la persona ideal per poder-la contractar. Però després, si em doneu l'oportunitat, us explicaré com va anar i si el té així en esperances, perquè també és una petició d'una dona que havia sofer-me el tractament que també mos va vindre i mos ho va demanar en certa manera. I a partir d'este taller teniu alguna idea o d'aquí a un futur proper d'ampliar-lo a més oficis o a més gent o, bàsicament, d'ampliar-lo d'alguna forma? Ho hem estat pensant perquè, clar, es valoren, però tampoc no volem ampliar massa perquè veiem que, per exemple, el nit sol ara mateix dintre del món de la postura ens funciona prou perquè no hi ha formacions. O sigui, tu busques i mires, la professora que tenim vam intentar buscar alguna profe que tingués un estudi superior de costura o de patronatge o de disseny i no vam trobar ningú. És que és un ofici que, com és molt antic, que era de les iaies, la modista, que vas les robes a fer a la modista, te la feia la mama, te la feia la veïna, sempre com un ofici molt feminitzat, podríem dir, però que no està reconegut, que passa a la majoria d'oficis femenins, que no són reconeguts, que no tenen una categoria, que tinguis un diploma que puguis penjar a la paret i acreditar. És que jo sóc molt bona cosint, que és el que ara us comentava abans. La dona que va venir demanant molt feina i vam preguntar i tu què saps, què passa amb el currículum? Diu, és que no tinc currículum, jo vaig acabar fent l'educació bàsica, però sé cosir, però sé cosir molt bé. Clar, una dona que digui, jo sé cosir, sé cosir molt bé, però no tinc res que m'acrediti que sé cosir molt bé, perquè els oficis feminitzats no tenen tampoc aquest tipus d'acreditació fins ara. Llavors, és molt important reivindicar aquests oficis, de poder-los acreditar, de poder tindre un diploma, de donar-los el valor que realment tenen. Llavors, nosaltres el que fem amb aquestes dones, fem un certificat conforme a totes les competències que han estat aprenent en aquests sis mesos, que de dir que elles mateixes són el prèmix més gran és quan elles veuen la seva capacitat que tenen de crear creatives, perquè és que, a més, ja dic, dissenyen elles, aprenen a prendre mides, fan elles els seus patrons, o sigui que això t'empodera d'una manera. Jo no sé cosir, o sigui que a vegades penso, potser hauré de vindre a les sessions també a aprendre a cosir, perquè quan ho veig, també m'hi quedo la boca oberta. Ara que ja coneixem una mica millor els participants del debat d'avui, us deixarem uns minutets en pupilles del seu cop de puny i tornarem per intercanviar opinions. Per als que ens esteu seguint per Instagram Live, ara es tallarà la emissió i si voleu continuar escoltant heu d'anar a directe.sarsaebre.net on, a més, teniu un xat per poder fer preguntes a les nostres convidades d'avui. Us esperem que el tema vés el vereis. Respondría el que pensé, pero la nit en faz de edad Al día següent, continúa su manzón, desde un bar la griden Mamita, qué bonbon! Eres un bello zomba Siempre sola? Quieres tomar algo conmigo a bestora? Rebufa esa angoixa, torna a baixar el cap Aprieta fuerte el puñ, tan fuerte que es fauna rap Anaba a treballar, no ha pogut evitar Cambiarse de vorera y enfadarse per queguar. Silenci, no vull cap opinión Si emmaquilles per que vull no per les vostres ovacións. La meua vestimenta no justifica la agresión. Si crides cuando pase, es violencia y opresión. El meu cos la meua patria y la defensaré cualsevol intrusión la respondrá un resident cansada de mirar cap altre lloc. Estic tan enrabiada que no puc ferorizar. Cap a casa, no vull ser valenta, vull ser libre. Vull escriure que tin motius per viure. Y a la sentadora el farem fora, ya sabe, no tindreu cap poder sobre mi. Mai nes ni ui ni ai ni mai, en plantes fare front ni ui ni ai ni mai, efes fora la forzo yo, la que no me dignitat, yo soc la que me estime de veritat. Porce pul, murcir de la gavia porce pul, vencer la infamia porce pul, que calme la rabia porce pul, porce pul porce pul, murcir de la gavia porce pul, vencer la infamia porce pul, que calme la rabia porce pul, porce pul porce pul I bueno, jo per començar-ho m'agradaria que espeseu la vostra experiència en aquesta tasca de feminisme solidari que feu com heu notat que tot això perquè ja heu dit que vau començar una mica abans de la pandèmia després va haver el confinament que això va aïllar bastant les persones i ara suposadament que torna a haver entre cometes normalitat en les relacions nosaltres hem notat que han cometat també gent d'altres programes anteriors, com un cert replegament cap al familiar, a l'individual o laboral hem notat una baixada de l'interès per les qüestions socials això us passa, ho heu notat vosaltres o al contrari? perquè si és al contrari, fenomenal sí jo, abans que ens haguem