1710246918418

Catalunya Ràdio. Catalunya Àudio. Som potes. Hola, ja vinc cap a casa. He acabat ara el pop-up. Avui seré molt pesada. Tinc mil coses a comentar perquè... Avui he entrevistat una artista que també és enginyera, la Cristina Checa, que fa unes coses amb tecnologia i amb web3 brutals. Em fa pensar molt. Tampoc és que ens casem amb un instrument o una sonoritat en concret, sinó que són eines. Per nosaltres són eines. Pop-up. Amb Mariola Dínez. Cristina Checa és enginyera tècnica de telecomunicacions. És especialista en imatge i so, innovació i creativitat. Forma part del grup Desert. Els últims temps ha experimentat amb la IA en so i imatge. Avui, com pot ajudar la IA a crear música i art? Amb Cris Checa. Al pop-up d'avui parlem de creació. La Cristina Checa és especialista en innovació i creativitat i també és artista. Hola, Cristina, com estàs? Hola, molt bé. Bé, mira, a cada podcast posem un article i jo t'he posat un bombo. No sé si t'identifiques d'alguna manera. Tinc molt poc ritme. Tinc absolutament poc ritme. No em faré... ara jo he d'improvisar, no? No, però hem de parlar de música, no? Sí. I hem de parlar de tecnologia. Clar, o sigui, la tecnologia i la música sempre han anat juntes. No és una cosa nova d'ara, no? No, no, no. De fet, sense tecnologia jo no faria música, perquè la manera en què faig música és com si fos un laboratori d'experimentació. És a dir, no soc una música... De fet, no em considero música, perquè aquesta etiqueta no em sento molt identificada perquè no soc, diguéssim, una gran instrumentista i una música artesana que treballa amb un instrument i que el domina i tot això. Res, tot el contrari. No se'm dona excessivament bé cap instrument. Bé, potser la veu una mica millor que la resta, però tampoc soc com una artesana de la veu. És a dir, m'agrada enfocar la música com si fos un laboratori d'experimentació. Bé, de fet, la teva formació és d'enginyera. Sí. Tu ets enginyera tècnica de telecomunicacions, especialitzada en imatge i so, i has fet un postgrau de gestió de la música, també. Has anat dins de la indústria musical, no? I també tinc un màster de disseny. De disseny. Això vol dir que ets l'artista total. Estàs experimentant amb la tecnologia, amb música, però també amb visuals, no? Sí. Sí, sí, sí. I com hem d'imaginar aquest laboratori que tu dius? Jo experimento... Sí, diem... Bé, amb l'Eloi, que és l'altra persona amb qui tinc el grup. Clar, sí, això també. Tens un grup que es diu The Verge, no? Sí. Amb l'Eloi i tu. Sí, l'Eloi Caballé. Sempre diem que som uns bates blanques. I ens posem la bata blanca i entrem al laboratori. Això què vol dir? Que quin tipus de música feu? Electrònica, però sí que és bastant pop. És a dir, bé, clar, segons com tinguis l'oïda acostumada, et semblarà molt pop. Segons com tinguis l'oïda acostumada, et semblarà molt experimental. Bé, entre un pop experimental electrònic. Però sempre hi ha una essència pop perquè utilitzo la veu. I això, vulguis o no, la veu amb melodia així com definida. Per poder crear aquest grup, em fa l'efecte que va sortir el grup amb dues cançons que realment van impactar molt, no? Em semblava que fos una cosa molt experimental però que molta gent va entendre, no? Com vau viure aquell moment? Bé, sí, la veritat que quan vam treure, a veure si me'n recordo, sí, era un EP, Set Pulsades, que realment no teníem cap tipus d'aspiració, no? I que va ser un amic que va fundar una discogràfica, quasi, per treure'ns aquest Set Pulsades. I eren dues cançons, anàvem fent així com dues cançons, dues cançons. Tant l'Eloi com jo tenim altres treballs. I llavors ho vam enfocar com una manera de passar el temps i d'experimentar amb la creativitat, no? I sí que ens va sorprendre perquè en aquells moments, quan ho vam