New Recording 29

Moltes gràcies, Màriam, per aquesta presentació i també gràcies a tu, Carla, per deixar-me formar part d'aquest podcast tan i tan interessant. S'ha de dir que, a diferència de la Màriam, jo no us coneixia, però que arrel que em convidéssiu vaig escoltar alguns dels vostres programes i els vaig trobar molt i molt interessants. De fet, els he recomanat alguns dels meus alumnes, que actualment s'estan preparant per l'ESPAU. De fet, segurament escoltin aquest, ja que aquesta part de la història entra a les seves activitats. Així que, hola, trapelles! Moltes hores estudiant per l'examen. Bé, doncs, Miguel Primo de Rivera i Urbaneja. És Urbaneja o Urbaneja? Bé, doncs, Miguel Primo de Rivera i Urbaneja va néixer el 8 de gener, que és el dia que s'acaben les vacances de Nadal, així que segurament us en recordareu, del 1870, a Jerez de la Frontera. Evidentment, a Espanya. Va ser un militar i polític espanyol majoritàriament conegut per liderar la dictadura que porta el seu nom, de la qual parlarem avui. Aquest home inicialment va tenir una carrera militar, seguida d'una carrera política. Va instaurar una dictadura que, anys després, es va esfonzar. I el nostre personatge va ser exiliat, però en parlarem amb més detalls seguidament. Abans de parlar de la instauració d'aquest règim, hauríem de parlar dels seus antecedents, tal com fem sempre, de les circumstàncies que van fer possible l'assentament de la dictadura, en aquest cas. Per començar, a Espanya ja es troba en una època una mica convulsa, ja que van haver-hi molts canvis, com ara l'esfonzament de l'absolutisme monàrquic i la creació d'una i de diverses constitucions, entre molts altres, que segurament ja sabreu, petits historiadors. Bé, doncs Miguel Primo de Rivera i Urbaneja van néixer el 8 de gener, les vacances de Nadal. És el dia que... Hòstia, bon dia. Bé, doncs Miguel Primo de Rivera i Urbaneja van néixer el 8 de gener, que és el dia que s'acaben les vacances de Nadal. Bueno, això era ofi, no? Sí, la veritat és que no ho sé. Era ofi, era ofi. Bé, doncs Miguel Primo de Rivera i Urbaneja van néixer el 8 de gener, que és el dia que s'acaben les vacances de Nadal. Així que d'aquesta data segur que te'n recordeu. Del 1870, a Jerez de la Frontera, Espanya. Bueno, això era ofi, no? Sí, la veritat és que sí. Va ser un militar i polític espanyol, majoritàriament conegut per liderar la dictadura que porta el seu nom, de la qual parlarem avui. Aquest home inicialment va tenir una carrera militar, seguida d'una carrera política. Va instaurar una dictadura que, anys després, es va enfonsar i el nostre personatge va ser exiliat. Però en parlarem amb més detall seguidament. Abans de parlar de la instauració d'aquest règim, hauríem de parlar dels seus antecedents. És a dir, de les circumstàncies que van fer possible l'assentament de la dictadura. Per començar, Espanya ja es troba en una època una mica convulsa, ja que hi van haver molts decanvis, com ara l'esfonsament de l'absolutisme monàrquic i la creació d'una, bueno, de fet, de diverses constitucions, entre altres. Però això segurament ja ho sabeu, eh, petits historiadors? Sí, segurament això ja us sona dels temes passats. Però bueno, ja sabeu que si voleu fer una miqueta de memòria podeu anar als podcasts anteriors, oi que sí? Recordeu que aquest és l'episodi 55 de la segona temporada, vull dir, en teniu per rato. Doncs bé, tornem al tema. I és que avui començarem parlant del desastre del 98. Aquest terme fa referència a la pèrdua de les últimes colònies espanyoles a Amèrica, és a dir, Cuba i Puerto Rico, com la cançó de Bad Bunny. I Àsia, Filipines i Guam, com el grup de música. Aquest fet va ser el resultat d'una guerra entre Espanya i Estats Units declarada per aquests mateixos. Que estrany. Va marcar els típics que són. Doncs bé, aquest fet va marcar un punt d'inflexió a Espanya, ja que es va firmar el Tractat de París el 98 a causa de la derrota espanyola i es van desenvolupar una sèrie de problemes interns. Que raro, no? Problemes interns d'Espanya. Així com va suposar el declivi d'un imperi colonial. Aquest fet va impulsar una època o, més ben dit, un desig de regeneració i canvi. Si avancem una mica en la línia temporal, més concretament el 