tasca2 Poli Sansó

I què en faig d'un problema? No sé com va passar, però un dia em vaig trobar que tenia un problema. No el volia, no l'havia demanat. No m'agradava gens tenir un problema, però era llarg. Per què és aquí? Què vol? Què en faig d'un problema, vaig pensar. Volia fer-lo desaparèixer. El vaig apartar. Me'l vaig mirar malament. Vaig intentar no fer-li cas, però res no va funcionar. Em vaig començar a preocupar pel meu problema. I si me'n passa? I si el problema salta i m'agafa? I si s'emporta tot el que tinc? Em preocupava moltíssim. Em preocupava pel que passaria o pel que podria passar. Per això i per allò altre. I com més em preocupava, més gros es feia el meu problema. Vaig desitjar que desaparegués tot sol. Vaig intentar-ho tot per escapar-me. Fins i tot vaig provar a disfressar-me. Però sempre em trobava. I com més evitava el meu problema, més el veia per tot. Hi pensava tota l'estona i no em trobava gens bé. Ja no podia més. Això s'havia d'acabar abans de decidir. Potser jo faré que el meu problema fos més gran i més terrible del que realment era. De fet, el problema ni se m'havia empassat ni m'havia atacat. Em vaig adonar que l'havia d'encarar. Per això, tot i que no volia i em feia molta por, em vaig preparar i... em vaig enfrontar al problema. Quan el vaig tenir al davant, vaig descobrir una cosa. El meu problema no era com jo em pensava. Vaig descobrir que de dins, hi tenia una cosa meravellosa. El meu problema amagava una oportunitat. Era una oportunitat perquè jo prengués i creixés. Perquè fos valent. Perquè fes alguna cosa. Em va ensenyar que el més important era fixar-se en els detalls. Perquè hi ha oportunitats que només passen una vegada. I ara veig que el problema es pot mirar d'una altra manera. Ja no em fa por perquè em conec el secret. Cada problema consta en l'oportunitat d'una cosa bona. Només l'has de cercar. L'oportunitat és la teva.