parlat també abans d'iniciar aquesta conversa nosaltres particularment he de dir que durant la pandèmia no vam parar de treballar fèiem les classes d'alfabetització de català via online fent primer unes sessions prèvies d'unes certes hores amb els usuaris explicant com funcionaven les xarxes socials per poder fer un meet per poder fer les classes i seguir-ho pel campus on havíem d'entrar anar fent els exercicis jo ens connectàvem pel meet amb la professora per anar fent les pràctiques de català i s'anava practicant la conversa però he de dir que som persones socials jo continuo apoyant la idea que a la gent mos fa falta el contacte humà tot i que el contacte humà és l'únic obligatori que ens hem trobat la gent troba que quan hem pogut tornar a tenir aquest contacte humà ho han agraït perquè la gent som de tocar-nos d'abraçar-nos, de mirar-nos els ulls perquè poder parlar i mirar els ulls a la gent és molt important i quan s'aprèn un idioma és superimportant i treure la mascareta per poder llegir els llavis i veure quan parles, com expliques com se pronuncia una paraula superimportant des d'aquest col·lectiu hem de dir que hem notat que feia falta ser contacte perquè imagineu-vos que arribeu a un país, no sabeu l'idioma i la manera de socialitzar és estar amb la gent d'aquell lloc el que no pots fer és anar amb mascareta, tancar-te a casa seguir sessions de català via online, on no tens un contacte i molta gent tenia molta precarització, o sigui una tablet o un portàtil molts feien les classes en un mòbil i he de dir que molts mòbils eren obsolets que eren superjustets, que per seguir la classe feien un gran esforç i llavors és molt important per a mi, el contacte el contacte de tu a tu poder parlar poder mirar-nos els ulls veure la boca, com vocalitzem inclús les abraçades hi ha cultures que els costa l'abraçada però quan se senten són molt agraïts i l'agraïment se demostra en aquest contacte físic i humà, que és que a veure que carai que som persones socials, o sigui que bàsicament... Isabel, com ho veus tu? Jo a nivell individual sí que vaig notar un replegament cap a la família, perquè abans jo me parlo de mi doncs clar, jo abans del confinament tenia el meu grup d'amistats sortíem, anàvem a fer el cafè tots els matins, tot això va desaparèixer llavors, clar va ser un retraïment cap a dins de casa, forçós i després hem tornat a sortir fora el que diu Mari Pau, s'agraeix tornar a sortir fora, però ja costa com a molt, no? almenys a mi, a mi em costa ja molt ja no m'apeteix anar a fer el que feia abans i a nivell individual penso que a tots ens ha passat una mica el mateix que potser valorem més el que tenim a casa crec que és una conseqüència de la pandèmia que al final potser valorem en un llenguatge positiu hem acabat valorant més la gent de casa el que tenim a casa, el que se mos dona a casa, no? o que abans érem molt cap a fora cap a fora, molt superficials potser jo penso que la pandèmia durant la història sí que n'hi ha hagut moltes epidèmies, però patir-la en el context social on som nosaltres, el que s'espera davant de la pandèmia, el qual se considera un problema comú, és que se renuncie a les solucions individuals i que arribéssim a adquirir una solució més col·lectiva com per exemple l'empatia o alguns sentiments similars què passa? jo des de la perspectiva jove, diguéssim abans de la pandèmia veia que no se li donava el valor suficient al que és el nucli familiar i com ha dit Isabel la necessitat està forçosa i que si o si ens havíem de quedar a casa, tornar a compartir el temps amb la família i és que no te podies escapar sí que és veritat que molta gent ja des d'abans tenia una situació familiar agradable i no van notar aquest canvi tan dràstic però en la perspectiva de famílies disfuncionals potser han pogut resoldre conflictes dins de casa o d'una manera positiva s'han pogut arribar a solucionar què passa? al tornar a sortir, jo estic d'acord amb Isabel jo també veig que la gent ha agafat o adquirit por de tornar al contacte perquè clar una pandèmia et deixa en una visió preocupant i si torna a passar a saber el que em trobo ara fora és de la manera que ho veig jo molt bé, mireu ja tenim preguntes pensades així que només comença n'hi ha una que diu com articuleu l'actuació de l'associació? com ho feu per ajudar les dones que venen a demanar ajuda? des d'on venen? directament o enviades per altres associacions? això Mari Pau millor mira les dones us poden vindre per diferents vies poden venir directament si entren a la pàgina, tenim pàgina Facebook tenim Instagram, també tenim una pàgina web que està encara una mica així en construcció i tal poden entrar per allí, que allí tenim un correu electrònic, hi ha un telèfon se poden ficar, poden venir inclús directament a la nostra