Des de lluny 02

The podcast discusses the recent regional elections in Catalonia. The results show that the PSC party led by Salvador Illa is the most voted, followed by Junts and Esquerra Republicana. The PSC has gained seats while Junts and Esquerra Republicana have lost. The podcast criticizes the parties for their alliances with the PSOE in Madrid and highlights the personal factor of Carles Puigdemont's popularity. The CUP party has also lost seats. The podcast questions the future government and potential alliances, suggesting that new elections might be necessary. The podcast also mentions the entry of the Aliança Catalana party into the Parliament and questions the exclusion of the party A la Hora. The host expresses confusion and dissatisfaction with the current political situation. Buenos días a todos, soy Vicent Pérez, esto es desde junio, segundo episodio del podcast. Hoy hablaré de las últimas elecciones autonómicas de Cataluña, ya sabéis que fueron el pasado domingo, los resultados nos dicen que a partir del mes votado el PSC de Salvador Illa, el segundo partido es Junts, el partido del expresidente Puigdemont, el tercero es Esquerra Republicana con 20, después el PP de Cataluña con 15, ha apuchado mucho, Vox con 11, es más o menos igual, Comuns con 6, la CUP también ha caído 4, Alianza Catalana entra por primer vez al Parlamento entre dos. El PSC ya era la primera fuerza en 2021, con 33, ahora mismo ha apuchado 9 escons. Desde 2017, el partido más votado en Cataluña, no diré nada, el primer partido en votos ha sido un españolista, al principio Ciutadans, ahora ha apuchado desde 2021 el PSC, un PSC que ya no es el partido que va a ser con Pascual Maragall, que era la segunda fuerza de siempre. Por detrás de la ciudad del expresidente Jordi Pujol, ahí estaba el PSC de Pascual Maragall, era un PSC que no estaba tan lejos de las posiciones independentistas, estaría igual la mitad camino del PSOE y de la independencia. Ahora mismo, ese partido no tiene nada que ver con eso, ahora el PSC es españolista 100%, es una delegación del PSOE. Segunda posición, juntos con 35 escons, han apuchado 3 respecto al 2021, como meritorio hay que decir que Carles Puigdemont no ha podido hacer campaña presencialmente a la Cataluña Española, sí ha estado a la Cataluña Norte, pero eso ha sido un handicap en la campaña electoral. Como tercera fuerza izquierda republicana han perdido 13 diputados, 13 escons, alrededor de eso el presidente Pere Aragonés ha dicho que no iba a continuar, que no quería tomar su acta de diputado en el Parlamento de Cataluña. A la cuarta posición tenemos al PP, el Partido Popular, que ha apuchado 12 escons, con Alex Fernández como candidato. Después tenemos a Vox, el partido ultraespañolista, que ha apuchado 11 escons. Después tenemos a Escomuns, que han perdido 2 a la misma candidata, Jessica Albiach, ahora han perdido 6. La CUP ha perdido 5, ahora la candidata era Laia Estrada, también va a Pedre. Por debajo de Vox tenemos a Escomuns, que han perdido 2 escons, ahora han perdido 6, con la misma candidata, Jessica Albiach. Por debajo de Vox tenemos a Escomuns, que han perdido 5 escons, ahora han perdido 4, con la misma candidata, Laia Estrada. I després tenim a Aliança Catalana, un partit que és titllat com xenòfob, feixista, jo no diria més enllà d'això. Només cal veure o llegir alguns tuits de la candidata Sílvia Orriols, més enllà de què diu ser un partit independentista. Ja ho veurem. Bé, com hem arribat així? Primer de tot hi ha que dir que el sentiment a la independència va ser majoritari a partir de 2015, a les eleccions de 2015. Abans l'independentisme a Catalunya no era majoritari, només cal veure els resultats de les eleccions catalanes per adonar-se que el primer partit va ser sempre Convergència i Unió, de l'expresident Jordi Pujol, un partit autonomista però no independentista. I després hi havia el PSC, ja he dit, de Pasqual Maragall, i ben lluny hi havia Esquerra Republicana, que sí era independentista. Però estava ben lluny dels altres dos. A partir de 2015, amb la retallada de l'Estatut votat pel poble català, sí, es dona un pas ben clar per a la independència. Amb Junts per si va ser la unió d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, el que era abans Unapart o el que era abans Convergència i Unió. Ja sabem que Unió Democràtica no va entrar-hi, per això dic Unapart, i així va haver-hi un pas endavant a favor de l'independentisme. Però torne a aquestes eleccions. Com hem arribat aquí? A partir de tots els errors i tots els passos mal fets dels partits anomenats independentistes, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i, per a mi, el menor cop la CUP. Junts per què ha guanyat tres escons i els altres dos no han perdut? Bé, per una banda ha sigut pel factor claríssimament personal