Tasca 5 Edició Conte Bartomeu Martinez Oliver

A magician invents a machine to make stars of all sizes and colors. He travels to different towns and markets, demonstrating how easy it is to use the machine. However, people are hesitant to buy the stars, fearing they may cause damage. The magician insists that their children can reach the stars and should start getting used to them. Despite his efforts, no one buys the stars. The poor magician eventually eats his machine out of hunger. El mag dels estels Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estels. S'assemblava una mica a la màquina de tallar prou, però no era ben bé igual, i servia per fer estels de tota manera grans o petits, amb llongroga, o vermelló, etc. El mag rondava pels pobles i ciutats, i no deixava perdre cap fira ni mercat. Anava fins i tot a la Fira de Milà, i a la Fira dels Cavalls, a Verona, i portava per tot arreu la seva màquina i explicava com era de fàcil fer-la funcionar. Els estels sortien petits en fil per governar-los, però a mesura que n'assenaven en filant creixien fins a la mida desitjada, i fins i tot els més grossos no eren gens difícils de governar. La gent s'hi pilotava al voltant del mag, com s'hi pilota sempre al voltant dels que ensenyen al mercat una màquina de fer el fireu més plins o de pelar patates, però mai no comprava ni un estel petit així. Si fos un globus, encara, però si li compra un estel al meu fill, qui sap quines destrosses se'n pot fer. I el mag li deia, Apa, no tingueu por, els vostres fills arribaran a les estrelles, comenceu a acostumar-los des d'ara. No, no, gràcies, a les estrelles, que se n'hi vagi una altra, però al meu fill segur que no. Estels, estels de debò, qui en vol? Però ningú no en volia. El pobre mag, com que no menjava perquè no guanyava ni un ral, no era més que pell i ossos. Un vespre, que tenia més fam que de costum, va compartir la seva màquina de fer estels en un formatge de bola, i se la va menjar.