LVDF FINAL

The hosts discuss the limitations of relying solely on scientific predictions and question the existence of the future and the past. They then introduce a new technology called the cronofon that allows them to connect with someone from the future. They connect with the Minister of Sports from 2040, who shares information about the popularity of a sport called acrobat and the decline of football. However, the minister refuses to discuss the future of the war in Ukraine. The connection is then lost, and they consider connecting with someone else, such as a scientist who predicted mutations of Covid-19. Finally, they connect with Rosalia, who surprises them by introducing her son Marc and discussing their future professions. The program ends with the hosts saying goodbye to the audience. Tornem a ser aquí amb la Rosari i en Marc. Durant aquests tres minuts i mig a micro tancat, l'exclusió ha continuat i ha apunyat una mica el to. Però com us podeu creure que només mirant cartes d'autoritat es pugui aprendre el futur? No podem viure tancats només en la visió científica. Em sé que no depèn de totes les meves creences i la meva ocupació, però no pot menys fallar la posició i la ciència dels endevins. Les prediccions científiques tenen més probabilitats de complir-se que les altres. La ciència és la branca més racional del coneixement humà, però no hi ha millor prova que el pas del temps. Tenim previsions, deixem passar el temps i comprovem si s'han complert o no. Deixeu-me que us ho compliqui encara més. Bé, bueno, bueno. Un neuròleg posa en dubte que el futur i el passat existeixin. Segons ell, només el present és real. Bé, és una idea filosòfica, és discreta. Però a què en traiem d'això? Realment, els científics sou bastant absurdos i prepotents. I els endevins què sou? Uns farsans? Els científics creiem molt, però mai encerteu res. Ahir mateix el meu temps va dir que plouria, però aquí no ha caigut ni una gota. Esclar, en canvi tu amb les cartetes i una bola de vidre per fer la predicció del temps, oi? La bata blanca que us poseu al laboratori és la vostra capa de bruixot. Uau! Això és millor que una citadina de plats bruts. Ara, però, hem d'aturar el debat. Sí, perquè després d'aquest encert de debat arribem a moments més importants del programa. Què passarà ara, Pere? Suposo que tothom haurà sentit parlar del cronòfon. L'última innovació tecnològica de la NASA que serveix per connectar amb el futur. Doncs, sorpresa, en tenim una aquí. Per tant, avui connectarem amb una persona del futur. Esteu nerviosos? Esperem que tot vagi bé. És una tecnologia encara submergida en massa interferències i imprevistos. Però crec que hem aconseguit contactar amb gent interessant. Doncs va, no ens enrotllem més i engeguem el cronòfon. D'aquí poc connectarem amb el ministre. Sí, sí, el ministre català de l'Esport del 2040. Fins avui. Recordeu, Marc i Rosari, que vosaltres li podeu fer preguntes, si voleu. Ja està. Ara mateix connectarem amb el ministre català de l'Esport, Carles Parra. Hola, senyor ministre. Hola a tothom. Estic encantat de poder connectar amb vosaltres. Suposo que estareu al·lucinats una mica amb tota aquesta tecnologia. Pel 2040 aquest tipus de connexió és molt comú. Si us plau, feu-me preguntes perquè estaré encantat de respondre-les totes, o quasi totes. Estem tots amb la boca oberta. Si em permeteu, jo, sense tota aquesta tecnologia, també puc contactar amb els esperits dels futurs. I amb l'ajuda d'una mica de diners, esclar. Ja ets superestret, el 2030. Mireu, ja veureu com aquesta tecnologia, que ara per vosaltres és incipient, allà millorarà i ens permetrà establir contactes fiables cada vegada en un futur més lluny. Per tant, va, deixeu-me estar. Voleu que us expliqui alguna cosa? A veure, jo