1907, el rei que es trobava en aquell moment al tro era Alfons XIII i va fer la declaració de Sant Sebastià. Però prefereixo que sigui la Carla, que és més experta en aquest tema, la que us expliqui aquests esdeveniments. Així que, Carla, sisplau. Bé, merci, Martina. Com has dit abans, ens trobem a l'any 1907. Aquesta declaració va tenir com a objectiu la unificació dels espanyols, cosa que no ha funcionat gaire. I va decidir emetre-la a causa del descontent de la població. Volia que Espanya tornés a brillar, com mai ha brillat, literalment. Literalment no ho ha fet mai. No ho ha fet mai. Gràcies, Màriam, per aquesta aportació. Però, aquest cop, volia que brillés, que com ens ha aclarit la Màriam no pot, mirant cap a l'Àfrica, especialment la zona del Marroc. No obstant, aquesta no va ser suficient per resoldre les tensions polítiques i socials que cada cop augmentaven més. Cosa que no passa avui en dia. Tota aquesta situació, que semblava imparable, va desembocar en conflictes com era la Guerra del Rif, que va durar 7 anys, del 1920 al 1927. O la dictadura de la Carla, de la que ara ens parlarà la Màriam. Et disculpeu. M'he confós amb mi mateixa. Sí, m'he confós amb mi mateixa, tu, perquè cara i Carla, doncs... Sí, com ha dit la Carla, la situació era molt tensa. El fons XIII estava al capdavant d'un país que anava a grandesa. I el que no ho feia possible eren en major part les tensions d'Europa, que feien que l'escalada militar fos inevitable. A la política interna d'Espanya hi havia molts conflictes. Una mica com avui en dia, no? La veritat és que ara mateix tampoc és que estigui a l'escenari europeu. Com ara en el paler del separatisme a Catalunya. Quina por que fa aquesta paraula, eh? La guerra del Marroc, la corrupció política i les tenses relacions socials i el pistolarisme, que és l'ús de la violència en aquest cas política i social per parts dels bàndols radicals de dreta i esquerra. El nostre protagonista va veure tot aquest caos com una oportunitat d'alçar-se. Així és, que ho digui de Riera i de TV3. Efectua un cop d'estat tot i declarant la guerra el 13 de setembre del 1923. Aquest exigia que el país passés a mans dels militars amb un discurs de caire regeneracionista, que ja l'hem esmentat anteriorment, i també amb components populistes, amb què intentava guanyar-se l'elecció popular. És a dir, l'elecció popular es refereix, bàsicament, a que el poble, la societat, senti que està molt propera d'aquestes idees de Primo de Rivera. Aquest va comptar amb el suport del monarca, trencant així amb les lleis i les constitucions que ja havien estat establertes. Així és, Martina. I si seguim parlant d'aquest règim, podríem subdividir en dues etapes aquesta primera etapa de dictadura i de reorganització de l'estat. Primerament, el directori militar, que abraça des del 1923 fins al 1925, i seguidament, el directori civil, des del 1925 fins al 1930, que és quan s'acaba la dictadura. Aquest primer període de dos anys es comença a notar aquest règim dictatorial. Se comencen a eliminar les constitucions, les cambres legislatives, entre d'altres, supressions. També es prohibeix l'activitat de partits polítics i de sindicats, es militaritza l'ordre públic, i es reprimeixen els sindicats obrers més extrems, com són els senatistes i els comunistes. Com diu la Carla, Primo de Rivera va realitzar totes aquestes reformes amb la suposada voluntat de regenerar la política espanyola. Cosa que ràpidament es va desmentir, ja que únicament es va limitar a suspendre els mecanismes electorals coneguts fins al moment i substituir els caquis per uns altres. Seguidament, a més a més, es va promulgar un estatut municipal i un estatut provincial, amb l'objectiu d'eliminar els ajuntaments i canviar-los per una espècie d'ajuntaments formades pels contribuents més significatius de cada localitat. Després, va crear la Unió Patriòtica, un partit polític l'únic, amb l'objectiu de proporcionar suport social a la dictadura. Aquest ni tan sols tenia una ideologia definida. Aquest concepte, o aquesta idea de partit, la va agafar del regim feixista italià, ja que també disposava d'un partit amb aquestes funcions. La Martina ens explicarà com va abordar la guerra del Marroc Primo de Rivera i