treure fa molts anys, hi havia com tota una escena de blocs internacionals i europeus, no? I sí que, tot i cantar en català, va sortir a molts blocs d'Europa i d'Estats Units i després sí que altres singles i EPs els hem tret amb serveis d'Estats Units. Clar, és a dir, que vau voler experimentar però vau innovar també, no? Hi havia un punt d'innovació en tot això que fèieu, no? Bé, doncs sí, segons com es miri, però... No relativitzis, que sí, que va ser un boom. Sí, sí. Bé, escolta, parlaves d'aquest laboratori d'experimentació artística amb la tecnologia. Quins aparells ens hem d'imaginar amb els que tu treballes? Doncs mira, ara que m'he recordat d'aquests EPs expulsats, que tothom es pensa que està tot fet amb ordinador, originalment una de les cançons està feta amb una autoarpa. Una autoarpa així folk que em vaig comprar per internet d'Estats Units, com dels setanta o així, i sí que la vam gravar i a partir d'aquí vam començar com a editar-ho tot. I a fer reverse de l'àudio i, bueno, com editar-ho. I sí que en la sonoritat es veu electrònica, però sí que té una base orgànica. Llavors nosaltres tampoc és que ens casem amb un instrument o una sonoritat en concret, sinó que són eines, per nosaltres són eines. Quan vas començar a utilitzar intel·ligència artificial? Ara estem immersos en aquest hype, en aquest boom, que tot... Això està fet a miar, però tu relativitzes aquest boom, no? Dius, jo ja fa temps que estic tocant la IA. Bueno, sí, però és com que ara hi ha aquest boom de la IA, però si parlem d'IA i ara els algoritmes, tothom els algoritmes. A veure, jo què sé, els algoritmes de recomanació, fa moltíssim que existeixen, o en els plug-ins que s'utilitzen en machine learning, també fa temps. Però sí que, com s'entén ara, el 2017 amb el SonarMesD i Google Magenta, que era una secció, no sé si encara ho és, de Google Brain, vam fer un experiment a IA i la veritat va ser sorprenent. Jo era una mica reticent, no pensava que sortiria res que em sorprengués i era com, bueno, la IA està aquí, no sé, m'agradaria que em fes els impostos, m'agradaria que fes les coses que no m'agrada fer, les coses avorrides. Que t'ho facis i coses que et fan mandra, no? No, que em faci la música. I què éreu fent aquí? Jo recordo això de Magenta. Sí, doncs en aquells moments era una miqueta més complicat, no era tan un plug-in així de plug-and-play, però sí que això, el que anava a dir és que em va sorprendre molt i em va encantar. Em va sorprendre molt i em va encantar perquè veies que podies sortir del teu registre i que era el teu company o companya, li van posar un nom, no me'n recordo ara quin nom propi, Laura, es deia, no sé. Era la teva companya del grup preferida perquè et sorprenia, podies quedar amb ella a l'hora que volguessis, a casa teva sempre venia. Però sí que per sortir i aquests errors que feia, és que era una cosa magnífica, no? Això d'anar a sortir et sembla extraterrestre, el primer cop que ho vaig provar. I tenia un punt molt de jugar i jo entenc la creativitat i la música com aquest punt de jugar. Suposo que jo m'imagino a vegades una pluja d'idees amb una idea que pot anar bé. En un moment creatiu que estàs una miqueta espancat, pot ser una mica el deslliurigador, tot i que has d'acabar-ho tu reformant tot. Però sí que és veritat que et pots sorprendre amb alguna cosa que sembla com la gràcia de la idea. Sí, és a dir, a mi no em sorprèn tant o no estic tan interessada, si parlem amb iAi Música, en crear la 40.000 cançons dels Beatles, però sí que estic interessada que em sorprengui amb una cosa nova o amb un error o amb algú que no espero. Clar, tots els artistes ho dieu, que la gràcia de la idea és trobar el moment de falla. Sí, potser sí. I això, que molta gent també es pensa que apretes un