FINAL

Pilar talks about the arrival of Spaniards in France, including her parents. They were stopped by French police at the border and had their names changed to sound more French. The role of women during the Spanish Civil War and exile was essential, as they took on household responsibilities and supported their families. Pilar sees her mother as a reference and savior. Sharing these stories contributes to democratic historical memory. They thank listeners and say goodbye until the next episode. I finalment la Pilar, com amb el testimoni de l'Antònia, ens parla també de l'arribada a França dels espanyols, en aquest cas dels seus pares. Es veu, que em sembla molt fort, que una vegada travessaven la frontera, la policia francesa els parava i demanava identificació. Amb les poques colors que portaven i el patiment, l'últim que els faltava era que no poguessin entrar. Doncs si a la policia no els agradava el nom com nom, els modificaven una mica perquè semblés més francès, entre cometes. I és el cas del pare de la Pilar, que a l'arribada li van canviar el cognom perquè no els convencia. No us teniu d'acord del que hem explicat i del que hem parlat en el capítol d'avui? Sí, la veritat és que sí. Bé, doncs anem a fer una recapitulació de tot, intentant fer aquesta reconstrucció de la vida de les dones durant la guerra d'Espanya i el posterior exili. Bé, podem dir que el paper de les dones va ser essencial. La seva vida va donar un torn amb l'arribada del franquisme a Espanya, malgrat que la situació era terrible. També cal mirar l'altra cara de la moneda. Va suposar una grandíssima oportunitat per a les dones d'emancipar-se, agafar el rol de la casa i començar a veure que eren capaços de tot i més. Una vegada els seus marits havien marxat a llutar al front, elles van ser les que van mantenir les cases netes. Els vincs anys il·legits i preparats pel futur. Qui va guanyar el pa de cada dia per a tota la família i qui va suportar tota la càrrega que aquestes tasques comportaven. És per això que la Pilar, entre els altres fills d'exiliats, treu de la seva mare com a referent i figura salvadora. Perquè van ser les que es van quedar. Que bé, que bé que puguem explicar aquestes històries, donar veu a aquells i a aquelles que ja no ho poden fer i aportar aquests petits canets de sorra a la memòria històrica democràtica. A moltes que ens agrada el següent capítol, ens acomiadem per avui. Moltes gràcies per haver-nos escoltat. Ens veiem la pròxima setmana al podcast, el millor podcast per aprendre història. Bona setmana.