com va acabar amb el conflicte. Martina, sisplau, segueix amb l'explicació. Molt bé, doncs, tal com tu deies, Mària, la guerra estava siguent un desastre fins que Primo de Rivera el 1924, amb el seu creixent interès pel conflicte, es va decidir, doncs, per demanar el suport de França, que sembla una mica contradictori, però bueno. I és que, a partir d'aquest moment, les tropes franceses van anar lentament acabant, doncs, reduint els esforços de la resistència marroquina, que estava encapçalada per Abdelkrim. Si em pots corregir, Mària, sisplau, tu que en saps, perquè jo, si em treus el català o el castellà, complicat. Sí, sí, jo soc igual, vull dir, com a molt anglès, però... Es pronuncia Abdelkrim. Molt bé, doncs així, nois, com a curiositat, ja ho sabeu. I és que va ser el resultat del desembarcament de l'Ocemes el 1925. Al cap de dos anys, és a dir, el 27, la resistència marroquina era totalment insignificant, cosa que va propiciar, que va portar a l'ocupació espanyola del protectorat. Va ser el 1925 que es va donar... Perdó, perdó, ja ho sé. Aquí te la tinc. Sembla... La rima del cinc. Que es noti que ho ha dedicat als adolescents, això. Home, clar, és un programa juvenil. Molt bé, doncs, va ser en aquest any que es va donar per iniciada la segona etapa coneguda com els directoris civils, que va ser una etapa protagonitzada per la Unió Patriòtica. En aquest moment, la dictadura es va tornar més de gaire econòmic i social, i no tan militar com havia estat fins aleshores, tot i que les mesures militars eren preses i seguien molt vigents i presents. El 2000... No, m'he llogat, és que visc en l'actualitat, jo. El 1927 es crea l'Assemblea Nacional Consultiva, els membres de la qual van ser escollits per sufragi indirecte i per membres de l'administració o involucrats en el poder. Per tant, considerem que va ser una assemblea no gaire democràtica, oi Martina? No, és que tot això em recorda molt avui en dia, eh? Bé en dejavus, la veritat. En l'àmbit econòmic i laboral es van fer una sèrie de reformes que van suposar un gran desenvolupament econòmic, del qual va ser protagonista Barcelona, com molt sabreu. En voleu fer una curiositat de Barcelona? Vegem una mica del tema, però com a mi m'agrada farem un QuickCut. D'acord? Que això ho vaig fer jo, quan anava a Batxillerat, imagineu-vos si fa anys, i és que segons la mitologia hi ha una llegenda que diu que Hèrcules és canetera, però segurament us sonarà de les Olimpiades. No ho sé, perquè no relaciono Hèrcules amb Barcelona, eh? Doncs és que fixeu-vos, segurament us sonarà de les Olimpiades del 92 a Barcelona, perquè van tenir molta importància. Quan us ho expliqui, segurament ja us farà memòria i direu ai, si estava cantant Freddie Mercury, no? Sí, crec que jo vaig anar a veure'l. No, jo hi era. Va ser molt maco. Home, per si hi havia moltíssima gent, jo recordo... Amb la Montserrat Caballé... Sí, sí, sí. Bé, doncs aquest QuickCut comença amb la història o la llegenda d'Hèrcules, i és que, bé, com ja sabreu, és el fill de Júpiter i es diu que aquest, en un dels dels seus viatges, va veure que a Grècia hi havia com un espai per fer una ciutat. Llavors, va agafar nou naus i se'n va voler anar cap a Grècia, però cada camí cap allà va haver-hi una gran tempesta, molt i molt forta, que va fer que s'esviessin del camí. I què va passar? Que vuit d'aquestes naus van acabar a Barcelona. No, a Marsella. Vuit d'aquestes naus van acabar a Marsella. Per què no m'anaves a dir Barcelona? No, no, aquí ve la curiositat i és que una va desaparèixer i ningú sabia on era. A Barcelona. Llavors, aquestes vuit van anar donant la volta fins que van arribar, doncs, als peus de Montjuïc i van trobar la nau que faltava i estan construint Barcelona. Ostres! I, per això, el nom de Barcelona ve d'aquí, ja que en llatí... De barca? Barca Nona, que és barca novena, és a dir, la barca que faltava. De veritat, ve d'aquí? Sí, sí, sí. Ostres, és impressionant! És una molt bona curiositat. Tots els exàmens, nois, apuntem. Boli i llibreta. Molt important. Molt bé, doncs tanquem amb aquest cas i seguim amb la Carla, que ens segueix explicant. Molt bé, doncs, Espanya comptava amb una política econòmica intervencionista, el que significa que l'Estat pot