crec que tothom s'enmora de ganes, però potser és millor que prometem una mica. Per on començo? Suposo que voleu que us parli de moltíssimes coses que hem fet, el canvi climàtic, la prolificació de les guerres... Després us puc parlar sobre tot de l'esport. Si voleu, comencem per aquí. Ara mateix, no us creureu, però l'esport que més es juga és l'acròbat. S'hi juga ràpidament. Els equips punters a Catalunya són els Ripolls, l'Hospitalet i l'Igualada. Avui mateix hi ha un gran partit de la Copa Europea, Ripolls contra el Rio de Janeiro. Ah sí, ja he sentit parlar de l'acròbat, però ara mateix aquí no s'hi juga, només als Estats Units. I què ha passat amb el futbol? El futbol, de mica en mica, ha anat entrant en problemes. Al final, la gent se n'ha cansat una mica. He quedat força de record. Encara s'hi juga, eh? Però no tenim càrrec a fer-hi un favor. Oh, no m'ho esperava, diré que ja soc futbolero. I fora de l'esport, explica'ns alguna cosa interessant que hagi passat en el futur. Mira, per exemple, ens podries explicar què ha passat a partir del 2030 en la Guerra d'Ucraïna? Uf, mira, és que tenim unes normes. La llei de revelació del futur inscribeix que saber coses del futur a la gent del passat. Coses rellevants i importants, esclar. Per tant, de la guerra no en puc parlar. Em sap greu. No hi vols dir res, de veritat? Home, va, jo crec que no ens tenim ganes de parlar-ne. No passarà res perquè ens expliquis bé. I què passa? I tant que passa. Imagina't que us dono alguna informació que en el vostre present, el 2030, us digui algun dels bàndols que et dirà el que jo sé que ha passat. Que no, nois, de veritat. No us puc dir res de la Guerra de França. Vull dir, Ucraïna, perdó. Això no es podria tallar? Ai, nois, em sap molt greu, però me n'he d'anar perquè tinc una reunió molt important. Adéu, nois, i gràcies, m'ha agradat molt parlar amb vosaltres. Senyor ministre, el president voldria parlar amb vostè immediatament. Què acaba de passar aquí? El ministre Parra ens acaba de donar un titular increïble, però tampoc tenim manera de confirmar el que se li acaba d'escapar. Sintonia. Bé, hem perdut aquesta connexió, però podem intentar amb algú altre. Idees? La Rosalia. Va, Pere, una persona més propera, sisplau. I un moncau. Qui és aquest? És un científic que va endevinar algunes de les mutacions claus que definirien moltes de les variants del Covid-19, estudiant els anticossos de persones que s'havien recuperat de la malaltia. No és mala idea, però, bueno, deixa-la aquí presa. Doncs sí, molta atenció perquè connectarem amb... La Rosalia. Què? On? Mare meva! Déu del cel! Us toquen d'esperar. Hola, com aneu? Ja veig que us porteu bé, eh? Sí, perfectament. Jo... és que no sé què dir. Per presentar-vos el meu fill. Fill? Jo? Mare meva! No ho tenia planejat. Com es diu? Marc. Què us sembla? Si no és un fill, és un únic fill. L'únic que puc tindre. Perquè la llei de control demogràfic prohibeix tenir amics. Marc, com jo? Quina gràcia, oi? Sí, vam decidir posar-li el nom de pare. Què? Quin pare? No em podràs dir que jo tindré un fill amb aquestes? Escolta, maco. Doncs sí, aquest programa ens semblarà esforç de l'amor. Jo crec que ara no us ho cregueu. És l'última cosa que m'hauria imaginat. Sí, i això ho diu una vida. Hòstia, però és que em sembla increïble. I on viviu ara? Rosari, perdona que m'expliqui. Ens podries dir alguna cosa del futur professional? Dels dos grans locutors que et parlen? No sé pas si per a cases el 2040 tindré aquí un programa a la BBC o alguna cosa semblant... D'això... Digues, digues! És un tema bastant complicat. Mare meva, però què passa? Bé, nois, jo ja me n'hauria d'anar. Doncs acomiadem el programa per avui. Estimat client, confiem de trobar-vos la setmana vinent. Sintonia, sisplau.