Carrer de Provença_join

Adela Tujus Rius is a 92-year-old woman from Barcelona who has faced many challenges in her life, including the loss of her mother and sister at a young age which led to depression. She worked as a book cover designer and had a happy marriage until her husband passed away in 2019. Since then, she has been living alone and experiencing symptoms of dementia. Adela still maintains some independence, but requires assistance with daily activities and medication management. She has a supportive family who helps care for her. Adela's health assessments show moderate cognitive impairment, moderate-severe depression, and a risk of malnutrition and pressure ulcers. Interventions include cognitive stimulation, social engagement, safety measures, and monitoring for incontinence and falls. Overall, Adela requires ongoing support and care to maintain her quality of life. Adela Tujus Rius és una dona de 92 anys, nascuda el 30 de gener de 1932 a Toulouse, França. Amb dos anys va venir a viure juntament amb la seva família a Barcelona, on s'ha quedat des de llavors. Durant la seva infància va patir la mort de la seva mare i germana, fet que la va marcar molt i li va suposar una gran depressió que no va ser tractada fins a l'etapa d'envejament fa uns quants anys. Després va viure amb el seu pare i, degut a que era cirurgià, no va tenir molta relació amb ell, pel poc temps que podien passar junts. Al temps, el pare va tenir una filla amb la meva nena de casa i l'Adela la va cuidar fins al moment en què es va casar, que va ser als 24 anys. Va anar a l'escola de nois durant la seva infància, on va aprendre a escriure i a llegir. Va parlar tres idiomes, català, castellà i francès, tot i que actualment només parla amb fluïdesa el català i el castellà, havent oblidat així el francès. Als 30 anys va començar a treballar com a confeccionadora i conservar les portades de llibres a un editorial de llibres de Barcelona. Va treballar fins a tres editorials i va col·laborar a l'editora de llibres a l'editorial Salvat, on va estar treballant fins que va tenir el seu primer fill als 30 anys. Es va casar amb Valentí Ponso Marroca, home que va conèixer a la boda de la seva cosina, que es va casar amb el germà gran de Valentí. Considera que van tenir un matrimoni feliç i manifesta que el tornaria a escollir si pogués tornar en darrere. Amb el seu marit va començar a anar al poble d'Ells, a l'Alps, i allà va viure en una casa, on s'hagués anat amb la seva família els estius i les festes. Va tenir el seu primer fill als 30 anys i la seva segona filla als 34. Li va costar molt concebre que tenia ovaris fungicis, els quals li van haver d'explicar després de la seva segona part. Va tenir dos avortaments abans de tenir la seva segona filla, cosa que va crear-li un trauma, potenciant així la seva depressió. Als 42 anys li van excirpar els quatre canyons del seny per mala col·locació i poca espai a la boca. L'any 2010 va tenir un accident de cotxe amb el seu marit. Ella va ser sotmesa a una excirpació de vesícula biblià d'una operació del tema d'esquerres, sense més conseqüències greus. Té quarts nens que viuen a Barcelona, amb els quals van tenir una molt bona relació. Les activitats que més li agrada fer als 18 anys viure són en el teatre, a òperes, ser ganxet, ballar sardanes, les quals que no balles, la festa caiguda i l'experimentat, i passar temps amb la teva família. Quan el seu marit es va jubilar, es van apuntar junts a l'infermer, amb un grup on tenien sortides permanents. L'any 2019 va morir el seu marit, i des de llavors viu sola a casa i ha deixat de fer totes les activitats que realitzava abans. Des de la mort del seu marit, va començar a dementiar-se, tenint episodis de menjars segurs com no recordar-se de poder menjar o de prendre la medicació, juntament amb caigudes reiterades i pèrdues de consciència, pèrdues de menjar i administrar-se major dosi d'insulina i altres medicaments. Actualment encara reconeix la seva família i conegut, però li costa orientar-se en el temps, confonent dates i anys o no recordar que valentia molt i fa anys. La meva petita filla està aiguda a domicili sense cap repercussió greu. Es nega a anar a una residència i a tenir algú a casa com a cuidador. No ha pres la decisió de tornar a posar-se a fer activitats socials. Menualment acudeix a algun concert i anar a sortir amb altra gent amb la seva mateixa situació vital. La seva família va a casa seva per cuidar-la i per concentrar-se en la medicació. Es posa de trens i d'apartaments i realitza els àpats diàriament. Actualment cursa amb aquests diagnòstics. Diabetes mellitus 2, estranyament crònic, nectúria, demència severa. Cursa amb uns antecedents d'excepció d'IBIAS, ruptura de la cínua d'esquerra i ovalis coliquístics. Aquests diagnòstics dels 8 antecedents actualment prenen insulina, sintrom, metamifòls, citricitat, furosemides, vitamina