seu i de dir que volen sapiguer més i també les dones que tenim com a usuaris mos venen des de serveis socials mos venen des del Consell Comarcal des del CIAT des del SOC del grup d'atenció a la víctima també en deriven alguna així que hi ha diferents vies que les van derivant també tenim un sugeriment que és l'ajuda que els donem també pregunta quina ajuda els donem com ho feu per ajudar les dones com ho fem per ajudar-les per exemple una dona d'un país islàmic que va escapar de la guerra va venir i va dir que va sortir del seu país amb les seves criatures no va tindre temps d'agafar res és una dona també que té estudis acadèmics i no té els títols llavors també venen, ens demanen informació les assessorem com han de fer per homologar les seves titulacions per poder treballar aquí al territori perquè també és molt important perquè a vegades arriben l'inconvenient de l'idioma l'inconvenient una miqueta d'elles poder-se expressar és una atenció molt personalitzada sí que et deriven de diferents vies a nivell de sistema però al final acabem totes l'entrevista principal és amb Maripau i Maripau té molt coneixement del tema de violència de gènere llavors te sents com a molt acollida i molt fàcil de parlar amb ella de tot i llavors com les ajuda cada una té una necessitat és molt diferent per exemple aquesta xica que ha dit no és el mateix cas que el meu i ella t'ha de saber derivar cap a les zones que tu millor t'insertaràs a la societat millor t'agarraràs confiança en tu mateixa tornaràs al món social al món laboral tu i els teus fills hi ha moltes que venen per institucions però també suposo que funcionarà jo vaig vindre per una xica que coneixia que m'ho va dir ja ho he explicat em va dir, fan això a mi no em va derivar ningú vaig anar i vaig buscar veure com trobava el telèfon perquè en aquell moment no estava a la web de teixit no trobava el telèfon de contacte no sabia que el curs que em van parlar era davant ebre la persona que m'ho va dir vaig intentar buscar al final vaig arribar al telèfon de Mari Pau si algú està interessat a les xarxes socials de l'Ebre o a la web de l'Ebre està el telèfon de contacte de Mario i de Mari Pau podeu passar un whatsapp o trucar i us informaran a mi també m'agradaria explicar una miqueta en relació a la pregunta aquesta que ha fet el curs de costura que es fa des del projecte Teixint Esperances a banda d'ensenyar a les dones un ofici, com és la costura també tenen un dia a la setmana d'autocura, o sigui que també fan sessions de relaxació fan sessions també, el que dèiem abans d'emprenedoria tenim una coach que es fa unes sessions que es diuen sentir-se guapa per dins i per fora perquè és molt important el que es deia és que es té que trencar i moltes te diuen que porten molt de temps que no es poden mirar davant d'un espit o sigui que la seua imatge que els reflecteix l'espit com que els costa mirar-se i reconèixer com són actualment llavors esta coach els fa una sèrie de teràpies tenim un espit al local nou que estem ara que fa 6 metres per dos un espit enorme que allí se poden mirar poden fer les seues sessions davant de l'espit per reconèixer-se elles davant més a més també els fem alfabetització digital per després poder, també per deixar-se buscar feina o elles promocionar-se per fer els arranjaments de roba què més? és que fem, clar, fem un munt de coses més a banda de la costura durant la setmana de formació per a elles obrir i dotar-les de moltes competències també els fem acompanyaments o sigui, si hem d'anar a la psicòloga hem d'anar a la jurista, hem d'anar a serveis socials per favor, em pots acompanyar, Mari Pau? sí, jo t'acompanyo també fem acompanyaments perquè no se sentin soles, però està clar que després a poc a poc les vas amullant perquè elles siguin autònomes i perguen aquest temor d'anar als postos, però clar, penseu que moltes vegades se senten molt soles aproximadament, quin percentatge de persones migrades i de persones d'aquí teniu? més o menys? la majoria són de fora la majoria són de fora, però bueno no seria fifty-fifty perquè tenim gent i en el meu cas eren tenim de Roquetes, tenim d'Amposta després aquí tenim de moltes personalitats, des de Senegal de Gàmbia, de Líbia de Marroc som majoria podríem dir, d'Argentina de Colòmbia, de Romania és que tenim tenim de totes les nacionalitats des del 2019 que vau començar al gener del 2019 o sigui 4 anys més o menys si no teniu la data exacta tampoc cal però més o menys quantes persones quantes dones heu pogut donar un cop de mà? aproximadament en la formació ficaríem que són 30, perquè són 15 i 15 serien 30 dones perquè clar, la formació d'Eixin Esperances va començar el 2021 el 2021 vam començar el primer curs, 22 i ara començarem al febrer el tercer curs, la tercera sessió, però