tasca3 Poli Sansó2

A magician invents a machine to make stars of all sizes and colors. He travels around showing people how to use it, but no one wants to buy the stars. The magician gets hungry and eats the machine. El mag dels estels Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estels. S'assemblava una mica a la màquina de teatre, però no era ben bé igual. I servia per fer estels de tota mana, grans o petits, en llum groga o vermella. El mag rondava pels pobles i ciutats i no es deixava perdre cap fira ni mercat, anava fins i tot a la Fira de Milà i a la Fira dels Cavalls a Verona. Portava per tot arreu la seva màquina i explicava com era de fàcil fer-la funcionar. Els estels sortien petits, amb un fil per governar-los, però a mesura que s'anava enfilant creixien fins a la mida desitjada. I fins i tot els més grossos no eren gens difícils de governar. La gent s'apilonava al voltant del mag. Com s'apilona, sempre al voltant dels que ensenyen al mercat una màquina de fer fideus, més prins o de pelar patates. Però mai no comprava ni un estel petit així. Si fos un globus, encara, potser li compro un estel al meu fill? Potser quines destrosses em pot fer? El mag li deia. Ala, vinga, no tinguis por. Els vostres fills arribaran a les estrelles. Començau a acostumar-vos des d'ara. No, no, no, gràcies. A les estrelles, que se n'hi vagi un altre. Si el meu fill, segur que no. Els estels, estels de debò, qui en vol? Això ningú no en volia. El pobre mag, com que no menjava, perquè no guanyava ni un ral, no era res més que pell i ossos. Un vespre que tenia més fan que de costum, va compartir la seva màquina de fer estels en un formatge de bola. I se'l va menjar.