i flobastatina. Durant la seva vida diària acostuma a ser bastant productiva. Cada dia surt a comprar el pa i el menjar que necessita. Caminant així, mínim uns 30 minuts pel carrer amb el suport d'un bastó per inestabilitat a distàncies llargues. A casa seva, cuina, neteja la casa, fa el llit, paga en fet, llegeix i mira la televisió. Realitza les seves activitats amb l'ajuda de pòlsits a tota la seva casa que li indiquen el que ha de fer, com per exemple menjar, plantar-se i trucar a algú familiar cada dia per tal que pugui estar acompanyada. Segons l'esfera cognitiva vam avaluar les funcions cognitives, la memòria, l'orientació, la capacitat d'atenció i l'habilitat visorespacial. Vam utilitzar l'escala MMSCE més 3 de Folstein, amb resultat de 8 punts, el que comporta un determinament cognitiu de moderat a saber. També vam utilitzar l'escala de Terrior Global GDS, president d'un estat GDS 5, és a dir, hi ha un defecte cognitiu moderat greu. També vam utilitzar la MOCA, on es va obtenir un resultat de 11 punts a què comporta un determinament cognitiu de moderat a saber. Es va també realitzar la prova de 7 minuts, la prova de la memòria específicament dels errors dels 16 dibuixos. També es va fer la prova d'orientació temporal al test de Benton, que no es va superar. També es va realitzar el test de rellotge, passat sense cap error, i la prova de fluïdesa verbal, que presenta una gran fluïdesa verbal tot i tenir molts discursos sense sentit. En l'esfera funcional, segons l'escala ABUB que mereix les activitats de la vida diària, l'ADELA presenta una puntuació de 4 punts, el que indica un determinament moderat. Segons l'escala de l'autonibrodi, que ens ajuda a avaluar la capacitat per realitzar activitats instrumentals de la vida diària, té un resultat de 5 punts, a què comporta una dependència molt lleugera. Pel que fa a l'escala de Bartel, ha obtingut un resultat de 65 punts, el que significa que és dependent modelada. En l'esfera física, es va avaluar l'índex de cormobilitat de Charlson, amb una puntuació d'ICM de 7, el que es dona una supervivència estimada del 0,01 en els pròxims 10 anys. També es va realitzar l'escala EVA. Manifesta una EVA de 4 de 10 per dolor de lumbar i a les cames a l'hora de caminar. Segons l'escala de dolor de la menció de peinat, presenta una puntuació de 2 en l'escala peinat, el que ens fa pensar que no presenta un dolor greu, sinó un dolor molt lleu. A l'esfera emocional i psicològica, presenta la menció de depressió, està molt recolzada per la seva família, agraïda i estimada. Es va realitzar l'escala llisades amb una puntuació de 17, el que indica depressió amb una sensibilitat del 80% i una especificitat del 100%. A l'esfera social, en aquesta esfera, vam preguntar als familiars per la sobrecàrrega del cuidador. Segons l'escala sàrit, preguntada als seus dos fills, es va obtenir 58 punts i a una de les seves netes, 42 punts. Podem identificar una sobrecàrrega intensa en el seu núcleu familiar proper. A l'esfera nutricional, es va realitzar la mini-nutricional assaigment de les quals es va obtenir una puntuació de 18, el que indica un risc de desnutrició. A l'esfera de risc d'ulcers per pressió i peix, a l'escala Norton presenta una puntuació de 12, el que indica un risc més d'ulcers per pressió. Pel que fa a l'escala Braden, ha obtingut una puntuació de 18, el que ens indica un risc baix. A l'esfera de qualitat de l'esfant, a realitzar el test d'AICI, s'ha obtingut una puntuació de 11 punts, el que ens indica un insomni per sota de l'ombrat. Per últim, a l'esfera de fragilitat i vulnerabilitat, es va realitzar l'índex de fragilitat de Roquebot, que marca que l'ADL és de genament fràgil, un nivell de 5 de 8. A nivell de síndrome geriàtric tenim más deterioramento intelectual, manifestado por trastornos de la memoria y orientación en fase inicial, también están relacionados con las caigudas, problemas de adherencia a la medicación y desnutrición. Algunas limitaciones a síndrome geriátric tenemos de deterioramiento intelectual, manifestado por trastornos de la memoria y orientación en fase inicial, relacionado también con las caigudas, problemas de adherencia a la medicación y desnutrición. Algunas intervenciones que tenemos son la orientación diaria, utilizar calendarios, rayos y señales visuales para ayudar a la orientación. También tenemos la simulación cognitiva, aumentar la participación en actividades cognitivas y sociales, y la seguridad, que es especializada para evitar comportamientos que pueden afectar la entresia. Una de las síndromas geriátricas sería la incontinencia, causada principalmente por el deterioramiento cognitivo, que pasa principalmente a la leche y la paciente se enferma o se muere. Algunas intervenciones para la lectura son la restricción al líquido, imitando el gesto al líquido antes de aplicarse el líquido, y la coordinación con