botó i ja et surt tot fet, però això depèn de com s'utilitzi. En realitat, per mi, la manera que jo entenc com evolucionarà potser la figura de l'artista és que més que un músic, que també seguirà existint segur, però un músic artesanal serà com una espècie de curator, que t'obres a seleccionar. Primer, què li introdueixes a aquesta intel·ligència artificial i després hauràs de seleccionar què és el que t'agrada, què és el que no, com ho complementes, com no. És la manera una mica intuïtiva en què treballo jo, que és com una espècie de collage o de seleccionar coses. Amb això que dius que el que t'agrada és, com a artista, experimentar la creativitat, és perfecte poder experimentar amb una eina així, a veure què fa i a jugar. Ara tothom està jugant. L'altre dia llegia, per exemple, que aquesta aplicació et pot fer de community manager i a sota la gent contestava, i què? Tots els continguts seran iguals? Perquè clar, una altra de les coses és que les automatitzacions igualen els continguts i per això busquen aquest error, no? Sí, sí, sí. Ara et diré un secret, però si veieu més de tres línies escrites per mi, no les he escrit jo. O sigui que les fas servir sempre, no? No, però tampoc és que posi i copiï. Però sí que, ostres, això és interessant, no ho havia pensat i vaig seleccionant, copiant, així. Llavors, per això que dèiem, tu creus que pot augmentar la diversitat i la innovació musical o pot reduir-la, en general, la IA? Depèn de com s'utilitzi. Depèn de l'ús. Sí, depèn de l'ús. És a dir, si tu estàs interessat en això, reproduir una cosa que ja existeix i quina il·lusió poder fer això, l'àlbum dels Beatles i un altre i un altre, i un altre i un altre. Com els xurros, no? Estic utilitzant els Beatles, ho sento, eh? No és que tingui especial mania als Beatles ni res d'això. O si estàs, esclar, pot ser una eina de disrupció brutal en què pot ser, hi hagi un abans i un després, no? A la música. No sé si has pensat, però com es poden protegir els drets d'autor? És la gran pregunta de les obres musicals generades amb l'ajuda de la intel·ligència artificial. Bé, sempre la tecnologia va no sé quants passos per davant de la llei. Llavors aquí sí que hi ha una mica de conflicte, ara mateix és un terreno pantanoso. No existeix tampoc cap framework per com treballar amb això, no? Hi ha algunes iniciatives que no sé si coneixes, no?, d'opt-out. Estan havent iniciatives d'opt-out, és a dir, que tu pots rastrejar si un algoritme ha estat entrenant amb la teva obra. Estic parlant de visual. És com tecnologia inversa, no? Sí, estic parlant de visual, ara mateix, o el que conec aquí de visual. Llavors, ho veus i pots demanar que, sisplau, ho treguin. Llavors, bé, és aquesta la manera? Haurien de llicenciar totes les obres prèviament? Vull dir, això és un debat molt interessant amb molts grisos. Si vols, hi entrem? No, no, sí, sí, sí, m'interessa especialment perquè és una cosa que ens plantegem. O sigui, si s'està creant amb això, de quina manera hem de posar els drets d'autor en aquestes tecnologies que s'han d'aplicar? Perquè, clar, un cop et rastreges amb això que dius que hi ha aquestes iniciatives que et diuen, vale, l'han utilitzat, llavors què fas? Bueno, clar, treuen la teva obra, però realment és complicat de treure perquè potser hi ha un algoritme que ve d'un altre algoritme, no se sap molt bé d'on ve, potser no tenen accés a tots els data sets, llavors és complicat. Suposo que és important, en aquest cas, suposo que és l'artista que ha de tenir una certa ètica, no? De no traspassar, perquè és molt fàcil agafar una veu i fer servir aquella veu sense permís per fer una altra obra, no? O sigui, per fer un tallar enganxar amb coses que et trobes, no? O sigui, no sé si tu com veus el futur, veus que canvi qui