Podcast parts bones

A continuació us explicarem la història de Sant Jordi per a la versió de Mataró. Sembla ser que fa molts, molts anys, en aquesta mateixa vila, hi vivia un cel d'heroismes, que només gaudia fent malvats per terra. Era un terrible bo, perdut amb les seves manifestes, es valia dels seus poders màgics. Sabia que el turó d'en Alfred Arnau, un drac, hi tenia el seu cau. I va anar i va combatir aquest pobre drac, que només espantava els boinots i feia fugir algun dia els dracots dels flintzenyes en una fera terrestre. El boc va aconseguir que el drac hi encés foc pels caixals. Li va fer créixer les urpes i les ales se li van enxamplar. A més, va ordenar als dilatants que cada dia alimentessin el drac i els va advertir que si no ho feien cremaria la vila sencera. Van anar passant els dies, i el bestiar que els foc o blanqueria el drac, com a dinastà, es van anar acabant. I des de la situació, els madrilenys es reunien i es ferien i cada dia, per sort, donarien una persona al drac perquè se la menjés. La mala sort va ser que el primer sorteig sortís a escollir de la cuina una de les famílies més conegudes i benestars de Mataró. La noia era molt famosa, tenia un cor molt noble, i la gent se l'estimava perquè sempre estava disposada a fer el bé i ajudar tothom. El pare de la noia es va passar tot el dia aflorant i li demanava que desfatís el sorteig per salvar la seva filla, però ella mateixa li va dir al seu pare que totes les persones eren igual i que es moriria desdignada de les urnes del drac per tal de protegir la seva estima de vila. El boc, acompanyada de dos dels seus esbirros, va anar a buscar la noia i la va passejar per tot el poble en senyal de victòria. Quan la donzella es va quedar tota sola al mig de la plaça del drac, ho va dir a les urnes del boc, i el va acostar amb molt males intencions. Es plegava les ales, treia les urpes, estirava el coll i va obrir tres pams a la boca per menjar-se la donzella. Però en aquell mateix moment es va sentir un soroll estrany i el cavaller Sant Jordi, que arribava vestit amb una armadura de plata, muntat del seu cavall, l'expansió va ser enorme. El bloc li va llançar un enfanteri per intentar aturar-lo. Sant Jordi va anar a la dreta buscant el boc per ajudar-hi i alliberar la noia. Quan semblava que el boc estava a punt de derrotar el cavaller que venia a salvar el poble i que semblava que perdés les seves esperances, el drac que tant estimava la seva ciutat i veient la situació d'una donzella injusta i fatal que s'estava vivint, va lluitar amb totes les seves forces per deslliurar-se del malepís. I finalment, gràcies al cor noble que tenia el drac, es va poder alliberar de l'enfanteri i amb un cop de murro va tombar els esbirros. En aquell moment de distensió, Sant Jordi aprofita per clavar-li l'espat del boc. El boc va caure a terra, fèrit de mort, i de la sang del boc es va néixer un roser de feseroses vermella. Sant Jordi n'agafa dues i li va donar la donzella. La noia se'n va guardar una altra i la va regalar al drac, que mai més no tornarà a fer mal a ningú, i va prometre que es quedaria per sempre a Mataró per vigilar la zila i protegir-la. Para celebrar aquella gran victoria, el pueblo organizó una fiesta extraordinaria y al primero de prender el espat, celebraron y bañaron verse un caldino al drac de Mataró. Ahora os vamos a contar un pequeño resumen de la historia normal de Sant Jordi, para poder compararla con la de Mataró. Hace muchos años, había un pueblo en Cataluña. Había un dragón que tenía a los habitantes muertos de miedo, porque si no le daban comida, los iba a atacar. Un día se quedaron sin comida, y no les quedó más remedio que hacer un sorteo entre las personas del pueblo, por lo que no pensaban es que le tocara la princesa. Nadie quería que fuera ella, pero ella decidió que tenía que ser ella porque todos tenían el mismo derecho. Cuando estaba delante del dragón, empezó a escuchar el sonido de un golpe de caballo. La princesa se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida, y el dragón se quedó sin comida.