Segona part del pòdcast.

The speaker discusses their experience at the concentration camp d'Altaveu, highlighting the poor conditions and suffering endured by the people there. They express disbelief at the reality of living in a concentration camp and the lack of basic necessities. The speaker also mentions the importance of dark humor as a coping mechanism and the formation of friendships to survive. They discuss a humorous incident involving a piece of chocolate and emphasize the significance of small moments of happiness in such a difficult environment. The speaker concludes by mentioning the role of violence and food in the camp. Arribant al camp de concentració, el camp de concentració d'Altaveu, no sé si la frase de Gal·les, sí, molt bé. Què en penseu d'això? Les connexions són molt dolentes, què opineu? Jo crec que és un camp de concentració i les connexions són dolentes. En el concret, en el camp d'Altaveu es troba a França i és un camp on no s'executa la gent, sinó que es fa sufrir a la gent. Sí, a través dels senegalesos i dels que hi havien anat en cavall, que això és una història real, que també els feien passar fam i allà patien de violència sobretot, de prostitució, de fam i moltes coses més. Jo crec que també és una situació marisma perquè, a part de tot el que hem d'aguantar o suportar, com ha dit la meva companya Laura, a part de tot el que per la nit, a sobre, altres persones poden anar on fostes, dormint amb les poques coses que has recollit per fer-te com una campanya o alguna cosa, a sobre poden venir-te per la nit i robar-te les coses. No sé com a altres, però jo quan em van dir que em de refugiats vaig pensar, no sé, en un lloc on podries, en un lloc on estaries bé, en moments de guerra no estàs superbé, però no m'imaginava un camp de concentració on dorms a terra amb un forat, quatre canyes i una manta mal posada per sobre. Ja, és una barbaritat. Jo crec, Pau, que al final el que tu has comentat, jo si passés molta gana i els meus fills estiguessin morint de gana, jo no aniria a morir, no per subsistir. O sigui, o subsistir... Per viure, per viure, sí. Subsisteixen uns o subsisteixen altres. I jo vull subsistir jo i no altres, no? Sí, clar. I a part, la veritat és que passaria molt de temps. I, doncs, podem, no sé, observem com les coses del camp quan arriben són totes supernegatives. I quins recursos utilitzen per fer que les coses tornin positives? L'humor negre. Bueno, i com ja sabem, l'humor negre és quan fem una cosa i li posem un punt d'humor que no és humor. És un humor que no fa... Humor racista, no? Sí, un humor racista o un humor... Negre. Homòfob. O altres coses. Intentant trobar la part bona en un punt que... Bueno, en realitat no hi ha cap part bona, però intentant buscar alguna cosa per no deprimir-se. Per exemple, transformen el que deia la Maria, un forat amb quatre canyes, la transformen en la mansió. I també tots, o sigui, tots els que els estan vigilant, els transformen com els seus guardians. Guardians, sí, no? Sí. I clarament no ho eren. Unes persones que sempre estaven vigilant el camp, tenien armes, i li esmorzaven una mitjana més i et cagaven una pallita. Home, de debò. Bueno, però tot això que estem parlant d'humor negre, jo crec que va ser important en aquella època de la guerra civil i tot això, perquè no tenien una altra manera de ser feliços, no? O sigui, al final el que busquem en tothom és la felicitat i l'amor, i en un lloc on només hi ha odi, com la guerra, l'humor negre ha de continuar, ha de ser feliç. I crec que va ser molt important. Una altra cosa important, per sobreviure en aquest cas, va ser que es van trobar gent amb la qual van intentar una amistat o gent amb la qual ja es coneixien. I jo crec que això et va animar bastant. Per exemple, gràcies a l'humor negre es va crear una amistat, perquè el tòpol... Me'n recordo que en una de les fars, quan arriben i ja s'instal·len i això, un dia es troba el pobre tòpol que veu un nen que té un sant nivell, que li està donant pallissa i tot això, i el que fa el tòpol és anar a salvar-lo, li dona una patada al cul, crec que li va donar una patada al cul al senyor Garès, l'emputxa i surten corrents els dos. I només això, després es dona compte que el seu amic, el seu nou amic, que era el Jordi, li està donant una pallissa només perquè havia agafat un tros de xocolata. Li havia fet un tros de xocolata al senyor Garès. A mi això em va semblar molt curiós. Curiós, curiós! Sí, perquè si li està donant una pallissa, serà perquè o ha intentat escapar o ha intentat alguna cosa, però no perquè li hagués robat una pallissa de xocolata. Si tots en aquests moments ens adonem que saps que et poden fins a matar per fer alguna cosa, l'únic que penses és vaig a robar-li una pallissa de xocolata als que m'estan vigilant que em poden matar. Al final podeu veure com era important que era sol una pallissa de xocolata. Imagineu-vos un plat allà. És que en grans moments hi havia la treta de la violència. Per exemple, per al menjar. Es relacionava el menjar absolutament tot. Fins i tot a l'aula de les peces. Bé, doncs ara tenim una enqueta al tema. Passem uns quants capítols, més quantes pàgines. Arribem a quan... A quan... A quan arriba la salutació.