pugui o no a un cert ordre? No, jo crec que a la història de la música hi ha hagut moments en els que hi ha hagut artistes emergents que s'han vist perjudicats, com quan va començar, per exemple, el sampling o altres moments a la història de la música, llavors s'hauria de construir un framework per protegir els artistes. Això no vol dir que no s'hagi d'utilitzar la IA, m'entens? És a dir, cas que la tecnologia va molt més per davant que el posar ordre, no? Sí. Però creus que s'acabarà posant aquest ordre? No ho sé. No ho saps. No pinta gaire bé la veritat. No veig futurologia. Bé, m'agradaria parlar, estem en un taller molt pràctic, però sí que n'està filosofant molt, en aquesta relació entre els humans i les màquines, no? No sé per què no veiem aquestes màquines, aquestes IAs com a eines si els hem d'humanitzar tant. Tu estàs a favor d'aquesta humanització? Per exemple, quan s'equivoquen diuen que s'estan al·lucinant, no? Això és una humanització de la màquina. Tu ho veus realment com una eina per la teva creativitat? Sí. Així ja està, no? Sí, ho veig com una eina. I quines eines fa servir? A veure, en realitat, doncs, ja ho hem mencionat. Hi ha gent que està utilitzant també el xat GPT, entrenant els seus propis models. Després hi ha aquesta pàgina web que em van ensenyar fa uns mesos, Uberdack, que l'està utilitzant bastanta gent. I aquesta web de què et fa, l'Uberdack? Bé, tens com moltes veus. Ah, veus. Veus, i pots escriure lletres i les cantant. I tens com unes bases, hi ha precetes. L'haig d'estar provant fa poc. També el que trobo interessant de la IA és que és com una eina que et dona una creativitat plus, com si diguéssim. Mira, el que em deia l'investigador, un pioner de la IA, deia que et dona superpoders. Sí, et dona superpoders perquè, per exemple, per visuals. Jo, per exemple, no soc artista visual, però sí que em puc entendre millor amb artistes visuals. Mira, és això el que tinc al cap. O inclús per fer les meves pròpies coses. Esclar, sense tècnicament saber-ne, pots traslladar com una idea, no? O traslladar la idea, o fer-la directament, o coses que jo sempre he volgut fer, que no sóc música i que puc fer gràcies a la IA. L'hem utilitzat bastant, l'hem utilitzat últimament bastant amb el tema visual. Que, per exemple, en el Sónar, a l'actuació vam col·laborar amb una empresa que es diu, bé, una start-up que es diu Crea, que té una comunitat d'artistes visuals associada a la comunitat, i tots els visuals estaven generats amb IA generativa per tota aquesta comunitat d'artistes, i va ser superbonic. I amb ells fèiem quedades per ensenyar-nos trucs, pel prompting i tot això. Llavors, clar, jo veia les imatges que em sortien i pensava, uf, quina passada, perquè són moltes coses que tens al cap que no pots materialitzar, o que abans no podies materialitzar. Llavors, això és com un... Al principi, quan vaig començar a provar la IA, el que em sortia molt eren coses de moda, però perquè en realitat jo sempre m'he volgut fer la meva pròpia roba, llavors, ostres, és que ara em puc fer la meva pròpia roba. Puc anar amb això, amb aquesta imatge, vull més o menys això, i com entendre-ho amb algú. Que t'ho has fet tu, això? No. No? Però ja, ho sembla. Amb aquesta sèrie fes-me aquest dibuix. Fes-ho jo, no? Sí, ho sembla. Però això obre un molo molt gran, tens raó, no? És la creativitat. Sí, és la creativitat. Amb totes aquestes eines que els pròxims temps, realment... Clar, jo sempre faig la pregunta, aquest moment que s'està entenent què pot aconseguir aquestes eines d'IA generativa, hi ha gent que diu que és com una revolució industrial, fins i tot. Com l'arribada d'Smartphone o com l'arribada d'Internet, no? Sí, jo diria més com l'arribada d'Internet. Bueno, sí, les dues són bastant... Com