de Carles Puigdemont, per tota la feina feta a Europa, perquè també és el candidat que més por li dona a Espanya, però per altra banda no pot ser. No pot ser i ser partit o ser candidat. No han fet altra cosa més que pactar amb el PSOE de Pedro Sánchez a Madrid, i per a mi això ha sigut una traïció al poble català, una traïció a l'1 d'octubre. Per a mi ja van trair al poble el mateix dia del referèndum, quan el president Puigdemont va declarar la DUI i un segon després va fer marxa enrere. Bé, jo no seré jo qui defengui el senyor Puigdemont a la dreta catalana o a Junts o a qui sigui. No. Bé, Esquerra Republicana ha perdut escons, com he dit abans, i per què n'ha perdut? Per la seva posició pactista amb el PSOE a Madrid, per no fer res, per tirar endavant el projecte independentista? Tot el contrari. Han desmobilitzat el poble català, que estava mobilitzat des del 2017, lluitant, empenyent els partits polítics. Ells s'han encarregat en la cantinera d'ampliar la base, ells s'han encarregat que el poble no confiés en aquests partits. Bé, després, com he dit, la CUP també és un altre partit que ha perdut diputats, però per a mi no està tan justificada aquesta pèrdua de vots perquè la CUP mai ha tingut poder. És el tercer partit polític independentista amb vots, però a moltíssima distància d'Esquerra Republicana i de Junts. Per a mi no és comparable la posició dels anticapitalistes amb els altres dos grans partits, l'hereu de la dreta catalana, l'altre de l'esquerra, però molt lluny. Per a mi sí, poden haver fet coses malament, no ho vaig a negar. Per exemple, anar a Madrid a les eleccions, presentar-se a les eleccions al Congrés a Madrid, per a mi això no va estar justificat quan tu ets un partit claríssimament independentista, que vols trencar amb l'estat espanyol, què collons fas anar a Madrid? Si no és per a blocar-ho tot, com el seu dia deia el front republicà d'Albano Dante Fachín, i que jo vaig votar. Jo vaig votar el front republicà quan estava vivint a Catalunya en aquelles eleccions en les quals presentava per a blocar el Parlament espanyol en la mesura que haguérem pogut, que haguérem tret un o dos com la CUP va fer. Però més enllà d'això, l'esquerra independentista, no l'esquerra republicana, l'esquerra independentista, que és la CUP, no té res a fer a Madrid. L'esquerra independentista no té res a fer a Madrid. del president Aragonès, o a Junts, perquè aquests dos partits ja estaven fent-ho malament. Tant de pactar amb el PSOE... No, la CUP no pot entrar-hi en això. La CUP havia de ser conseqüent en la posició de l'1 d'octubre. No fer el mateix que els altres dos partits. No té ni peus ni cap. I per això ha entrat l'aliança catalana, perquè ha dit, és un partit que diu que vol la independència sí o sí. Jo crec que ha sigut això. Perquè l'altre discurs que té, el xenòfob, queixar-se tant que siguin els moros o que siguin els musulmans, és un discurs que no va a l'arrel del problema. El problema no és que vinguin gent d'altres països musulmans que siga i que els donem ajudes. El problema és, per exemple, que Espanya ens roba una muntanada de diners a tots els països catalans, que amb aquests diners segurament podríem donar més ajudes o fer altres coses. El problema no es que venga un hombre que es más pobre que tú. El problema es que el que tiene dinero, el que tiene el poder, no lo reparte con la gente. No es que venga cuatro muertos de hambre. Que sí, que ya sé que hay delincuencia o que no sé cuántas. Me parece muy bien, pero la gente que ve, mayoritariamente, ve a trabajar, a guañarse la vida, no a delinquir o alguna cosa semblante. Ningú vol anar-se'n del seu poble o del seu país si no té l'obligació pràcticament, per unes qüestions o per altres, d'anar-se'n. Bé, dit això, què podem esperar del futur? Va governar Salvador Illa? Doncs jo no ho veig. Jo no ho veig ara mateix perquè hauria de pactar, si parlem en clau espanyola, hauria de pactar amb el PP, amb Vox, possible, Comuns. A veure, anem a ficar al mateix sac PP, Vox i Comuns? Fins ahir hem arribat, Jèssica Albiach? O qui mani ara a Madrid? Fins ahir hem arribat per aturar l'independentisme català? No ho entenc. Per altra, Puigdemont ha dit que ell vol posicionar-se com a candidat, bé, en qui és Vox? A més de l'esquerra republicana? L'esquerra ha dit que vol estar a l'oposició. El senyor Junqueras ara diu que se'n va, demà que torna l'altre que no sé quantos. No ho sé, ja ho veig. Podria pactar junts, esquerra, la CUP i l'Aliança Catalana? No, impossible. Com anem a pactar la CUP i l'Aliança Catalana? Junts? No pot ser, això. Esquerra, dreta, extrema dreta i extrema esquerra? No, no. Per altra, hi ha una altra possibilitat, pacte del PSC i Junts. O sigui que Junts, com té un pacte amb Pedro Sánchez a Madrid, aconseguís l'abstenció del PSC? No ho veig. No ho veig