clar, de dones te podria dir moltes més, però serien tot dones migrades perquè fem les classes de català, o sigui d'alfabetització en català les dones també, també les ajudes en per exemple on li feia falta un cotxet per al bebé intentes buscar, fas un corre a la veu a veure qui té un cotxet de veu a la sàdia es crea un un vincle molt familiar, sobretot els divendres que fan la part més terapèutica de ballar, de fer menjar juntes i bueno, es crea un vincle molt familiar tant en l'EDT5 com en l'alfabetització també i s'ajuda en bueno, pensa que venen allí persones venim persones en un trauma molt gran i tu estàs intentant crear un sistema de classes, una dinàmica d'horaris, una dinàmica de coses bàsiques que mos costa moltíssim lo bàsic mos costa moltíssim i és complicat és necessari que hi haguen projectes d'estos perquè si no, col·lectius com este acaben i no sé com acabarien jo ho trobo molt necessari que hi haguen estos punts a nivell social Quina és la relació que teniu en altres associacions? Nosaltres parlem de salses coneixem Atzavara per exemple i coneixem també Òmnium, però que parleu de català teniu algun tipus de relació amb aquesta gent? Òmnium són els de Ferreries? Òmnium sí, estan a Ferreries estem creant estem creant xarxa ara, o sigui que la majoria d'associacions feministes o d'àmbits socials ens estem donant a conèixer he de dir que ens queda com una assignatura pendent al teixit social és igual, no estem en directe formem part de l'Ateneu Cooperatiu que han estat per aquí també hem estat a al programa estem a les fires encara ens fa falta una miqueta que ens acaben de convidar dins d'elles quan fan fires socials a Tortosa jo no sé què passa que no em vaig preguntar i van dir que no constaven com que érem una cooperativa social espero que aquí més en algú ens volen incloure a les cooperatives d'àmbit social i feminista perquè a més treballem, arribem fins a Barcelona perquè també fem quan parlem de gent que treballem directament, treballem molt amb el jovent perquè portem els punts Lilar Kiris aquí tenim contacte amb molts joves amb molts joves del col·lectiu LGTBI dones que han patit directament a la CARP a dir-te que han patit una agressió sexual, t'expliquen com la van solucionar com ho van portar i tal, o sigui, bàsicament quan fas un punt Lila fas molta escolta activa a mi m'ha cridat molt l'atenció d'una de lo que oferiu és que centrem-nos en els punts Lila oferiu una formació als voluntaris quin tipus de formació? Sí, els voluntaris sempre està clar que quan venen a fer voluntariat no pot ser que una persona, per molta voluntat que tingui, davant d'un punt Lila que assessoren un servei molt específic i hem de tenir com a mínim sempre hi ha una persona tècnica professionalitzada, perquè un punt Lila que oferim és professionalitzat i són persones que tenen estudis en grau o bé educació social, psicologia o bé són juristes dic, els perfils que tenim ara mateix com a tècniques que estan al front dels punts Lila que portem nosaltres les persones voluntàries normalment preferim que sigui algú o els prioritzem o bé del col·lectiu LGTBI que tenen aquesta sensibilitat especial i més a més si per exemple tenen algun estudi com podria ser integració social o alguna cosa de l'àmbit social llavors, més a més, se'ls ofereix una formació on se'ls explica els protocols d'actuació en espais d'oci nocturn com s'activa un protocol què és una violència, què és una agressió què és un assetjament sexual què és una agressió LGTBI fòbica, o sigui que sàpiga com actuar i com s'activa en aquest cas el protocol en cas que passi un tipus de violència o assetjament se'ls explica una miqueta tot el que seria el sexe, el gènere tipus de violències que passen als espais d'oci nocturn com actuar, com fer una mica de prevenció les formacions inicials són de 6 hores se'ls fa una formació de 6 hores i a les 6 hores ja poden començar a fer el voluntariat, a partir d'aquí si donen el perfil que nosaltres necessitem se'ls contracta, això sí totes les persones que tenim contractades de Pullila són fixes i contínues perquè clar, durant tot l'any aquest any mateix, des del juny fins a l'octubre, vam fer vora 120 nits de Pullila, que comptes i dius com pot ser si no hi ha tants dies perquè hi havia nits que potser fem 5 o 6 municipis de Pullila llavors les tècniques que tenim, persones tècniques tenen molta experiència i saben com actuar davant d'una agressió posem ara la falca a la meitat del programa i després entrarem perquè tenim unes quantes preguntes el que us demanaré ara després de la falca és que contesteu preu, perquè si no, no ens donarà temps a contestar-les a totes i és molt frustrant que algú posi una pregunta i no la puguem contestar ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