l'arribada d'Internet, però realment s'obre un món que no ens esperàvem, no? Sí, jo crec que veurem més a posteriori com quin és l'impacte, potser, encara que ja s'intueix, però que a posteriori serà genial que veurem. Això que has explicat ha sigut un clar exemple d'això de la gent creativa, que experimenta, que tingui eines i que vagi provant a veure què li surt. Una altra de les coses que jo quan he anat a veure actuacions on es fa servir molt la tecnologia d'aquest tipus de creativitat, el que passa és que moltes vegades tu com a espectador no saps què està fent l'artista i què està fent la màquina. Això t'ho has plantejat tu, perquè és difícil, perquè qui ho està fent sap de la dificultat d'allò que fa, però qui ho sent rep el conjunt, no? A mi la veritat és que m'és una mica igual. T'importa el resultat? O l'experiència. Per exemple, perdó perquè pensava que t'estaves referint com a una live performance o un concert. Sí, sí, m'estaves referint a això. Jo potser em fixo més en l'experiència, en el que desprèn, en el que es vol transmetre, en la narrativa, en tot això, més que si aquestes notes les està fent una màquina o ho està fent l'home. Per mi és una altra història. Cada vegada hi ha més artistes que ho feu, la Isabelita, l'Alberdata, hi ha un munt de catalans que esteu experimentant i que esteu fent aquesta creativitat que s'estan tenint molt segons com. Aquí perquè tenim el Sona, el Sonar més bé, tenim el Mira, tenim uns festivals superpotents, que vas allà i hi ha més gent de fora que catalans. Això, per què està passant això, tu ho saps? No? No sabem les coses potents que s'estan fent a casa, no? Ja, ja. Bé, sí, sí, hi ha molta gent potent aquí. Vull dir, s'estan fent com molts festivals que ve molta gent de fora, de tot el món, i aquest tipus d'experimentació s'entén a molts llocs del món i és molt global, no? I entre vosaltres també feu col·laboracions, no? Suposo que us agrada col·laborar, abans us deies un exemple, no? Sí, a mi m'agrada molt col·laborar amb gent. Sí, sí, m'agrada molt. I com us esteu especialitzant els artistes d'aquest tipus, que feu servir tant la tecnologia? O esteu en un moment d'experimentació i a veure on es porta, no? Sí, sí, jo crec que sí. Un moment d'experimentació i a veure on ens porta. Però sí que cada cop més m'agradaria col·laborar amb més gent. Sí, amb més gent, amb màquines involucrades, però sí que està molt bé. Hem parlat d'intel·ligència artificial, d'altres coses en què estàs experimentant, però també ho estàs fent i estàs preparant coses en entorns virtuals, no? Quines possibilitats creatives té el Metaverse? Ara estem preparant la nostra primera acció a dintre del Metaverse, que d'aquí unes setmanes tindrem com un miniconcert. Serà molt low-fi, simplement perquè tinc molt interès en veure com funciona, però en realitat és la creació de mons i la creació de mons a mi és el que m'agrada. Per mi, quan creo música, el que m'agrada no és només crear música, sinó crear un món. El Metaverse va molt bé per això de la creació de mons. Llavors, esteu creant un entorn virtual des de zero o entreu a dins d'un Metaverse que existeix? Sí, entrem en una acció així petita, però m'agradaria experimentar en aquesta línia també. Hi ha possibilitats, no? Ara hi ha hagut una mica el hype de la IA que ha tapat una mica el Metaverse, però estan passant un munt de coses amb web3, amb moda i amb altres coses, que t'està experimentant molt. Tens alguns artistes de referència que estiguin fent coses molt bèsties i que puguem mirar també, a banda del que fas? Doncs mira, abans has dit l'Albert Data, el Shoé, que no sé si el coneixeu, de les Terres de l'Ebre. També has comentat la Isabelita Virtual. L'Alba Corral, no?, també. L'Alba G. Corral, que també està per allà. Hi ha