intervenir en el sector econòmic per corregir-ne aspectes o intentar millorar-lo. Amb tot això i l'augment del reaccionisme, juntament amb el progressiu desenvolupament dels sectors industrials, l'Estat es va convertir en el protagonista econòmic gràcies, també, a les inversions d'obres públiques, com era el ferrocarril. Es van impulsar negocis, com ara la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya, que avui en dia és Movistar. Primer va passar a ser Companyia Telefònica Nacional d'Espanya. Això a vosaltres no us sonarà gaire, eh? Nosaltres ho vam viure i ho coneixem més a prop, a tota l'època de Telefònica, dels telèfons... Llavors, també es van exclusivitzar perdó, aquestes paraules em costen les eles, no les dic bé, com un antic professor meu de batxillerat. Es van exclusivitzar companyies com Camsa, que era la proveïdora de petroli a Espanya. Però totes aquestes inversions van suposar un enorme endeutament. Aquest era tan gran que l'any 1929 era set vegades superior a l'endeutament de l'any 1924. És una passada, vull dir... Sort que no existia Isenda, perquè aquestes despeses sense control van acabar passant factura a l'Estat. Per intentar solventar-ho, els membres que estaven a càrrec de la dictadura van posar en marxa un model de regulació de treball. I ara us preguntareu, què és un model de regulació de treball? I més important, què volien aconseguir amb això? Doncs bé, li deixaré la feina a la Mariam, que sabrà votar. Està molt bé. Bé, és el teu nom, eh? No, es pronuncia Mariam, però gràcies per intentar-ho. Mariel. No, no, Mariam. Perdó, perdó, Mariam. Molt bé, doncs Mariam, si ens pots explicar per què hi ha això. Sí que em vols fer una miqueta per sobre, però igualment jo crec que m'haig d'anar a més a saber les coses... A més profunditat. Tal com ho explicaràs tu. Moltes gràcies a les dues. En aquest context, un model de regulació de treball és una mesura adoptada amb l'objectiu d'eliminar els conflictes socials. I la manera de fer-ho era mitjançant la intervenció de l'Estat. La repressió dels sectors moderats del moviment obrer. I per últim, com a tota bona dictadura, la repressió de tots aquests moviments que es consideraven encara radicals. Sí, exactament, Mariam. I a la teva explicació també m'agradaria afegir-li una curiositat, que és que aquests objectius van donar lloc a la creació de l'Organització Corporativa Nacional. I ara... Bé, a veure, jo no crec que això sigui una curiositat. Però vull dir que cal destacar-lo i que és un fet curiós, no? Bé, que segurament això us preguntareu què és i per què serveix aquesta organització. Doncs bé, aquest és un sindicat que, per cert, va ser creat el 26 pel nostre gran amic Cusí de Riera. Tu no ho has dit? Bé, és que això crec que ja es sobreentén. Prim. Ja m'ha agafat aquesta broma el Cusí i el Prim. I bé, seguim. Això. Aquest sindicat prevenia aglomerar de certa forma les forces productives, com ara els treballadors, els empresaris, els personatges més importants de cada empresa. Crec que hi havia més treballadors que empresaris. Bé, sí, però els que més destacaven, que eren molt pocs de les empreses més grans, sobretot, en una sola organització. Tot i que la teoria era un projecte al qual deixava enrere la lluita de classes, aquesta organització tenia una estructura piramidal i un funcionament jeràrquic. Això és estrany, oi? Bé, ja sabem com funcionen aquestes coses. I és que el seu objectiu principal era la regulació i reglamentació dels salaris i les condicions del treball. Gràcies, Martina, per aquesta explicació tan detallada i esquemàtica del que era aquesta organització. Avançant una mica amb el temps, més concretament a l'any 1929, a Barcelona es va voler organitzar una exposició anomenada Exposició Internacional amb l'objectiu de treure l'atenció catalana. Bé, sobretot econòmica, no diria jo, ja que no anaven gaire bé de quartos, de calerons. Sí, exacte. A Espanya mai ha anat gaire bé i ha vingut aquí a replegar una mica el que pogués. Llavors, en aquella època va passar igual. Llavors, van intentar treure l'atenció catalana cap a la dictadura, cosa que va resultar en un total èxit. Barcelona començava a transformar-se, a evolucionar. Va ser en aquell moment quan va assolir el