Podcast Dones a l'Edat Mitjana

In this podcast, the host discusses the role of women in medieval society. The beauty standards and expectations for noble women were different from those of peasant women. Noble women were expected to be thin with white skin, while peasant women were valued for their strength and physical abilities. Marriage, beauty, and work were the three main factors that impacted women's lives during this time. Noble women had more control over their lives, but still faced societal pressures. Peasant women, on the other hand, had to focus on working in the fields. Overall, the podcast highlights the differences between noble and peasant women in medieval society. Molt bon dia, estimats veïns. Avui hem decidit fer un programa sobre el paper de les dones a l'antiga gasnigana. Pensem que és un tema molt interessant per poder analitzar com vivien les dones i quin paper tenien a la societat per tal de poder entendre moltes de les reivindicacions feministes que estan passant en l'actualitat. Per començar aquest podcast m'encantaria començar amb el tema que actualment està petant a les xarxes socials i és el tema de l'estatus de bellesa, que sabem que ve d'algun lloc. Bé, de l'edat mitjana. Normalment parlem d'estatus de bellesa com una noia prima, cabells rossos, però jo t'asseguro que a l'edat mitjana era exactament igual. Però a les dones nobles se'ls exigia una manera de vestir, una manera de ser físicament i una manera de ser que no és exactament igual que les que hi ha actualment. Hi ha èpoques que de les dones nobles se'ls exigia ser molt primes, pell blanca, però hi ha d'altres èpoques que es valorava més tenir corbes, pell més moreneta i cara rodoneta. Tanmateix amb les camperoles ni se'ls acudia aquest estatus. El que només se'ls importava era treballar i a partir d'això se'ls valorava tenir unes mans fortes, uns braços forts, unes cusses grans, perquè era l'única característica rellevant d'aquelles dones. Però ja et dic jo que el valor de la bellesa ja no valia quan et casaves a la noblesa, perquè pensa que era una cosa de territori i política. La majoria de gent ja sabia amb qui et casaries, quines terres agradaries, quin benefici guanyaria la teva família i en general tot el que sigui polític i econòmic abans que la persona naixés, en tot cas la noia o el noi. Però això sí, la persona que es casa no guanya res, és tot de la família, sobretot si ets dona. La majoria de dones nobles tenien els seus trobadors, que les feien sentir com més joves, com un amant, i elles tenien l'expectativa impossible d'un amor sentimental, viu, i que els dos estiguin d'acord. Però clar, aquest amor era impossible per elles. En canvi, les dones camparodes elles es casaven per amor, ja que no tenien cap benefici econòmic ni polític, que tenien a perdre, aleshores era com el desig que volien les dones nobles, però clar, sabem que la vida de les camparodes tampoc era gens fàcil. Bueno, en general ja hem tocat els tres grans temes de l'edat mitjana, el matrimoni, l'estatus de bellesa i la feina, les tres coses que més impactaven sobre la dona. Tothom diu que les dones nobles tenien més bona vida que les dones camparodes, però això es depèn del fet que li diguis bona vida. Si la teva vida, depèn que la teva família et controli tots els passos que has de fer, no és que sigui la teva pròpia vida, és que estàs interpretant un personatge que l'han creat la teva família segons ells o la societat en aquella aleshores vol que siguis. I la vida de les camparodes és molt diferent, només tenen una preocupació que és el camp. Per mi això és trist perquè crec que la societat dels camparols està més ben estructurada de manera que no importa si ets home o dona, el que importa és treballar. Això tampoc ho veig bé però és millor que les diferències que tenen els nobles entre els drets de la dona i de l'home. Ara sí, una vegada tu tens la teva vida formada, has nascut sent noble, és molt fàcil baixar d'estatus que pujar. És com si la vida només et donés l'oportunitat de mantenir-te o descendre. I jo crec que això pels camparols és impossible. Neixen pobres i moriran pobres. Ara que ja hem fet la reflexió i l'explicació obrim el torn de preguntes pels nostres oients. I aquí tenim la primera. Les dones, tant si eren camparoles com si no, s'havien de quedar a casa cuidant els nens? Molt bona pregunta. En realitat no. Les dones nobles sí que es quedaven a casa mentre els seus marits feien la feina però les dones camparoles no tant. Bàsicament les dones camparoles se n'anaven al camp amb els seus homes i a part havien de controlar els seus fills. Era com un dos per un. Aquí n'hem d'una altra. Tu abans has dit que les dones camparoles tenien un estatus de bellesa diferent. Això vol dir que no s'havien de posar vestits ni res? D'acord. Més o menys les dones camparoles sí que s'havien d'arreglar amb vestit i tal però s'arreglava amb els que elles feien. Penseu que no tenien recursos. Aleshores, amb les teles que agafaven es feien el que podien per entrar dintre d'una mica de l'estatus de bellesa del seu tros de piràmide, que serien els pobres. Vinga, seguim amb una altra pregunta. Què passava quan tenien l'arregla? La primera vegada que els venia l'arregla a les nenes nobles ja era obligació buscar un marit que pugui tenir fills i tal però quan tu ja estàs casada i tens l'arregla a tu no et poden tocar. Durant aquest període que tens la menstruació no et poden tocar perquè et consideren impura. Aleshores, si un home et toqués en aquella franja de temps ell també seria un home impur. Però és molt diferent. Com tenien les arregles les nenes i els pares Pero es muy diferente. Como tenían las arreglas las mujeres nobles que las camparoles. Por ejemplo, las camparoles. Había camparoles que se hacían unos tejidos y que se los ponían en las calzetas. Pero habían que eran tan pobres y que no tenían ni para estas telas que directamente no hacían nada. I per finalitzar amb l'última pregunta les dones tenien accés a la cultura? No. Ni els homes ni les dones camparoles tenien accés a la cultura. Ja que el rei faudal això li interessava. Li interessava pel fet que com menys llestos siguis millor per mi perquè no tindran recursos i podran fer el que jo, que tinc accés a la cultura, vull. Doncs hi ha una petita diferència que les dones nobles tenien accés a la cultura però amb una cultura especialitzada. Amb això vull dir que en aquestes classes que feien només hi havia literatura. Ni ciències ni política, només literatura. Avui hem après que tots els períodes històrics tenen les seves particularitats però no podem oblidar-nos que el nostre pacient es forma a través de les tradicions i cultura dels nostres predecessors. Ja m'agradaria saber com ens estudiaran d'aquí a mil anys si encara queda resta d'humanitat. Que passeu molt bon dia!