moltíssima gent. Hi ha molta gent a Catalunya, brutals, perquè són gent que està fent coses per tot el món, realment. Sí, sí, sí, sí. No? Sí, sí. Com t'imagines tu d'aquí 10 anys fent coses també, encara experimentant també, amb la música? Sí. Més artista que enginyera, t'imagines? Jo crec que sempre 50-50. Sí, 50-50. Què t'ha portat el fet de tenir aquesta formació? Amb què t'ha ajudat? Perquè sembla que sigui una professió tècnica que a vegades s'ha fet el paral·lelisme de freda, i en canvi ets artista-enginyera, no? Que tens els dos mons. Cada vegada les humanitats estan més juntes amb les tecnologies, no? Sí, sí. Què m'ha portat? En realitat el que m'ha portat tenir aquest background d'estudis és la capacitat d'imaginar-me alguna cosa i de dir, ho faig. I encara que sigui amb videotutorials de YouTube, un darrere l'altre, darrere l'altre, doncs ho acabo fent o tinc altres recursos com per saber a qui trucar i que no em timin. El que m'ha donat és una capacitat d'esforç i de voler materialitzar les coses. No sé si t'ha marcat... Ara hem dit noms i és fort perquè hem dit tres dones, o sigui, hem dit artistes que estiguin fent coses bones, a banda de l'Albert Rata, però hem dit dones, no? No sé si en aquest entorn d'artistes que experimenteu amb tecnologia hi ha moltes dones. De fet, la Björk és un gran exemple, però així com a altres sectors no hi ha tantes dones, en aquest cas sí, no? Bueno, no ho sé. No ho sé. Potser són les que coneixem, però no n'hi ha tantes. Sí, clar, en el meu cas la meva opinió és esbiaixada perquè sempre segueixo, però no segueixo tampoc pel gènere, sinó per l'obra. Llavors, dona la casualitat que segueixo també moltes dones i hi ha molts homes, o en un aspecte gran, però no crec que la meva realitat sigui la realitat de la societat. Però sí que és un canvi en l'enginyeria, sí, però sí que devia ser poc heftes, no? Sí. Quantes hi éreu a la classe d'enginyeres? Molt poques, sí, sí. I m'interessa també especialment això, no? Quan em trobo una enginyera de formació, què et va atraure? Com és que vas començar a fer la carrera? Per què havíem... Com hem d'inspirar les noies perquè facin enginyeria? A tu et va inspirar... Com va anar? No, en realitat no va ser com que ninguna figura em va inspirar ni res, era perquè m'agraden molt les matemàtiques i la física, sí. I directament vas dir, què puc fer? Sí, i per què no? Les matemàtiques i la física com que no havia de memoritzar res. Saps? I ho entenia. Llavors, va ser així de pràctic la meva decisió. I aleshores, aquest pas, perquè s'entengui, el pas d'enginyer a artista, com va anar? En quin moment? Jo crec que tothom és una mica artista. Pensament de creatiu, no? Sí. Decidissis dir, per exemple, clar, el negoci de la música ha canviat moltíssim des que hi ha tecnologia, tot i que diem que els instruments és tecnologia, però sí que el negoci de la música, amb la manera d'exposar la música a les xarxes en digital, és brutal. No sé si tu, per exemple, has fet servir alguna estratègia, algunes xarxes, algun algoritme, o vas una mica per lliure? A l'hora de difondre... Sí, faig el que puc, perquè faig multitasking molt extrem. De fet, si pogués que algú em fes l'autopromo per mi, un robot... Que no ho haguessis de fer tu, no? Sí, però també t'haig de dir que, per exemple, ara estic fent bastants Twitter spaces, i això sí que m'agrada, perquè connecto molt amb gent d'arreu del món, i es crea una comunitat molt propera de gent que després potser veus en algun event, o alguna conferència, o algun seminar, i estic coneixent molta gent així. Clar, perquè has obert el valor al Web3, que està tothom fent les falls de Twitter de Web3, no? Sí, però bueno, és això, Instagram i tot això és molt sacrificat, perquè per arribar a la gent t'has de fer