tampoc. I què va fer Puigdemont? Li va retirar el suport a Pedro Sánchez a Madrid? No m'ho crec. No m'ho crec. Ho va fer l'esquerra republicana? Tampoc. O sea, dos partidos que no han hecho otra cosa más que pactar con los socialistas? O sea, con el cuento de que es Iberiop, de la derecha y no sé cuantos? No, no lo veo. Yo veo más fácil que vamos a unas próximas elecciones, al mes de octubre, y ya veremos. Y ya veremos. También me gustaría señalar una cosa que no entiendo. ¿Por qué no ha entrado el partido de Clara Ponsatí? Un partido independentista, un partido que estaba contra Junts y la Esquerra Republicana, contra los partidos denominados independentistas, pero que no han hecho nada. No han hecho nada más que pactar con el PSOE. No entiendo por qué a la hora no ha entrado al Parlamento de Cataluña. No entiendo. ¿Entra la Alianza Catalana y no entra a la hora? ¿Por qué? ¿La Alianza Catalana ha dicho que vuelve a la independencia? ¿A la hora también? No entiendo. No entiendo. Bueno, no sé. Otra cosa que siempre, siempre, siempre he señalado a nivel español, a nivel catalán, a nivel exquisito, y es la ley electoral. Nombre a España, y a Cataluña también, y a una ley electoral que está basada en la circunscripción provincial. Es decir, se le dicen congresistas, diputados, lo que siga. Per las provincias. Pero siempre en el caso catalán. Lo que se está triantes es el Parlamento de Cataluña, no el Parlamento de cada provincia. ¿Qué es Quemezona? ¿Qué es la chancera de Tarragona, de Lleida, o de Barcelona, de Girona? ¿Qué es Quemezona? Lo interesante es que trabajen para toda Cataluña. Pero a mí la circunscripción electoral no habría de ser la provincia. Habría de ser, en la que estás, Cataluña. Punto. Cataluña. Y en el caso español, pues España. No las provincias. ¿Qué pasaría en el caso de que haya una circunscripción? ¿Qué habría pasado? La primera fuerza sería el PSC, pero en contra tienen 42 escons, en Tindría, unos 38. Junts, en contra de 35, en Tindría, 29. Esquerra, en contra de 20, en Tindría, 10. El PP, en Tindría, 15. Igual. Vox, en Tindría, 11. Escomuns, en contra de 6, en Tindría, 8. La CUP, en Tindría, 5. Podría tener grupo parlamentario propio. Alianza Catalana, también en Tindría, 5. Atención, eso. Entraría PACMA con un escó y Ciudadanos. Ay, no he hablado de Ciudadanos. Ciudadanos es un partido que fue la primera fuerza en 2017 y que ahora mismo ha desaparecido del Parlamento. ¿Dónde están los votos de Ciudadanos? Pues bien fácil. Los votos de Ciudadanos están en el PSC, mayormente, y en el PP, que también ha apuchamado. Pero, tornear enrere, en la única circunscripción para toda Cataluña, Ciudadanos podría entrar con un escó. Alhora también podría entrar con un escó. Entonces, eso daría más representatividad a todo el pueblo catalán y sería un parlamento que reflejaría mejor lo que es Cataluña. Dicho todo eso, yo siempre he dicho que el movimiento independentista catalán no ha sido de los partidos, ha sido de la gente, del pueblo. Ha sido el pueblo el que ha tirado adelante el movimiento. ¿Qué han hecho los partidos, sobre todo juntos, o lo que era antes, convencencia? Pujarse al carro del movimiento político del pueblo. Entonces, ahora mismo, sí, ya sé, estáis emprendidos con los partidos políticos. Ya lo sé. Mucha gente no ha ido a votar. Es una posición que es bien clara contra los partidos políticos que no más hacen que pactar a Madrid. Porque la gente está emprendida con las traiciones del 1 de octubre, aunque vuelvo a decir que había un partido ahora mismo, que era una buena opción para toda esta gente. Pero bueno, yo entiendo que no se van a votar y se van a abstener. Lo entiendo. Pero el movimiento político catalán, el pueblo tiene que seguir emprendiendo. El pueblo tiene que seguir tirando hacia adelante. Porque sin la emprenda del pueblo, no se va a hacer nada. Nada de nada. ¿Alguien espera que Junts o Esquerra dejen caer a Pedro Francés? Yo no. ¿Y el enemigo? ¿Quién es el enemigo? España. Entonces, el enemigo va a seguir, igual, haciendo su trabajo. Per molt que estigui a la llei d'amnistia, ja veurem, els jutges seguixen igual, el PSOE segueix igual, la repressió segueix igual. Doncs el poble ha de seguir emprenyant, ha de seguir tirant endavant cap a la independència. Més enllà d'això, no hi ha futur, no hi ha futur per la independència, si el poble no tira. Perquè els partits polítics estan molt còmodes. Molt còmodes amb l'oposició autonomista. Hi ha d'emprenyar, hi ha de tirar endavant. Bé, fins així l'episodi d'avui. Jo crec que la reflexió és ben clara. Crec que anem a noves eleccions. Em sorprendria una altra cosa. Un govern de Salvador Illa o de Carles Puigdemont. Jo no ho veig. Tot pot passar. Molt bé, fins així hem arribat avui. Ens escoltarem al proper episodi. Fins aviat. Salutacions a tothom.