milió d'habitants i, conseqüentment, van sorgir un piló de llocs de treball, si no recordo malament, uns 40.000. I en aquest moment la gent del sud d'Espanya va començar a emigrar cap a Catalunya per trobar un futur millor. Vull dir una cosa, i és que em sembla que no, però aquestes xifres avui en dia em semblen poquet en comparació, però en el seu moment eren molt i molt fortes. Oi que sí, Màriam? Sí, estic d'acord. És que avui en dia hi ha molta més gent. Doncs sí, la veritat. Bé, segueix. Sí, però segueixo. Pel moment, la relació entre Catalunya i la dictadura era bona, cosa que és una mica estranya, no? Perquè... Sí, la veritat és que és estrany que no hi hagués odi com el que hi ha ara. Bé, odi entre cometes. Entre cometes. Però tranquil·la que això no tardarà gaire a canviar, eh? Ja que, tot i que encara no s'havia manifestat cap motiu d'odi cap a la llengua ni a la terra catalana, la burguesia catalana arreu d'això estava molt contenta, fins i tot la lliga regionalista... Disculpeu-me. Regionalista, em costen les eles. També estava molt contenta, cosa que va fer que mostressin el seu suport cap al règim, cosa bastant significativa. El poble català no imaginava mai que en poc temps la dictadura adoptaria un comportament plenament anticatalanista. Crec que això no s'ho esperava a ningú, però és que realment aquestes traïcions les hem vist sempre molt i molt presents. Exactament. I es Primo de Rivera, ràpidament, va publicar un decret en contra del separatisme, cosa que es va manifestar amb la repressió i el desmantellament d'institucions tan públiques com privades catalanes. Exactament. I es Primo de Rivera ràpidament va publicar un decret en contra del separatisme, cosa que es va manifestar amb la repressió i el desmantellament d'institucions tan públiques com privades catalanes. El poble català va brindar el seu suport cap al règim amb l'objectiu de prosperar econòmicament. El que mai s'hagués imaginat és el suport a 360 euros que la situació adoptaria. Això de tants canvis mareja una mica, oi que sí, Mària? Ja, exacte. A partir d'aquest moment es clausuren un munt d'institucions en referència al català, com els de Taneus, per exemple. Es procedeix a la prohibició de tota manifestació que donés suport al català. També es prohibeix la senyeria i els jocs florals. El seu objectiu era plenament el de castellanitzar Catalunya. Vaja, sembla que tinc com un déjà-vu, no? Es censura la premsa i la publicació de llibres i es netegen. De forma metafòrica. Esclar, no ho serà. Totes les institucions de caire governamental la persecució va ser tan grossa que fins i tot va arribar als sectors eclesiàstics, els quals es negaren a castellanitzar les escritures. Fins i tot va repercutir sobre el Futbol Club Barcelona, on contínuament s'hi escoltaven cants de l'himne espanyol. És en aquest moment donades les mesures adoptades i la llarga durada de la dictadura en què neixen moviments d'oposició, tot i que més minoritaris i sense tant importància ni fortalesa dins de la societat. La monarquia va participar en algunes conspiracions militars, però el protagonisme se l'emportava el republicarisme, el catalanisme radical, l'anarquisme i el comunisme, moviments que segurament us sonen. Va jugar un paper molt important l'Aliança Republicana, que com el nom indica estava formada pel sector més republicà, juntament amb la CNT, que es van desmuntar o es van demostrar la dictadura que s'estava vivint en aquell moment. Mentre que alguns militants anarquistes van protagonitzar moviments, un d'ells conegut com el moviment irres... Ui, aquest nom... Aquest nom complicat... És difícil, eh? Els que estan encarregats de fer el guió m'han dit cuidado la pàgina 7 abaix de tot, que... El moviment irresurrectional. No. Com? Com? El moviment irresurreccional. Això. Això. Serà obligat a ella, perquè jo... El 1294 diria jo que la dislèxia m'ha afectat. El 1294 jo diria que no. Jo diria que alguna producció s'ha colat aquí, eh? Alguna producció s'ha colat amb aquest dos i aquest nou? Jo diria que te referies al 1904. Exacte, al 1294. Tots aquests events van portar a l'aparició de la FAI, Federació Anarquista Ibèrica, que era, doncs, a caire molt més violent i agressiu. Doncs bueno. He de fer fuga.