selfies, t'has d'ensenyar la teva cara perquè l'algoritme pugi, i tot això. A vegades no m'agrada gaire. T'agrada ensenyar la música, però tu estàs més amagada. Llavors, el model de negoci d'Spotify, com l'interpretes? T'agrada com està muntat dins de la indústria? Una cosa com Spotify per difondre la música que els autors tampoc no és que us paguin molt. Bueno, primer això de el poc que paguen, després està això de les playlists, que també són com un miratge, perquè tu entres en una playlist i potser tens dos milions de playlists d'una cançó però en realitat no són fans, és perquè es troben allà, perquè la música avui dia es consumeix potser més per context que per contingut. Música per a córrer, estats ànim... Estats ànim i aquestes playlists són un miratge perquè la gent les va consumint però tampoc potser s'acaba fent fan. A més, moltes d'aquestes playlists ja agafen els artistes de les majors, perquè Spotify és de les majors. Ara, per exemple, fa poc s'està parlant sobre això que pagaran més royalties els artistes. Estan dient que volen ser artístics cèntrics perquè pagaran més royalties els artistes que tinguin crec que no m'equivoco més de mil plays mensuals o alguna cosa així, i així es considerarà que és un artista pro. Però d'aquesta manera ens perdrem potser molt talent, molt descobriment, això com underground o talent emergent i també com estan fent aquests algoritmes inclús amb això de la llengua. Si jo, per exemple, escolto la Taylor Swift, per què després l'algoritme no em recomana la Taylor Swift d'aquí? És com que... Com estan fent els algoritmes de recomanació i també el gran problema d'avui en dia i que ara amb això de la IA vindrà més gran és com la quantitat de data de cançons i de tot que es pugen a internet, a Soundcloud, a Spotify, a Soundcloud cada dia. Llavors hi ha una sobressaturació de contingut. Llavors, amb la IA que és tan fàcil i, evidentment, estic supera favor de la democratització de la creativitat i que tothom tingui aquestes eines i les faci servir, però hi haurà tanta quantitat de data que com arribarem a trobar aquest talent que s'amaga i que és hora. Cada cop hi haurà més i més i més i més data Llavors això és un problema. És un dels problemes que trobo no de la IA, perquè la IA és una tecnologia, però de com la indústria, de com està fet la societat, de com tot. Un dels problemes crec que a Spotify ja els està passant molt. Estan penjant moltes músiques, gent que ha generat música de forma mecànica per guanyar diners i fins i tot màquines que reproduceixen aquell àudio. O potser inclús Spotify crearà les seves pròpies cançons a IA i ells cobraran els seus propis royalties. No ho sé. Hi pot passar un munt de coses, però tens raó que és veritat que després hi haurà una sobressaturació de contingut. Ja està. Ara mateix no és el mateix. És molt més difícil descobrir coses o arribar gent que fa més anys, perquè és això, com Instagram, sobressaturació, Spotify, no sé quantes cançons que es pengen cada dia. Com que hi ha una sobressaturació de data i hi haurà més encara. Llavors això sí que és un problema. Mira que parlàvem de l'Albert que s'ha canviat el nom i s'ha posat Albert Data. Fa molt de temps que ho diu això. Jo me'n recordo un sonar de fa no sé quant d'anys que vam estar parlant del tema de, per exemple, si un robot fa un quadre amb tu, de qui és el dret d'autor? Això ja ho deia fa com 10 anys. I ara està molt... Ara cada vegada ja es diu més que el fons és qui programi. Però no està clar. No ho sé. Doncs Cristina, aixeca'm tot això que hem explicat. Segurament també encara que els artistes experimenteu la tecnologia, haureu de tenir al cap una mica de posar-hi ètica. I no s'hi val tot, tampoc. Moltes gràcies, Mariola. Gràcies. Fins una altra. Fins aviat.