Mà de contes 1

El gos corre a través del gos cremat, damunt la cendra calenta, subjecte a una garça amb el seu musell ferm i bellutat. La du a la seva cova al vora del riu on vol tenir cura de la seva ala sucarrimada, però la garça no vol que l'ajudi. No podré volar més, murmola. Ja ho sé, diu el gos. Resta en silenci un moment i afegeix. Jo sóc cec d'un ull, però i així tot? Gaudeixo de la vida. Això no és res, diu la garça. Com et sentiries si no poguessis córrer? El gos calla. La garça s'arrossega cap a l'ombra de les roques i sent que el seu cos és conforme amb la foscor. Passen els dies, tal vegada una setmana, i es desperta en una arada de tristor. El gos l'espera i la convenç perquè l'acompanyi a l'arriba del riu. Salta sobre el meu llom, li diu. Observa l'aigua i compta amb què veus. Amb un sospir, la garça accepta. L'aigua em miralla els núvols i el cel i els arbres. Hi ha alguna cosa més. Veig una criatura nova i estranya, exclama. Som nosaltres, diu el gos. Agafa't fort. Amb la garça rapada al seu llom, corre a través dels matolls. S'esmuïn per les estelles de les escorses, travessa els buscamps de boixos blanquinosos i s'endinsa en el blau. Corre tan veloç que sembla volar. La garça sent que el vent uneix entre les seves plomes i s'alegra. Vola, gos! Vola! Jo seré el teu ull sec i tu seràs les meves ales. El gos corre amb la garça sobre el llom, cada dia, tot l'estiu, tot l'hivern. Acabades les pluges, quan lluquen els veus dels arbres, arriba una guineu al bosc. Una guineu amb ulls embruixadors i un magnífic abric roig, que fega els arbres com una llengua de foc. La garça tremola. El gos diu, benvinguda, et podem oferir menjar i recer. Gràcies, diu la guineu, us he vist córrer aquest matí. Sou increïbles. El gos se sent feliç, però la garça s'esborrona. S'adona que la guineu mira la seva ala superrimada. En arribar al capvespre, les fragàncies de mar enlairen i el gos i la garça seuen a l'entrada de la cova satisfets, l'un i l'altre, de la seva companyia. De tant en tant, la guineu participa en la conversa, però la garça veu que l'observa, sempre l'observa. De nit, la seva flaire omple la cova, una flaire plena de ràbia, enveja i solitud. La garça prova de letar el gos sobre la guineu. No pertany enlloc, afirma, no estima ningú. No li passa res, deixa'l estar, viu el gos. Aquella nit, mentre el gos dorm, la guineu xiuxiueja a la garça. Jo puc córrer més de pressa que el gos, més de pressa que el vent. Deixa el gos i vine amb mi. No em deixaré mai, el gos, jo sóc el seu insecte, llegeix les meves dades, assegura la garça. Aquella nit, la guineu no ofegeix res més, però l'endemà, mentre el gos és al riu, torna a xiuxiuejar. Recordes que se senten volar, volar de veritat. No el deixaré mai, el gos, jo sóc el seu ull sec i llegeix les meves dades, repeteix la garça. Però aquell mateix dia, mentre el gos corre pels matolls amb la garça al llom, pensa, això no s'assembla a volar, no s'assembla gens. I aquell capvestre, mentre la guineu xiuxiueja per tercer cop, ella contesta, estic a punt. Mentre el gos dorm, la garça i la guineu passen com un llamp als eucaliptus, esquincen les erbes més altes, remunten les immenses roques. La guineu corre tan veloç que les seves potes apenas toquen el terra i la garça fa negre. Ara sí que gono, ara estic volant. La guineu vola pels boscos, per les clares polsoses, per les salines i es dirigeix al calorós desert roig. S'atura, penseixant a penes. Entre totes dues es fa el silenci. Cap d'elles es mou i tampoc parla. Llavors la guineu s'exposa a la garça del llom, com si es tregués una puça i s'allunya. Es gira i mira la garça tot dient. Ara tu i el gos sabeu què voldria sentir-se sols. I tot d'una desapareix. Enmig del silenci, la garça escolta un odor llunyà. No sap dir si és l'olor de triomf o de desespert. La garça s'arreulleix. És una vara de plomes aturdida per la calor. Sent que el seu cos es fona amb el no-res. Seria tan fàcil deixar-se moure en aquest desert? Aleshores pensa que el gos es despertarà i no la trobarà. Molt lentament, se't tirunejant, inicia el llarg camí de tornar a la casa. I compte apuntat, aquest compte s'ha acabat. Fins demà!