Bon dia i benvinguts al nostre podcast sobre els homouniversals. La setmana passada vam veure la vida de Leonardo da Vinci, un artista polifacĆØtic espectacular. Avui parlarem sobre Miquel Servet, aixĆ que tindrem amb nosaltres una investigadora especialitzada en aquest homouniversal. Ens hem documentat una mica sobre la seva vida i hem pogut veure que Miquel Servet va ser un homouniversal que va viure l'ĆØpoca del renaixement, aixĆ com Leonardo da Vinci. Va ser molt important perquĆØ va descobrir la circulació menor, tambĆ© coneguda com la circulació sanguĆnea pulmonar.
Avui parlarem tant de Miquel Servet com dels seus descobriments i algun dels seus llibres. Tot seguit li donarem pas a la famosĆssima investigadora de Servet. Endavant, Judit BorrĆ s. Bon dia, estic encantada d'estar aquĆ avui. Quan vosaltres vulgueu, comencem. BĆ©, doncs, Miquel Servet va nĆ©ixer el 29 de setembre del 1509 a Villanova de Cisjena i va morir el 27 d'octubre del 1553 a Ginebra, cremat viu en una foguera per ser considerada dretza. No Ć©s aixĆ? AixĆ Ć©s.
Servet va desenvolupar la major part del seu treball a FranƧa i a Ginebra, a SuĆÆssa. Va destacar molts coneixements, entre ells teologia, astronomia, meteorologia, geografia, jurisprudĆØncia, fĆsica, acadĆØmia de la BĆblia, matemĆ tiques, anatomia, medicina i cartografia. Un home de feina. Tu has dit que vas estudiar a la Universitat de ParĆs, a la Universitat de Bacillera i a la Universitat de Toulouse. Els teus mercenars van ser Frere Joan de Quintana i Jacques Dubois. Venia d'una bona famĆlia. Pertanyia a l'alternacienƧa i estava a favor de la contrarreforma.
Era catòlic i protestant, però tant catòlics com protestants estaven en contra seva, aixĆ que no ho tenia gaire bĆ©. Estava en contra de la Trinitat i va ser famós per les seves nombres crĆtiques a l'EsglĆØria i a la religió dels ecleĆ stics. Si em deixes afegir, Carla, com a especialitzada que sóc, explicarĆ© que va ser influenciat per Leonardo da Vinci, Andreas Bessalius, Prieto d'Avano, Erasmus de Rotterdam i va coincidir amb altres homouniversals com Joan Calvi, Andreas Bessalius, SebastiĆ”n Munster, Erasmus de Rotterdam i Gerardus Mercator.
I quan va descobrir això? Bona pregunta. Va descobrir el funcionament de la circulació sanguĆnia pulmonar l'any 1549 a Viena, a FranƧa. Per aquest descobriment es va influenciar de les teories de Galeno, de l'humanisme i el renaixement, en els seus estudis a la Universitat de ParĆs, en Andreas Bessalius i en l'observació, inclòs en el mĆØtode cientĆfic. Durant quina ĆØpoca o perĆode va fer-ho? Aquest descobriment es va fer durant el perĆode en quĆØ hi havia la reforma protestant i la contrarreforma catòlica, aixĆ com la persecució de lesgies, el renaixement, el desenvolupament de la ciĆØncia, l'humanisme i algunes revolucions quant a la forma de pensar de la gent.
DĆ©u meu, aquest descobriment va comportar grans avenƧos en la ciĆØncia mĆØdica i va salvar moltes vides. Ara, Judit, t'agrairia que ens expliquessis el funcionament d'aquest descobriment. BĆ©, doncs la teoria d'aquest descobriment era que principalment la respiració es feia per oxigenar la sang i eliminar el diòxid de carboni, però tambĆ© va demostrar que el circuit de la sang Ć©s tancat i que el cor i els pulmons treballen coordinadament. Avui en dia ha ajudat al diagnòstic de noves malalties i al desenvolupament de tĆØcniques mĆØdiques com la cirurgia cardĆaca o el transplantament d'òrgans.
Ostres, que interessant! Ara, Judit, ens podries explicar breument el contingut del seu llibre en quĆØ inclou aquest invent, sisplau? Exacte, nosaltres nomĆ©s sabem que s'anomena Cristianismi Restituito i que va ser publicat l'any de la seva mort, el 1553. QuĆØ mĆ©s ens podries explicar? Doncs, Ć©s un dels meus llibres preferits del Renaixement, tĆ© molta història i podria donar per molts podcasts, però us en farĆ© un resum encantada. Perfecte, doncs, endavant! Totes les còpies d'aquest llibre van ser cremades, però afortunadament 3 van sobreviure i es troben a FranƧa, a la Biblioteca UniversitĆ lia d'Edinburg i la Biblioteca Nacional AustrĆaca.
Ostres, has tingut la sort de veure'n alguna en persona? Doncs, malauradament no, però justament aquest estiu tinc pensat anar a visitar la d'Ćustria. Quin Ć©s el tema concret, Judit? Doncs el tema representat Ć©s un intent radical de revisar i reinterpretar els principals dogmes i creences del cristianisme de l'ĆØpoca, amb un enfocament en retornar les ensenyances de Crist i a una comprensió mĆ©s pura de la fe cristiana. I va tenir alguna influĆØncia per fer aquest llibre? Doncs, com ja us he comentat, pel descobriment sĆ que va tenir influĆØncies i per fer aquest llibre va tenir exactament les mateixes.
I quines funcions va tenir? En conjunt, les obres del Renaixement van tenir una gran varietat de funcions i van jugar un paper crucial en la formació de la cultura i la identitat europees. Van contribuir a l'expansió del creixement, la promoció del pensament crĆtic i la creativitat, i van establir les bases per a futures innovacions en les arts, la ciĆØncia i la filosofia. Això seria tot. Podria estar-me hores i hores parlant sobre aquest tema. MoltĆssimes grĆ cies per haver vingut al nostre podcast, Judit BorrĆ s.
Esperem que heu gaudit del podcast. Fins aviat! Recordeu escoltar el nostre següent podcast i visitar la nostra pà gina web, on podreu trobar tots els episodis que hem fet. Fins ara!