podcast.mp3

The speaker discusses the impact of social media on daily relationships. They mention that the younger generation, like Generation Z, relies heavily on social media for communication and may struggle with face-to-face conversations. They also point out that not having a social media presence can lead to exclusion. The pressure to always be available and the anonymity of social media can contribute to insecurity and cyberbullying. The speaker suggests the need for clearer regulations on privacy and online behavior, as well as education on digital literacy and online safety. Bon dia, Ciberfamília. Benvinguts a un nou capítol del racó tecnològic per guiar-vos pel món digital. Avui, xarxes socials i com afecten les relacions del dia a dia. Com ja sabeu, les relacions socials han canviat segons les generacions. Tu creus que la nostra generació té problemes de comunicació? Soc de les generacions Z. Com que ara ens comuniquem molt per les xarxes socials, no estem tan acostumats a tenir converses en persona. Som més vergonyosos cara a cara. No només cara a cara. Molts adolescents no volen ni trucar per telèfon, només envien WhatsApp. Per la nostra edat, tenim molt poca experiència parlant en persona. De fet, es nota la falta de pràctica quan parles amb algú en persona. El to de veu, el llenguatge corporal... Hi ha gent que no sap vocalitzar. Depenem tant del mòbil per comunicar-nos que, si no el tenim, som incapaços de fer-ho. Avui dia, és molt difícil no dependre del mòbil. Si no tens xarxes socials, no estàs ben vist davant de la generació Z. Jo tinc Instagram des d'aquest estiu. I mirant els perfils de gent que coneixia, vaig trobar que hi mostren facetes molt diferents que en persona. Tothom s'envia missatges i comparteix fotos del que fa. I, clar, si no tens un perfil, quedes exclòs de tota aquesta vida social. No trobes que això genera molta pressió? Completament. Perquè no vols sentir que t'exclouen. I has de complir regles que ningú t'explica. Donar like als teus amics, contestar sempre els missatges... M'ha passat mai que no vols sortir de casa sense el mòbil. Perquè si trigues a contestar un missatge, la gent es pensa que t'ha passat alguna cosa. Les generacions anteriors no tenien mòbils. No sempre es podien localitzar. I no s'esperava que estiguessis sempre disponible. Molta gent s'oblida que tenim estudis, feina i estrescolors. I a vegades necessitem només desconnectar. No està obligat ser això que estem fent per respondre una trucada. Dec que hem d'atrevir-nos a prioritzar el nostre temps. Pots agafar el telèfon quan estàs lliure, però a vegades el que estàs fent és més important. Potser aquesta pressió per estar pendent dels altres ens fa més insegurs. Al final el que aprens és estar disponible passi el que passi sense fer cas del que necessites. Això de què ens fa insegurs és interessant. El problema amb les xarxes socials és que ens crea inseguretat i pressió. Has d'estar disponible pels altres. No ets capaç de relacionar-te cara a cara. Veus que la teva vida no és com el que et venen a Instagram i les xarxes socials. La pressió social fa molt de mal a l'adolescència. A més, les xarxes socials estan anònimes. Així que costa saber si el que veus és real o si estàs parlant amb qui creus que estàs parlant. L'altre dia, parlant amb dues noies de 16 anys, la Martina i la Carlota, ens vam adonar que totes havíem conegut de prop almenys un cas de ciberbullying. N'hi ha més dels que pensem. No és tan visible com el bullying que es dona a l'escola. Em va impactar molt un cas d'una noia que vaig conèixer a segon d'ESO. Era una mica insegura i alguns companys li feien comentaris lletjos. Però per la seva reacció no semblava que li afectés. Jo creia que eren coses puntuals, sense importància, però a final de curs vaig saber que aquests comentaris eren recurrents a les xarxes i que ella s'havia volgut suïcidar. Per sort es va solucionar, però encara avui em sento fatal per no haver-la recolzat més. Hauríem de donar menys visibilitat al que fa a internet. No és un lloc segon general. Estaria molt bé tenir una assignatura a l'ESO on et parlessin de la privacitat, l'empresa digital i la seguretat de les xarxes. És molt bona idea. Trobo que la informació que rebem va massa enfocada a prevenir i manca detalls sobre com ens podem protegir. No entenc realment com funciona la tecnologia i jo al final el que vull saber és què passa amb les meves dades. Exacte, i quins permisos estic donant a les apps sense saber-ho. La Martina i la Carlota ens van comentar que els preocupa com mai sabem amb certesa quines dades estem compartint. La tecnologia i les lleis canvien més ràpid del que podem entendre. La Martina, per exemple, comentava que quan parla amb les amigues per Instagram no tenen l'opció de si algú més té accés a les seves converses. Per això és important fer pressió per una normativa més clara pel que fa a la privacitat. Hi ha hagut companyies que venien les dades dels seus usuaris. No només posaria límits a les companyies, sinó també als usuaris per reduir els casos d'assetjament com els que hem parlat abans. I si per tirar un perfil haguessis de donar el teu DNI, clar, t'hauries de ser responsable del teu comportament, com a la vida real. De fet, la Martina i la Carlota ens van comentar que estarien molt a favor d'aquesta opció. Evidentment, hi ha infinites opinions sobre aquest tema i és molt interessant escoltar-les, però això t'ho deixem pel pròxim dia. M'ha encantat xerrar amb tu, Inés. Igualment, i a tots els duients ens veiem la setmana vinent amb més contingut sobre el món digital.