el médico para evaluar y tratar las causas sucesivas a la lectura. Una de las síndromas geriátricas serían la inestabilidad y las caigudas, causadas principalmente por los episodios de dementia y han pasado anteriormente a la inestabilidad. Algunas intervenciones que invitan a la lectura de caigudas es crear un ambiente seguro, adaptarla ya para reducir los riesgos. Pica barreras de soporte, eliminación de caprichas, también una otra es la supervisión. Asegurar que la lectura sea acompañada, especialmente durante el mes. También sería doble ejercicio, traer ejercicio en función del equilibrio y el corte. La depresión es una de las otras síndromas geriátricas. Manifesta paralelamente a un tiempo ya tras la muerte de su marido. Algunas intervenciones que hemos probado para la depresión son la terapia, que sería coordinación en terapia cognitiva con los jugadores, actividades recreativas para fomentar la participación activista, y tener un soporte emocional para validar sus sentimientos. También tenemos la desnutrición, ocasionada por la demencia que la fase está mandando, posiblemente relacionada al blasto de alimentos a falta de inyectables. Algunas intervenciones han realizado una valoración adicional para estabilizar las necesidades, para revisarla para asegurar que la inyección de demanda sea igual suficiente. La seva gerencia de la medicación es un factor muy importante para garantizar la adherencia al régimen de medicación. Algunas intervenciones son la educación, que sería educar a Adela y a sus cuidadores sobre la importancia de seguir al régimen de medicación. Si no tienen 30.000 órganos que sean medicamentos, sería utilizar un paciente y echarle un horario regular para que sea aprendido el medicamento. Y, por último, la supervisión, realizar visitas, examinar para monitorear el rastreamiento crónico. La función gastrointestinal debe ayudar al rastreamiento. Tener una dieta que incluya un alto porcentaje de fibra, frutas, verduras y cereales integrales. También la hidratación, asegurarnos de que tenemos una ingesta de líquidos adecuada, actividad física de forma lleguera y la utilización de los oxígenos. Por último, también la diabetes tipo 2. El objetivo es mantener los niveles adecuados de glucosa infantil. Algunas intervenciones son el monitoreo de la glucosa y la administración de medicamentos como la insulina para asegurar los niveles correctos de glucosa infantil. Por último, sería la educación, educar a Adela y a sus cuidadores sobre la importancia del control de la glucosa y cómo manejar la insulina. El control de la glucosa tiene un papel fundamental en la valoración jerárquica integral. Un proceso multidimensional e interdisciplinario que evalúa las condiciones médicas, funcionales, psicológicas y sociales de las personas grandes. Sus responsabilidades incluyen recogida de datos, evaluación funcional, monitorización de la salud, educación y soporte, coordinación de la cura. Y hay beneficios en el uso de las escalas de valoración como objetividad y estabilización. Las escalas de valoración ayudan a identificar diferentes aspectos de la salud del paciente, facilitando la comparación de resultados a lo largo del tiempo o entre diferentes profesionales. También hay una identificación precoz de los problemas. Las escalas pueden ayudar a detectar problemas de salud que podrían no ser aparentemente visibles, permitiendo una intervención precoz. También mejora la comunicación. Además, hay evidencia para la empresa de decisiones, proporcionando datos cuantitativas que pueden ser utilizadas para justificar determinadas intervenciones o cambios en el plan de cura. Además, también se presentan inconvenientes en el uso de estas escalas, como, por ejemplo, el tiempo y recursos, ya que la utilización de las escalas de valoración puede ser muy exigente en términos de tiempo y recursos. De cualquier cosa puede ser un desafiamiento en entornos en personal o tiempos limitados. También hay un problema rígido. Las escalas estandarizadas pueden no costar todas las numerancias de la situación individual del paciente, ya que pueden ser más generales o no adaptables a casos específicos. También hay sobrecarga de información. La recopilación de datos a través de múltiples escalas puede resultar aclapadora para los profesionales de la salud, dificultando la síntesis y el uso efectivo de la información. También hay una dependencia excesiva y hay el riesgo de que los profesionales no tengan su propia experiencia y bici clínica, lo que podría reducir la calidad de la cura personalizada. En resumen, el papel de la enfermera en la valoración geriátrica integral es crucial para garantizar una valoración completa y continua de la salud de los pacientes geriátricos. El uso de escalas de valoración tiene importantes beneficios, pero también presenta desafiamientos que han de ser gestionados adecuadamente para maximizar